DENUNCIEM LA RETALLADA D’UN 14%
EN EL FINANÇAMENT DEL SISTEMA DE DEPENDÈNCIA L’ANY 2013
• Reclamem garanties per a la sostenibilitat de les prestacions de dependència que necessiten les persones en aquesta situació.
La retallada en el finançament estatal és un dels fenòmens que expliquen que el Sistema hagi reduït en un 3,4% el nombre de persones que gaudeixen d'una prestació en l'últim any, malgrat mantenir al fet que hi ha prop de 200.000 dependents en llista d'espera.
La retallada en el finançament estatal és un dels fenòmens que expliquen que el Sistema hagi reduït en un 3,4% el nombre de persones que gaudeixen d'una prestació en l'últim any, malgrat mantenir al fet que hi ha prop de 200.000 dependents en llista d'espera.
Davant les notícies publicades en diversos mitjans de comunicació relatives a un pretès increment en el finançament del Sistema de Dependència, assenyalem que, sobre la base de les dades oficials proporcionades pel SISAAD, el finançament estatal de naturalesa finalista destinada al sosteniment de les prestacions que reben les persones en situació de dependència s'ha reduït en 2013 en una mica més de 198 milions d'euros, la qual cosa equival a una reducció del 14% respecte de les quanties que l'Estat va transferir en aquest concepte l'any anterior.
Enfront dels 1.405 milions que l'Estat central va transferir en 2012 a les Comunitats Autònomes en concepte de nivell mínim de finançament del Sistema de Dependència, l'any 2013 tan sols ha transferit 1.206 milions d'euros, 1.246 milions si tenim en compte el descompte que s'ha realitzat a algunes CCAA com a conseqüència de la depuració d'expedients duplicats.
Aquesta retallada en el finançament estatal previst en la Llei de Dependència és un dels fenòmens que, a més de la decisió de governs centrals i autonòmics d'establir prioritats polítiques diferents, pot ajudar a explicar la pèrdua de beneficiaris atesos que s'està registrant de manera sostinguda des que en l'estiu de 2012 s'engeguessin les principals retallades en matèria de dependència.
En concret, han estat més de 26.000 persones el nombre de beneficiaris que el Sistema de Dependència ha deixat d'atendre entre 2012 i 2013. Així, el nombre de persones ateses mitjançant una prestació concreta ha passat d'una mica més de 780.000 en el mes d'agost de 2012, coincidint amb la màxima cobertura que oferia el sistema, a 753.000 que es registraven en finalitzar l'any 2013, la qual cosa suposa una reducció del 3,4% en el nivell de cobertura que ofereix el sistema.
Recordem també que el finançament previst en la Llei de Dependència són els únics recursos que tenen caràcter finalista, és a dir, que una vegada transferits a les CCAA han de servir obligatòriament per finançar les prestacions de dependència i no poden destinar-se a cap altra matèria. Aquesta font de finançament va sofrir una important retallada en suprimir-se en 2012 l'anomenat nivell acordat de finançament (283 milions d'euros) i reduir-se les quanties destinades a finançar el nivell mínim en una forqueta d'entre el 13% i el 33%, depenent del grau i antiguitat dels dependents atesos.
No obstant això, des d'algunes informacions s'està defensant la idea que el finançament de la dependència s'ha incrementat en quantificar com a tal els recursos financers que l'Estat central inclou en el marc de finançament general de les Comunitats Autònomes dins d'un Fons que té com a objectiu genèric el reforç de l'Estat de benestar. Si bé hem d'assenyalar que aquests recursos ni són nous, ja que formen part del model de finançament autonòmic des de 2009, ni tenen caràcter finalista, encara que per a la seva determinació s'utilitzin entre altres indicadors alguns relacionats amb l'atenció a la dependència, per la qual cosa les CCAA que els reben no tenen obligació de destinar-los a cap política específica, per la qual cosa no poden considerar-se finançament del Sistema de Dependència.
Fem una crida tant al Govern central com a les Comunitats Autònomes perquè, lluny d'obrir estèrils debats propagandístics, abordin en el marc d'un procés de diàleg social ampli amb els agents socials implicats en aquesta matèria un model de finançament que garanteixi recursos suficients destinats a mantenir les prestacions de dependència que precisen les persones en aquesta situació.
Segons el nostre parer, les garanties de sostenibilitat del Sistema de Dependència en particular, i del conjunt d'instruments de protecció que conformen l'Estat de benestar en general, han de formar part, entre uns altres, dels debats que en matèria de reforma fiscal i de finançament de les CCAA s'abordaran al llarg de 2014.
Calella a 24 d’abril de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada