INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

ALERTEM EN UN INFORME DE MÚLTIPLES i “GREUS” CONSEQÜÈNCIES EN EL SISTEMA NACIONAL DE SALUT PER LA POLITICA DE RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES

Les dades mostren les “greus” conseqüències que les retallades pressupostàries, i les modificacions normatives introduïdes en els últims anys, estan tenint tant en el nombre com en la qualitat de l’ocupació en el sector sanitari públic, i en l’accés a prestacions i a la butxaca de la ciutadania.

La Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO publica un informe sobre els pressupostos sanitaris de les CCAA per a l’any 2015, i indaga en les conseqüències que els pressupostos dels últims anys estan tenint a nivell assistencial i laboral, sobretot en un context de crisi econòmica que afecta durament moltes famílies.

Novament l'”Anàlisi de CCOO sobre els Pressupostos Sanitaris 2015″ pretén anar més enllà de les xifres i dades econòmiques, intentant donar una visió més global i contextual. L’estudi analitza múltiples dades d’organismes oficials espanyols i europeus en el septenni 2009-2015 (algunes fonts només tenen dades fins a 2013) sense oblidar donar un repàs a normes i documents que influeixen tant en els pressupostos en particular com en el sistema nacional de salut en general.

Als indicadors que analitzaven en anys anteriors (pressupostos, llits, satisfacció, ..) aquest any introdueixen 2 novetats importants centrades en ocupació al sector sanitari públic:

– Xifres d’ocupació autonòmiques desglossades tant a nivell de província com de sexe.

– Dades de pèrdua d’ocupació per categories

La FSS-CCOO creu que les retallades acumulats al llarg d’aquests anys estan tenint conseqüències severes en el sector, que s’aprecien fonamentalment en la importantíssima reducció del nombre de llits funcionants i en la gran destrucció de ocupació que s’ha produït.

També li ocupa i preocupa l’aposta que està fent pel govern estatal i algunes comunitats autònomes per les unitats de gestió clínica, ja que semblen suposar una nova alternativa per a possibilitar la privatització en lloc d’una eina per millorar la eficiència en la gestió.

A més del document escrit, la FSS-CCOO ha realitzat un vídeo en què tracta de mostrar a la ciutadania que les retallades pressupostàries no són innocus, exposant algun dels seus efectes.

A continuació relacionem una sèrie de conclusions que extracta el document, classificades per temes:

Pressupostos sanitaris autonòmics:

·        Després de quatre anys consecutius de caiguda pressupostària, la suma del  pressupost sanitari inicial  de les comunitats autònomes puja respecte l’any anterior. Així en 2015 s’incrementa el 964 milions d’euros respecte a 2014. Tot i això, el pressupost de 2015 és gairebé un 10% inferior al del 2010 (9,6%) i és el 3r més baix del septenni.. Per comunitats , i en relació al pressupost de 2014, el pressupost sanitari de 2015 puja a 15 d’elles, baixant només a Aragó i  Galícia.

·        Comparant el pressupost sanitari 2015 de cada CCAA amb el més alt del septenni per a cadascuna d’elles, constatem la següent reducció: A La Rioja i Galícia en més del 20%, a Múrcia, Extremadura, Castella la Manxa i Aragó entre el 15 i 20%, a Catalunya, Andalusia i Canàries entre el 10 i el 15%, a Astúries, Castella i Lleó i Navarra entre el 5 i el 10%, a Euskadi, País Valencià i Cantàbria entre el 0 i el 5%. En 2 CA el pressupost sanitari de 2015 és el més alt del septenni: Madrid i Illes Balears.

·        D’haver-se mantingut el pressupost sanitari de les comunitats autònomes en les xifres de l’any 2010 estaríem parlant d’una reducció acumulada en el període 2011-2015 de 24.500 milions  d’euros.

·        La suma del capítol I (despeses de personal) del pressupost sanitari inicial de les comunitats autònomes el 2015, tot i que algunes pressuposten l’abonament de part de la paga extraordinària suprimida en 2012, és un 7,2 % inferior al del 2010 (any amb major pressupost del septenni en aquest capítol), sent el 3r més baix del  septenni.

·        Comparant el  capítol I del pressupost sanitari 2015 de cada CCAA amb el més alt del septenni per a cadascuna d’elles, veiem la següent reducció: a Galícia és del 30%, a Catalunya el 17%, a La Rioja i Aragó entre el 10 i el 15%, a Múrcia, Astúries, Madrid, Canàries, Extremadura, País Valencià, Andalusia i Castella la Manxa entre el 5 i el 10%, a Cantàbria, Navarra, Euskadi i Castella i Lleó entre el 0 i el 5%. En 1, Illes Balears, el pressupost sanitari del capítol I de 2015 és el més alt del septenni.

·        Per comunitats, i en relació al pressupost de 2014, el capítol I del pressupost sanitari inicial s’ha incrementat en 14 d’elles, baixant a Aragó, Canàries i  Galícia.

·        Després de cinc anys consecutius de caiguda pressupostària, la suma del  capítol VI  del pressupost sanitari inicial de les comunitats autònomes puja respecte l’any anterior. Així en 2015 s’incrementa en 109 milions d’euros respecte a 2014. Tot i això, el pressupost de 2015 és un 62,2% més baix que el 2009 (any amb major pressupost del septenni en aquest capítol), sent el 3r més sota del  septenni.

·        Comparant el capítol VI del pressupost sanitari 2015 de cada CCAA amb el més alt del septenni per a cadascuna d’elles, constatem que s’ha reduït en totes: a La Rioja i Castella-la Manxa entre el 80 i el 91% , a Andalusia, Navarra, Astúries, País Valencià i Madrid entre el 70 i 80%, a Extremadura, Cantàbria i Canàries entre el 60 i 70%, a Euskadi, Catalunya i Castella i Lleó entre el 50 i el 60%, a les Illes Balears, Múrcia i Aragó entre el 38 i el 42% ia Galícia el 24%.

·        Per comunitats, i en relació al pressupost de 2014, el capítol VI del pressupost sanitari inicial s’ha incrementat en 13 d’elles, baixant a Astúries, Catalunya, Illes Balears i Múrcia.

Ocupació:

·        Segons dades del Butlletí Estadístic de Personal(BEPSAP), en 3 anys, de gener de 2012 (primer any amb possibilitat de comparar totes les CCAA) a Gener de 2015 (última dada publicada),  les comunitats autònomes han eliminat 20.500 llocs de treball en institucions sanitàries del SNS (13.087 el 2012, 6.177 el 2013 i 1.224 el 2014), fet que suposa una reducció de més del  4%.

·        Segons xifres del Sistema d’Informació d’Atenció Especialitzada (SIAE), el 2013 (última dada publicada) havia contractades 21.000 persones menys en atenció especialitzada que en 2010 (primer any amb dades), desglossant així: 8.446 el 2011, 9.797 el 2012 i 2.768 el  2013.

·        D’aquestes 21000 persones,  58% era personal sanitari i el 42% no sanitari.

·        Analizant les dades per categories o agrupacions de les mateixes (i utilitzant la denominació que utilitza el SIAE) destaca pel seu nombre la  reducció  en l’any 2013 respecte al més alt que tenien en la sèrie 2010-2013 de:  6.333 Tècnics de grau sanitaris de grau mitjà (TC auxiliars d’infermeria, …), 4.104 DUES, 1.047 especialitats mèdiques i personal facultatiu i 1.689 resta de personal sanitari no facultatiu. Entre el personal no sanitari destaquen els  4563 personal d’ofici  i els  2469 administratius.

·        Segons Dades del Sistema d’Informació d’Atenció Primària (SIAP), el 2014 (última dada publicada) havia 1154  professionals menys treballant que el 2011. Si veiem l’evolució respecte a l’any immediatament anterior, el 2011 es produeixo un increment de 998 professionals, descens de 328 i 873 en 2012 i 2013 respectivament, i augment en 47 el  2014.

·        D’aquests 1154 professionals menys el 2014 respecte al 2011,   el 3% eren personal sanitari i el 97% no sanitari. 

Despesa sanitària pública vs despesa en concerts (sense computar a Catalunya que representa un percentatge molt elevat de la despesa total en concerts i distorsiona les dades):

·        Segons l’Estadística de despesa sanitària pública (EGSP) el  despesa sanitària pública  total de les CCAA  es  va reduir  en 2013  (última dada publicada)  respecte a 2009  en un  11,3%, mentre que la despesa en concerts  només es va reduir en un  2, 9%.

Despesa sanitària de les llars vs el de les administracions públiques:

·        Segons el Sistema de Comptes de Salut 2013 [1] (SCS), en  2009  el  despesa sanitària de les administracions públiques suposava el 7% del PIB, mentre que l’any 2013 (última dada) ja només suposa 6,34%., el que significa una  reducció del 9,4%. Per contra, el  despesa de les llars  va passar de representar el 1,8% el 2010 al 2,1% el 2013, el que constitueix un increment del 19%.

·        En aquest període la diferència del% del PIB entre la despesa de les administracions públiques i el de les llars s’ha reduït en 1 punt, passant del 5,24% el 2009 al 4,26% el  2013.

·        El 2013  la despesa sanitària de les administracions públiques en euros per habitant ha baixat un 12, 6%  respecte a l’any 2009, mentre  que el de les llars va créixer un 14,6%.

·        La despesa sanitària de les llars en productes farmacèutics en 2013 ha crescut en 1.831.000 d’euros  respecte al 2011, fet que suposa un increment del 37 %. Recordem que el 2012 es va aprovar el RD Llei 16/2012 i un nou sistema d’aportació farmacèutica.

·        Per Contra,  la despesa de les llars  en  assistència odontològica  va caure el 2013 en 761 milions respecte a 2012, el que significa  un descens del 10% .

Llits en centres sanitaris públics:

·        Segons dades del  SIAE, en 3 anys, del 31 de desembre de 2010 al 31 desembre 2013 (última dada), tenim a Espanya 6.000 llits menys  en funcionament en centres sanitaris  públics-SNS.

·        Les dades demostren que  estem “tancant” llits en funcionament a un ritme aproximat de 2000 a  l’any.

·        El 2013 un 10,9% dels llits instal·lats no van estar en  funcionament.

·        Segons dades de  l’OCDE,mentre que a Espanya la ràtio de llits per habitants en centres públics queia el 2013 (última dada) un 4,7% respecte al 2010, a Portugal ho feia en un 2,8%. A Alemanya no només no va baixar, va créixer un 0,6%.

Llistes d’espera:

·        Segons el Sistema d’Informació sobre llistes d’espera en el Sistema Nacional de Salut (SISLE-SNS), el temps mitjà en  llista d’espera quirúrgica al desembre / 2014 ha millorat respecte a juny / 14, però  estem encara 11 dies per sobre del dada de juny / 12. Els altres 3 indicadors (% de pacients de més de 6 mesos, total de pacients en espera estructural i número de pacients per 1000 habitants) han millorat respecte a juny /  12.

·        Segons el SISLE-SNS les dades de  llista d’espera de consultes externes d’atenció especialitzada empitjoren  tant pel que fa a Juny / 14 com a Juny / 12. Respecte a Juny / 12 experimenten un increment del 23% en el temps mitjà d’espera i d’un 9,7% en el nombre de pacient per 1000 habitants.

Satisfacció:

·        El  Baròmetre sanitari informa que per tercer any consecutiu cau (unes dècimes per any) la valoració sobre el sistema sanitari públic.  Els 6,31 punts sobre 10 són el pitjor resultat en el període  2009-2014.

·        Es  manté la tendència a l’increment de les valoracions negatives  i el  decrement de les positives  respecte a l’evolució en els darrers 5 anys de l’Atenció especialitzada, primària, urgències i  hospitalització.

·        Els resultats mostren que  els enquestats qüestionen l’actual sistema d’aportació farmacèutica.

Per accedir al document fes clic en el següent enllaç: Anàlisi de CCOO sobre pressupostas sanitaris 2015      

Calella a 30 de setembre de 2015