EL NOU MODEL DE TRANSPORT SANITARI MENYSTÉ LA QUALITAT ASSISTENCIAL
Des que el nou model
de Transport Sanitari Integral de Catalunya va posar-se en marxa el passat 3 de
novembre, començant per la Regió Sanitària de Lleida, ha anat aixecant
polseguera per gairebé tot el territori, a mesura que s'anava implantant de
manera gradual. Després de l'últim tram del desplegament, que es va fer a la
Girona, l'Alt Maresme i el Camp de Tarragona el passat 14 de gener, Els sindicats
denuncien que el nou model de transport sanitari provoca incongruències,
acomiadaments i pitjor servei per als usuaris.
Amb l'adjudicació dels 13 lots –un
per regió sanitària– en el darrer concurs per prestar assistència del Servei
Català de la Salut i amb un pressupost de licitació de 214 milions d'euros
anuals, s'apostava per primera vegada per unificar la gestió del transport no
urgent (fins llavors coordinat pel CatSalut) i l'urgent (coordinat pel Sistema
d'Emergències Mèdiques) en mans d'un sol gestor: el SEM per "millorar la
coordinació de les dues modalitats de transport i augmentar l'eficiència de
recursos i de gestió". Una altra novetat important era la contractació
dels anomenats 'Vehicles d'Intervenció Ràpida (VIR)', un vehicle tipus
monovolum dotat d'un equip assistencial
format per un metge i un tècnic de transport sanitari que pot fer assistència
però no pot realitzar transport de pacients.
La formació al personal,
desigual al territori
Una de les incongruències que
denuncien és que la formació per part de les empreses adjudicatàries als
treballadors, per tal d'explicar-los el funcionament dels nous vehicles i els
aparells d'electromedicina amb els que compten, ha estat desigual al territori.
"En alguns casos s'ha fet onze hores de formació mentre que en d'altres
s'ha fet una sessió informativa de 30 minuts". La formació, és bàsica per
adaptar-se als nous vehicles, que funcionen amb canvi de marxes automàtic i
pesen més que els anteriors.
D'altra banda, passa el mateix amb l'aparell mèdic. Fins ara els vehicles
disposaven de Desfibril·ladors Automàtics (DEA) mentre que ara disposen de
desfibril·ladors semiautomàtics (DESA) i la manca de coneixement suficient de
les possibilitats i el funcionament del nou aparell suposen un clar impediment
per qui l'ha de fer servir. "Els nous aparells són d'ús professional,
estan molt bé però cal una formació adequada". De fet, des dels sindicats
apunten que en dos mesos s'han produït cinc accidents amb els nous vehicles.
Demores i falta d'un protocol
Una altra incongruència és que en
alguns casos els Vehicles d'Intervenció Ràpida (VIR), introduïts segons el SEM
per "prioritzar l'assistència qualificada sobre el trasllat de
pacients", està arribant més tard que altres vehicles, fet que pot suposar
un problema ja que hi ha un tipus de vehicle, els de Suport Vital Bàsic, que
només compten amb dos tècnics i no compten amb cap metge. És el cas de Lleida,
on el VIR està situat a Alcarràs. "En alguns casos el problema amb els VIR
és per la disposició i també perquè no s'ha protocol·litzat adequadament".
Una queixa que no és nova però que
s'accentua amb aquest model, és la reducció de les demores i una major
eficiència en el transport no urgent. "No es prioritza la qualitat del
servei", assenyala Vilella que explica que les quatre hores màximes d'espera
s'incompleixen en molts casos i que un vehicle pot arribar a fer recorreguts
que tot i passar per davant l'hospital no paren perquè han d'anar a buscar
pacients de diversos municipis i que fins i tot podrien ser d'una mútua.
Quan l'empresa que proveeix el
transport sanitari és la mateixa en més d'un lot, com passa ara al Vallès
Oriental i l'Occidental, es produeix el fet, que s'intenta amb menys personal
cobrir més territori. En aquests sentit, aquesta setmana la plantilla de la UTE
Falck-Ambulàncies Sabadell, l'empresa que opera al Vallès, va aprovar convocar
tres dies de vaga per exigir la readmissió de vuit treballadors que haurien
estat acomiadats fa uns dies.
Calella a 22 de gener de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada