LA SANITAT PÚBLICA DOS ANYS DESPRÉS
A continuació us mostrem la notícia publicada al diari digital Nova Tribuna sobre la Sanitat:
El 24 d’abril de 2012 el BOE publicava el RD Llei 16/2012 que irònicament es denominava ” de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions “.
Entenem per això que és un bon moment per fer un balanç dels resultats del mateix. Al RD Llei es plantejaven sis aspectes fonamentals , que s’han unit a altres dos que han anat funcionant en paral · lel però també amb importants repercussions sobre la sanitat pública , i que analitzarem breument a continuació:
1) Canvi del model sanitari
El RDL planteja un canvi del model sanitari que d’estar basat en la ciutadania i tenir caràcter universal (Llei general de Sanitat i Llei General de Salut Pública), passa a centrar-se en la condició d’assegurat. D’això es deriven exclusions de col · lectius:
- Les persones amb ingressos superiors a 100.000 € anuals
- Els immigrants no regularitzats
- Els estrangers amb estades temporals a Espanya
- Els majors de 26 anys que no han cotitzat a la Seguretat Social, posteriorment mitjançant ordre ministerial se’ls assegura cobertura com “sense recursos “si tenen rendes inferiors a 100.000 € anuals.
- Més recentment s’ha afegit l’exclusió dels que visquin durant més de 90 dies fora d’Espanya.
- En teoria per cobrir a les persones excloses de la cobertura es van establir uns convenis especials (amb preus prohibitius per al col · lectiu més necessitat, és a dir els immigrants irregulars) que com era d’esperar han tingut escassíssim èxit.
Els resultats han estat especialment greus en el col · lectiu d’immigrants no regularitzats (hi ha almenys dos morts documentades) i es desconeix el nombre real de persones que han vist agreujada seriosament la seva salut. El nombre de persones amb problemes per estades prolongades a l’exterior (bàsicament a la recerca de treball) no es coneix. La normativa referent als estrangers amb obligació de pagament existia prèviament al RDL i els ingressos per aquest concepte no sembla que hagin estat rellevants en comparació amb els que existien prèviament, en tot cas es deuen a una major diligència de les CA en el cobrament que no als efectes d’aquesta normativa.
És important ressaltar que, tot i que s’ha paralitzat en les seves aplicacions més lesives, és evident que la intencionalitat d’aquest canvi és avançar progressivament cap a un model d’assegurances, el que suposaria un augment de la despesa sanitària i de les desigualtats en l’accés, tal com demostra l’experiència internacional (el cas més recent és el d’Holanda). També que el Tribunal Constitucional ja ha avalat en 2 casos (recursos a la normativa del País Basc i Navarra) la paralització de la seva aplicació en aquests territoris i que diverses comunitats autònomes més han realitzat normatives pròpies per garantir en tot o en part l’atenció sanitària, en conclusió s’ha generat més desigualtat, cap estalvi i problemes molt greus per a algunes persones.
2) Revisió de la cartera de serveis
Es va fraccionar la cartera de serveis en 3 (bàsica, complementària i suplementària) quedant solament la primera com gratuïta, establint copagaments per les altres 2. Fins ara el procés de revisió de la cartera bàsica ha avançat poc, però com era d’esperar s’han produït retallades i més amb l’entorn de la ideologia ultracatòlica deixant fora de la fecundació in vitro en el SNS a les parelles gais i les dones solteres.
De nou nuls resultats econòmics i si discriminació amb motivacions ideològiques.
3) Copagaments generalitzats: Farmàcia, transport, dietes, pròtesis i ortesis
És un dels aspectes que més ha avançat. El nou copagament en farmàcia s’instaura ràpidament (augment del percentatge a pagar pels actius i establiment del 10% als pensionistes amb topalls segons trams d’ingressos), els altres amb menys rapidesa, el d’ortesis, pròtesis i dietes trigo mes i el del transport sanitari es va paralitzar en la seva aplicació, perquè segueix estant vigent segons el BOE, després de l’informe del Consell d’Estat que ho desaconsellava. Una situació encara més curiosa és la del copagament dels medicaments que dispensaven a les farmàcies hospitalàries, sobre el qual hi ha una normativa d’octubre de 2013 que obliga a cobrar a totes les CCAA però a dia d’avui cap ho ha aplicat.
4) Nou de medicament
Es van excloure més de 400 medicaments del finançament públic, medicaments el cost (PVP) es va incrementar notablement, en molts casos més del 100%, que va passar a ser sufragat íntegrament pels pacients.
La retallada en farmàcia és segons el Ministeri de Sanitat el principal èxit del RDL, clar aquesta que si anem a les dades concretes les coses són diferents, de manera que mentre la despesa farmacèutica de receptes ha disminuït en 3.305 milions d ‘€ de l’entrada en vigor del RDL fins a desembre de 2013, la despesa farmacèutica dels hospitals augment en 2.087.000 € en el mateix període, i s’ha constatat un augment de la despesa en receptes mantingut en els 6 últims mesos respecte al mateix període de l’any anterior. D’altra banda l’estalvi de la despesa farmacèutica és en un 60% a causa dels medicaments no finançats i en un 40% són aportacions dels ciutadans, és a dir s’ha traslladat despesa farmacèutica pública a despesa privada.
Finalment hi ha enquestes que assenyalen que un percentatge elevat dels pensionistes (entre un 16 i un 20%) no retiren els medicaments prescrits. Com és habitual el Ministeri de Sanitat mira a una altra banda i no ha fet cap tipus de seguiment ni d’aquests casos, ni dels possibles problemes sanitaris resultants d’aquest no consum de medicaments prescrits, però si tenim en compte la literatura científica publicada sobre això és probable que s’hagi produït un empitjorament de les malalties d’aquestes persones i una sobreutilització de recursos sanitaris (ingressos, etc)
5) Retalls pressupostaris
Les retallades pressupostàries no estaven directament inclosos en el RDL encara que la justificació del mateix va ser un suposat excés de despesa sanitària “insostenible”.Tanmateix s’han produït dràstiques retallades pressupostàries coincidint amb la seva aplicació. La despesa sanitària pública pas 70.464.000 € el 2009 (liquidació) a 67.626.000 el 2011 (liquidat) i el 2014 els pressupost sanitaris públics de les diferents administracions sumen 57.632.000 €, és a dir 12.832.000 € menys.
Els resultats d’aquestes retallades han estat tancaments de llits hospitalaris, reduccions de personal (55.000 treballadors menys en la sanitat pública a Espanya el 2014 respecte al 2009), augment de les demores en atenció primària, increment de les llistes d’espera quirúrgiques i de consultes d’especialistes i proves diagnòstiques, saturacions en les urgències amb increment de les persones que esperen diversos dies per al seu ingrés, tancaments de punts d’atenció continuada, d’horaris de tarda de centres de salut d’activitat de tarda als hospitals i un llarguíssim etc.
6) Agència de compres
La posada en funcionament d’un sistema centralitzat de compres va ser un dels “arguments” utilitzats per al màrqueting del RDL, però al final va quedar recollit com ” Es fomentarà la compra conjunta i centralitzada “(addicional quarta) la qual cosa, com ja vam assenyalar en el seu moment no garantia la seva aplicació. Per suposat la compra centralitzada de l’SNS permetria aplicar els beneficis de les economies d’escala i ha estat una reivindicació de la FADSP des de fa temps. Fins ara tant soroll s’ha quedat limitat a la compra conjunta de vacunes per part d’algunes comunitats autònomes (el que ja s’havia fet abans del RDL) i poc mes, de manera que els supòsits estalvis s’han quedat en gairebé res, demostrant un cop mes que el Ministeri de Sanitat retalla als indefensos, però no als més poderosos.
7) Privatitzacions
Paral·lelament han continuat les privatitzacions dels serveis sanitaris públics. Privatitzacions que han estat diferents en intensitat segons les CCAA, més intenses a Catalunya, Madrid, València, Balears, Galícia, la Rioja i Castella i Lleó, però que han existit en menor mesura totes les autonomies.
Cinc fets són rellevants. El primer és la utilització d’una multitud de fórmules concretes (concessions administratives, PFI, ves, concerts, subcontractacions, etc) sense que s’hagi produït cap avaluació de les mateixes, el segon és el sobrecost que significa aquest procés de privatitzar (al voltant de 6-8 vegades més de cost i amb sistemes d’actualitzacions automàtiques dels mateixos el que els fa cada vegada més onerosos), el tercer és l’opacitat de tots els processos i de les dades de l’activitat dels centres privatitzats, el quart és que no hi ha evidència que demostri que millora l’eficiència del sistema sanitari (veure l’últim informe del grup d’experts de la Comissió Europea), i el cinquè és el gran rebuig social i professional que s’ha produït contra les privatitzacions, de manera que l’ procés està alentit i es busquen fórmules menys visibles davant l’opinió pública (derivacions d’activitats concretes, implantació de “unitats de gestió clínica”, etc).
8) Alguns resultats
Encara que com ja s’ha assenyalat l’opacitat és la norma i no s’ha realitzat cap avaluació seriosa per part del Ministeri de Sanitat, tenim algunes dades que són rellevants i que val la pena ressaltar:
- El canvi de model sanitari ha tingut una repercussió molt negativa sobre la salut del col · lectiu d’immigrants no regularitzats, produint algunes morts i molts casos de desatenció i empitjorament de la salut de membres d’aquest col · lectiu. A part de les consideracions humanitàries i de la possible vulneració de drets humans bàsics, no s’ha aconseguit un estalvi significatiu i si s’han produït seriosos riscos per a la salut d’aquest col · lectiu en concret i de tota la població.
- Encara està per veure les repercussions que tindrà alguna altra exclusió (per exemple les persones amb estades superiors a 90 dies a l’estranger), però tampoc hi ha cap mecanisme en marxa per avaluar-lo.
- Les modificacions en la cartera de serveis té un impacte econòmic irrellevant i en canvi planteja seriosos problemes de discriminació per motius ideològics.
- Les mesures sobre la prestació farmacèutica han traslladat despesa sanitària pública a despesa privada (de les butxaques dels pacients) generant desigualtats i creant entre els pensionistes grups significatius que no retiren els medicaments prescrits amb els resultats que tindrà sobre la seva salut.
- S’ha produït un augment molt important de les llistes d’espera, tant quirúrgiques com en consultes externes, proves diagnòstiques i en cites en atenció primària.
- L’opinió de la ciutadania sobre el SNS ha empitjorat de manera que ha baixat la puntuació que li donen els ciutadans i s’ha incrementat el nombre de ciutadans que pensa que ha empitjorat l’atenció primària, l’atenció especialitzada i les llistes d’espera (dades del Baròmetre Sanitari de 2012). La Sanitat ha passat a ser el 5è problema del país i el 4t que més afecta personalment als ciutadans (10,9%) segons l’última enquesta del CIS (març de 2014).
- La mortalitat es increment en 2012, ja ho havia fet el 2011, i la taxa de suïcidis augment més d’un 11% el 2012 (no hi ha dades més recents).
- Fins i tot a nivell internacional existeixen diversos informes que ens alerten dels greus problemes que aquestes mesures poden produir sobre el sistema sanitari i la salut (OCDE Health a Glance 2013, FMI 2013)
C O N C L U S I O N S
El balanç dels dos anys passats des de l’aprovació del RD Llei 16/2012 és profundament negatiu. Ha empitjorat el funcionament del sistema sanitari públic, s’han incrementat les desigualtats, s’ha privatitzat no només el finançament (els copagaments) sinó també la provisió d’una part important del nostre sistema sanitari.
L’eficiència del sistema sanitari no ha millorat, ha disminuït la despesa però a costa de traslladar la despesa pública a les butxaques dels malalts, generant desigualtats, de disminuir les prestacions en quantitat, i de deteriorar la qualitat.
La retirada o no aplicació d’algunes mesures (per exemple els copagaments sobre transport o els medicaments dispensats a la farmàcia hospitalària) són l’efecte de l’ampli rebuig social que han produït les mateixes i una evidència més que les mobilitzacions si són unitàries, massives i sostingudes en el temps, aconsegueixen resultats.
Si el Ministeri de Sanitat i el Govern fossin autoritats responsables derogarien aquest RD Llei que només ha produït problemes sense aportar solucions, perquè és evident que no ha millorat la qualitat ni la seguretat de les prestacions del Sistema Nacional de Salut. Com és també una evidència que no tenen responsabilitat i d’interès per la salut de la població, només queda el que es vegin obligats a fer-ho davant la pressió política, social i professional.
Calella a 30 d’abril de 2014
