LA FEBLESA DELS PREUS OBRE MARGES A LA PUJADA DELS SALARIS
L'absència de tensions inflacionistes en
l'economia espanyola planteja un escenari que afavoreix els increments
salarials. Hi ha recorregut perquè aquests creixin el 1% o per damunt, en
aquelles empreses en les quals els beneficis i els increments de productivitat
ho permetin, tal com estableix l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació
Col·lectiva (AENC) 2015-2017.
La variació dels preus torna a situar-se en valors negatius a l'agost
(-0,3%). La taxa de variació anual de l'IPC és del -0,4% a l'agost, cinc
desenes menys que la del mes anterior. La inflació subjacent (sense
combustibles ni aliments frescos) també es modera, però solament disminueix una
desena la seva taxa anual fins al 0,7%, la qual cosa evidencia que al setembre
s'ha produït una certa moderació dels preus, però que són els combustibles els
principals responsables de la forta rebaixa de la inflació.
L'índex de preus de consum harmonitzat (IPCA) cau cinc desenes respecte a
juliol i situa la seva variació anual en el -0,5%, la qual cosa unit a
l'estabilitat dels preus a la zona euro (la seva variació es manté per tercer
mes en el 0,2% anual) torna a ampliar el diferencial d'inflació entre Espanya i
la zona euro. En els últims dos anys la moderació dels preus (amb baixades
rellevants) ha estat molt superior a Espanya que en el conjunt de l'eurozona,
la qual cosa suposa una millora de la competitivitat via preu de l'economia
espanyola però pot implicar altres riscos lligats a la deflació.
El descens anual de la inflació s'explica pels mateixos apartats de la cistella
de consum. El grup de transport aprofundeix el seu descens anual a causa del
descens dels carburants i lubrificants, superior al que ja va haver-hi fa un
any. També és molt rellevant el descens en el grup d'habitatge, empès pel
descens dels preus de l'electricitat, enfront de la pujada registrada l'any
passat. Aquests descensos solament són compensats en part per la pujada de
preus del grup d'aliments i begudes no alcohòliques.
L'absència de tensions inflacionistes en l'economia espanyola planteja un
escenari que afavoreix els increments salarials. Hi ha recorregut perquè
aquests creixin el 1% o per damunt en aquelles empreses que ho permetin els
beneficis i els increments de productivitat, tal com estableix el AENC
2015-2017. Fins a agost, la pujada salarial mitjana pactada en la negociació
col·lectiva se situa en el 0,74%, per la qual cosa existeix marge de pujada.
L'economia està accelerant el seu creixement (la variació anual del PIB
aconsegueix el 3,1% en el segon trimestre de 2015), i els treballadors i
treballadores han de participar d'aquesta millora. Això ajudarà a augmentar la
demanda i a reduir l'elevada taxa de desocupació més de pressa, fent que totes
les persones participin de la millora de l'economia i aquesta no es quedi en
mans d'uns pocs.
CCOO creu que el creixement de l'activitat econòmica ha de servir, així
mateix, per recuperar els salaris després de la forta devaluació salarial
soferta per alguns col·lectius durant la recessió (empleats públics) i per
detenir la que encara pateixen uns altres durant la crisi d'ocupació que
travessa l'economia espanyola (treballadors procedents del boom immobiliari).
Els pressupostos públics no poden instrumentar-se com si fossin un programa
electoral, com està fent el Govern. L'avançament de la rebaixa de l'IRPF no és
una mesura que necessiti el país; el que fa falta és una reforma que configuri
un sistema fiscal just en el repartiment de les càrregues, que aproximi els
tipus efectius als nominals eliminant deduccions regressiva, amb un IVA reduït
per a les llars i que persegueixi, de debò, el frau fiscal.
Els Pressupostos per 2016 no donen
resposta als sectors més castigats per la crisi i amb menors recursos:
redueixen la despesa en desocupació al mateix temps que cau la taxa de
cobertura de la població en atur, mentre que l'augment de les pensions (0,25%)
és molt inferior a la pròpia previsió d'inflació del govern (1,1%). Els
empleats públics no pot seguir suportant més retallades, urgeix recuperar el
poder adquisitiu perdut i l'oferta d'ocupació pública amb uns nivells de
reposició que almenys compensin les baixes produïdes. Necessitem un sistema
fiscal que proveeixi un finançament suficient per augmentar la protecció
social, en particular de les persones aturades, i poder implantar una renda
mínima garantida, com ve defensant CCOO. A més, són necessaris recursos fiscals
per desenvolupar un pla d'inversions públiques que orienti el canvi del model
productiu cap a un altre de més valor afegit.
Calella a 14 de setembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada