REVALORACIÓ DE PENSIONS:
SI NO CANVIEN LES COSES, EL
PITJOR ESTÀ PER VENIR
L'efecte conjuntural d'inflació negativa no
aconsegueix, ni tan sols, corregir els efectes de la congelació de pensions de
2011 i 2012.
El passat 30 de desembre, es va anunciar la pujada de pensions per 2016 en
un 0,25%. Dada coneguda des de la reforma de pensions que, com a conseqüència
de les condicions imposades a Espanya pel rescat internacional del nostre
sector financer i, amb això, de la nostra economia, va aprovar el Govern i va
entrar en vigor el 27 de desembre de 2013.
Aquella reforma, que ve aplicant-se des de llavors, es va aconseguir sense acord parlamentari ni amb els interlocutors socials. Es va apartar dels consensos aconseguits en aquesta matèria des de 1995 com a conseqüència del Pacte de Toledo en matèria de pensions i suposa, de fet, que aquesta revaloració de pensions del 0,25% anual, es mantindrà durant molts anys.
Cal recordar que, abans de la mateixa s'havia suspès l'aplicació de la normativa vigent, que des de 1996 preveia la revaloració de les pensions amb l'IPC, en dues ocasions durant la crisi. La primera, la congelació aprovada pel govern socialista en 2011 (que va suposar una pèrdua de poder adquisitiu d'un 2,9% per a la majoria de pensions); la segona, la no regularització a final d'any de la pujada de pensions aprovada pel Govern del Partit Popular en 2012 (que va suposar una pèrdua de poder adquisitiu d'1,9% també per a la major part de pensionistes).
Amb això, el balanç de la revaloració de pensions durant la crisi, és de
pèrdua de poder adquisitiu per 3 de cada 4 pensionistes (-1,10%), la qual cosa
es compadeix malament amb el triomfalisme del Govern, que ha intentat i intenta
aprofitar la feble situació de la nostra economia acompanyada d'un període de
taxes negatives d'inflació, per presentar com a guany de poder adquisitiu, la
qual cosa és un efecte conjuntural, recollit acríticament en massa ocasions en
la informació publicada.
Però el problema fonamental és que aquest no és el major problema. El
pitjor està per venir. Al moment en què la situació econòmica es normalitzi i
la dada d'inflació se situï en els objectius establerts per les institucions europees
(2%), la fórmula de revaloració de pensions, tal com està dissenyada, sense
previsió alguna d'increment d'ingressos de la Seguretat Social, suposarà una
pèrdua anual de poder adquisitiu important i sostinguda en el temps (1,75%
anual, amb un impacte acumulat molt major al llarg del període mitjà de
permanència com a pensionista). Si Espanya tornés a situar-se, segons la nostra
experiència històrica, en taxes d'inflació superiors, l'ajust seria major.
Per això, una
mínima perspectiva exigeix abordar l'anunci del Govern en el que suposa de
fallida del principi de contributivad de les nostres pensions que, una vegada
causades, no tenen garantit el seu poder adquisitiu, més aviat el contrari.
Per això, l'actual conjuntura de constitució de
noves majories de govern, ha d'incloure entre els objectius de la nova
legislatura, recuperar el consens entorn del Pacte de Toledo i corregir
l'actual situació abordant noves fórmules de revaloració de pensions que
permetin mantenir el seu poder adquisitiu al llarg de la vida del pensionista
com a tal, al mateix temps que s'aborden reformes estructurals del sistema de
pensions per garantir els ingressos necessaris per mantenir el compromís de
solidaritat intergeneracional que està a la base del nostre sistema de
Seguretat Social.
Calella a 4 de gener de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada