UNA SANITAT
ASFISIADA PER LES TISORES
El
sector sanitari públic català ha sofert, en quatre anys, una retallada
pressupostària d'1.400 milions d'euros
Una
mica més de quatre anys han bastat per posar contra les cordes el modelsanitari català. El conseller de Salut i expresident d'una de les patronals
del sector, Boi Ruiz, entrava al Govern recomanant als catalans fer-se
una mútua privada i advertint que el sistema, tal com es coneixia, era
insostenible i calia estrènyer-se el cinturó. I l'hi va estrènyer.
Concretament, en més d'1.400 milions d'euros de pressupost,
que es van traduir en fortes reduccions salarials
i de plantilles, llistes d'espera disparades i tancaments sistemàtics de
serveis, llits i quiròfans, entre altres mesures.
No va enganyar Ruiz quan va dir que anaven a augmentarles llistes d'espera. En 2011, el nombre de pacients esperant a ser operats
es va disparar un 26% pel que fa a l'any anterior, aconseguint el rècord de
193.879 persones. Però després de tres anys de col·lapse en les llistes, Ruiz
va entrar en 2015 presumint que en 2014 havien complert els temps d'espera en
les 14 intervencions amb terminis garantits per llei. I gairebé es van
complir, però a costa de derivar 16.253 pacients a altres centres de la
xarxa pública, alguns de titularitat privada.
El pressupost de Salut va passar de 9.875 milions d'euros
en 2010 a
8.466 en 2015. Ruiz atribuïa les retallades a la “infla finançació crònica”de l'Estat i es vanagloriava que la Generalitat havia dedicat el 40% del
seu pressupost a Salut.
El conseller va justificar amb la crisi les noves
reformes que anava a imposar. En un model sanitari com el català —basat en la
col·laboració públic-privada—, Ruiz es va servir de les aliances estratègiques —convenis de col·laboració entre centres, independentment de
la seva titularitat— i la externalització de serveis per alleugerir costos. No
va privatitzar cap hospital, però les empreses privades van aconseguir més
presència que mai en el sector públic.
A
més, Ruiz va reduir horaris de quiròfans i va tancar sales d'operacions que, en
alguns casos, es posaven a la disposició del pacient de pagament quan
estaven tancats per a la via pública. El conseller va apel·lar a l'auge de la
cirurgia major ambulatòria (que no requereix ingrés) per justificar el
tancament de llits als hospitals (unes 1.000 places menys), una mesura que va
acabar provocant col·lapses en les urgències dels centres sanitaris e,
fins i tot, en l'estiu de 2014, motins dels pacients perquè no tanquessinmés plantes. Segons el sindicat Metges de Catalunya (MC), es van tancar a
més la meitat dels punts d'atenció continuada que hi havia a Catalunya (van
passar de 142 en 2010 a 76 en 2014). “Això és dramàtic i repercuteix molt en
els pacients del món rural, que han de traslladar-se molts quilòmetres”,
assenyala el president de MC, Francesc Duch.
Però
si en alguna cosa coincideix el conseller amb els seus detractors és que la
qualitat assistencial s'ha pogut mantenir gairebé intacta gràcies a el
“sacrifici” dels treballadors, que van sofrir el gruix de les retallades: els
sanitaris van veure disminuïdes les seves retribucions (un 30% en 2011) i
congelades les seves pagues mentre els augmentaven la càrrega de treball al no
cobrir-se les baixes de personal. Només en l'Institut Català de la Salut (ICS), que engloba a vuit grans hospitals, es va reduir la plantilla en
5.659 persones en aquests quatre anys.
A
la llista de retallades es van sumar, a més, ombres de privatització del
sistema. La Sindicatura de Comptes va trobar irregularitats"recurrents" en els consorcis sanitaris (adjudicacions a dit i
pagaments injustificats a directius, entre altres) que van fer qüestionar el
model mixt que ha perviscut durant 20 anys amb la connivència dels grans partits.
“Hem
baixat en salut i qualitat assistencial perquè han volgut aprimar el sistema
públic per donar recursos a la privada”, critica Pep Martí, portaveu de la
Marea Blanca en defensa de la sanitat pública. Segons un estudi del Fòrum
Català d'Atenció Primària (FoCAP), el Govern només ha complert 2 de les 34
propostes electorals que va fer CiU en la campanya de 2012 sobre salut. “Ha estat el mandat
de les retallades i les privatitzacions”, termina dient Jaume Gabarró, de CCOO.
Calella
a 21 de setembre de 2015
Font:
EL PAIS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada