INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

ESPANYA SEGUEIX ENCADENADA A UN MODEL PRODUCTIU BASAT EN ELS SEVEIS DE BAIX VALOR

La realitat demostra, malgrat els discursos triomfalistes del Govern, que no hi ha un canvi estructural de l'economia i de l'ocupació i seguim sofrint els efectes conjunturals que caracteritzen la nostra estructura productiva. És necessari treure a l'economia espanyola d'aquest patró tradicional de creixement de baix valor afegit, sense indústria, amb ocupació inestable i baixos salaris, amb moltes fluctuacions estacionals i insuficient per donar una oportunitat d'ocupació a la gent..

Com en els últims set anys, l'atur registrat va augmentar en el mes d'agost. És el cicle estacional tradicional de l'economia espanyola, en el qual l'atur es redueix a partir de març i comença a augmentar quan acaba l'estiu. La xifra de demandants inscrits en les oficines del SEPE és de 5.482.128 de les quals es consideren parades a 4.120.304. Però més enllà dels criteris utilitzats per reduir el seu nombre en el 26%, la realitat és que hi ha 3.027.233 dones i 2.454.895 homes inscrits en les oficines públiques d'ocupació buscant un treball.

Les dades de la Seguretat Social confirmen l'enorme deterioració que està sofrint la qualitat de l'ocupació a Espanya: les persones amb contracte indefinit i a temps complet ja no són la majoria de la població assalariada afiliada al règim general de la Seguretat Social. Al juliol de 2015, solament el 48% de les persones assalariades pertanyen a aquest grup central, mentre que el 52% restant sofreix algun tipus de precarietat, bé sigui per tenir un contracte temporal o una jornada parcial no desitjada.

Aquesta xifra posa en qüestió el tipus de treball que s'està creant a Espanya: creix sobretot l'ocupació temporal i a jornada parcial i, per tant, més que un procés de creació d'ocupació, estem davant una forma espúria de repartiment dels llocs de treball, tant en nombre d'hores de jornada com de rotació de les persones en ells.

En un país en el qual es crea poca ocupació, es formalitzen cada any milions de contractes de treball, la qual cosa dóna idea de la brutal temporalitat i rotació del mercat laboral. En els últims dotze mesos es van formalitzar a Espanya 16.457.458 contractes temporals, quan la població assalariada amb aquest tipus de relació laboral va ser, de mitjana, 3,4 milions de persones. En conseqüència, l'índex de rotació laboral ––total de contractes temporals dividit per assalariats temporals–– és de 4,7: cada persona signa gairebé 5 contractes de mitjana cada any.

Les dades de la contractació segueixen sent molt precaris: gairebé el 94% dels contractes registrats a l'agost van ser de caràcter eventual i menys del 4% van ser indefinits a temps complet. Els contractes a temps parcial no deixen d'augmentar i ja suposen més d'un de cada tres contractes signats.

Per ocultar aquesta realitat el govern utilitza trucs aritmètics de curt recorregut, destacant l'increment de la contractació indefinida però utilitzant de referència únicament la variació interanual per no haver de reconèixer un fet molt preocupant: a l'agost la contractació indefinida es va desplomar el 35% en comparació del mes anterior.

D'altra banda, l'augment de la afiliació en els últims dotze mesos es localitza, bàsicament, en sectors de baix valor afegit (comerç, hostaleria i serveis auxiliars) que generen ocupacions inestables i on es paguen salaris baixos. En conseqüència, no s'observa un canvi en el model productiu liderat per la indústria i els sectors d'alt contingut tecnològic, la qual cosa posa en dubte la solidesa a mitjà termini dels increments de la afiliació a la Seguretat Social i la rebaixa de l'atur.

L'enorme durada de la crisi, el fracàs de les polítiques d'ocupació, la reforma laboral i la retallada en les prestacions per desocupació imposades pel Govern estan causant una gravíssima deterioració en la protecció als aturats que afecta tant a la quantitat com a la qualitat: cada vegada són menys les persones aturades que cobren prestacions i cada mes que passa la prestació és més baixa. Amb les dades publicades pel SEPE, la taxa de cobertura ja és de solament el 58,5% la més baixa en molts anys, amb un descens del 3,5% en comparació de l'any anterior i el 28% en relació al seu valor màxim aconseguit al febrer de 2010, quan va arribar al 81 %.

Menys persones amb protecció i de pitjor qualitat, que porta a alguna cosa que pot semblar sorprenent i és que el sistema dedica cada vegada menys recursos malgrat la brutal xifra de persones en atur: en el mes de juliol de 2015, la despesa en protecció a la desocupació va baixar el 16% en comparació de juliol de 2014, el 31% en comparació de 2013 i el 37% en comparació de 2010. En 2014 la despesa en prestacions es va reduir en més de 5.000 milions en comparació de 2013 i amb les primeres dades de 2015 sembla que aquesta enorme reducció encara va a ser major: en amb prou feines set mesos la despesa es va desplomar en 2.619 milions d'euros, xifra que avança una caiguda anual de 4.500 milions addicionals.

Des que el PP va arribar al govern ha empitjorat greument la protecció a les persones en desocupació: la taxa de cobertura es va reduir el 19%, el nombre d'aturats amb prestacions es va reduir en 663.459 persones, la quantia de la despesa mitjana per beneficiari és un 10% inferior i els recursos destinats a la protecció s'han reduït el 35%. Al juliol de 2015, les prestacions contributives, les de més qualitat, ja solament representen el 39% del total enfront del 43 % de 2014 i el 50 % de 2011.

A Espanya hi ha 1.840.261 persones parades que estan excloses del sistema de protecció per desocupació amb les dades de SEPE, una xifra que s'eleva fins a les 3.838.639 amb dades de la *EPA, un altíssim nivell de no protecció que genera pobresa i exclusió i que ha de ser combatut, entre altres mesures, implantant una renda mínima en el conjunt de l'estat.

Urgeix adoptar noves mesures que millorin la protecció a les persones en desocupació, més enllà de l'acord per al Programa Extraordinari d'Activació de l'Ocupació destinada a les persones aturades de llarga durada amb càrregues familiars. Un programa que el Govern va acceptar solament per la pressió dels sindicats i pel qual exigim la màxima urgència en la seva engegada al mateix temps que seguim demandant un augment de la protecció a les persones sense ocupació ni recursos.

En aquest sentit CCOO i UGT acaben d'engegar una iniciativa legislativa popular per implantar una Prestació d'Ingressos Mínims que té com a finalitat protegir a molts dels quals avui estan exclosos de la cobertura per desocupació. Es tracta d'una prestació equivalent al 80% del IPREM (426 euros mensuals) destinada a persones que porten més d'un any en desocupació, que manquen de rendes i que no reuneixen els requisits per accedir a prestacions contributives o assistencials de qualsevol tipus.

El numero potencial de beneficiaris s'estima en 2 milions de persones, per la qual cosa el cost anual del programa seria d'11.000 milions d'euros, l'1,1% del PIB, una xifra perfectament assumible especialment si es té en compte que la despesa en desocupació s'ha reduït en més de 9.000 milions d'euros en els últims anys. Amb retornar el que es va retallar aquests anys ja es finançaria el 80% del cost del programa.

Calella a 3 de setembre de 2015