INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

COMPARTIM LES ANÀLISIS i CONCLUSIONS DE L’INFORME

“PRECARIETAT i COHESIÓ SOCIAL 2014” DE CÀRITAS

Davant les dures crítiques abocades pel ministre d'Hisenda, valorem el rigor tècnic que tenen i han tingut sempre els informes de Càritas, i recordem que són molts els informes nacionals i internacionals que alerten de la greu situació de desigualtat que viu el nostre país

Hem vingut ressaltant en les nostres propostes la necessitat d'afrontar de manera urgent la situació de la població en risc de pobresa i exclusió, que al nostre país s'ha anat incrementat des de l'inici de la crisi econòmica fins a aconseguir la xifra del 28%, mesura en funció dels indicadors establerts per la Unió Europea. Per això, compartim les anàlisis i propostes reflectits en el document “Precarietat i cohesió social 2014” presentat per Càritas, amb l'elaboració tècnica de la Fundació FOESSA, i ens resulta res justificable el qüestionament que dels mateixos ha fet el Ministre Cristóbal Montoro.
Cal recordar-li al Ministre que aquest Informe, igual que els de els últims anys, s'han basat en les estadístiques oficials que elabora l'Institut Nacional d'Estadística, organisme públic de reconeguda fiabilitat i el màxim responsable de la qual sol ser una persona de confiança del govern de torn. Així que les estadístiques que qüestiona Montoro procedeixen de l'Enquesta Anual de Condicions de Vida realitzada per l'INE, que a més s'ajusta a criteris homologats per la Unió Europea.

La UE ha anat perfeccionant els criteris de mesurament de la pobresa i en l'actualitat compta amb tres blocs d'indicadors: llars amb ingressos per sota del llindar de la pobresa, que en 2012 se situava a Espanya en 7.182 euros/persona/any; llars amb tots els seus membres actius en atur; llars amb privació material severa (en funció d'uns indicadors de consums bàsics). La summa i combinació d'aquests 3 indicadors es tradueix en el que es denomina Població AROPE (At risk of poverty and exclusió), que a Espanya aconseguia en 2012 un 28% de la població. Això no vol dir ni que tots siguin pobres, ni que tots tinguin la mateixa situació socioeconòmica. Sense oblidar que el llindar de pobresa a Espanya, està allunyat de l'existent en la majoria dels països d'Àfrica, Àsia, Llatinoamèrica o l'Est d'Europa. És, per tant, un risc de pobresa en relació a la realitat de cada país.

En tot cas, igual que fa l'Informe de Càritas, hem d'insistir que la pobresa severa -ingressos per sota del 30% de la mitjana- aconsegueix a Espanya al 7% de la població, i les llars sense cap tipus d'ingressos (ni derivats del treball ni de prestacions públiques) sumen 700.000, amb una població benvolguda de més d'1,5 milions de persones. Col·lectiu que CCOO considera de màxima prioritat en el que haurien de ser les polítiques públiques de lluita contra la pobresa i molt especialment els destinataris de la nostra iniciativa de Sistema de Rendes Mínimes Garantides, presentada el passat mes de setembre.

Referent a això, té interès ressenyar que en l'Informe s'advoca pel que es denomina “Activació del Sistema de Garantia d'Ingressos a Espanya”, que té àmplies coincidències en les seves línies generals amb la proposta de CCOO. El sindicat està treballant per aconseguir el major suport i convergència d'organitzacions sindicals i socials en la lluita contra la pobresa, l'exclusió i la desigualtat i en el citat objectiu d'aconseguir un Sistema de Rendes Mínimes Garantides per tota Espanya.

Finalment, resulta necessari afegir al concepte de població en risc de pobresa i exclusió, el concepte de desigualtat. En aquest sentit, l'Informe de Càritas ressalta que a Espanya s'està aprofundint la desigualtat i trencant la cohesió social, resumint-ho en l'expressió “la fractura social s'eixampla”. Conclusió amb la qual CCOO coincidim plenament.

Calella a 4 d'abril de 2014