INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

EL 91% DELS CONTRACTES SIGNATS EN 2015 VAN SER TEMPORALS

Des que va començar la crisi, ha estat 2015 l'any de major creixement de l'economia i de l'activitat, però també la precarietat laboral ha augmentant a una gran velocitat. Segons informa la Secretaria d'Acció Sindical de CCOO, la contractació temporal, i en paral·lel la disminució de la durada mitjana dels contractes temporals, la rotació laboral i l'ocupació a temps parcial ha aconseguit valors als quals mai s'havia arribat.

 

El nombre de contractes registrats en els Serveis Públics d'Ocupació (SPE) durant 2015 va aconseguir xifres molt similars a les assolides en 2007, any en què estàvem en ple apogeu econòmic. Est és una dada que, a priori i en termes globals, és positiu, però que no obstant això amaga la crua realitat del mercat de treball espanyol: l'augment vertiginós dels contractes de mala qualitat entre les ocupacions que s'estan generant. Dels 18,6 milions de contractes registrats en 2015, 17 milions (91%) van ser temporals, xifra molt superior a la registrada en 2007, de manera que solament nou de cada cent contractes formalitzats en l'últim any van ser indefinits.

La contractació indefinida també va créixer, però només pel que fa als anys immediatament anteriors i a un ritme molt més lent. De fet, el nombre de contractes indefinits registrats en 2015 va ser molt inferior als de 2007 (-711.219), al contrari dels succeït amb els contractes temporals (+665.391).

 

 

D'altra banda, els contractes a temps parcial també van augmentar de manera important, passant de representar un 24% dels contractes registrats en 2007 a un 36% en 2015. Va créixer tant entre els contractes temporals com entre els indefinits, si bé cal destacar que el 90,3% dels contractes a temps parcial van ser temporals.

L'increment de la contractació a temps parcial és conseqüència directa de les modificacions legals que tenien com a finalitat última flexibilitzar fins a la seva màxima expressió la contractació a temps parcial, i no possibilitar l'elecció per part dels treballadors. Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), més del 60% de les persones que treballen amb jornada parcial ho fan de forma involuntària, no troben ocupació a temps complet, i només un 7% no vol treballar a temps complet.

 

A més, la durada mitjana dels contractes temporals va disminuir passant de gairebé 79 dies en 2007 a una mica més de 53 en 2015. Tendència que es va registrar en tots els sectors econòmics, però en indústria va ser més accentuat: passant d'una durada mitjana d'una mica més de sis mesos a una mica menys de dos mesos.

 

S'ha produït un creixement desorbitat dels contractes temporals d'una setmana o menys de durada, que van passar de 2,8 a 4,6 milions. També van augmentar els contractes que tenen una durada inferior al mes, que van arribar en 2015 a més de 7 milions.

 

Resulta com menys “curiós” i, alhora “alarmant” que en 2015 el nombre d'assalariats temporals benvolgut per la EPA fos molt inferior al benvolgut en 2007, mentre que el nombre de contractes temporals registrats va ser molt superior. Això dóna idea de la brutal temporalitat i rotació del mercat laboral: que passa de poc més de 3 contractes temporals que signava cada persona de mitjana a l'any en 2007 a gairebé 5 en 2015.

 

El repunt de la contractació i les característiques dels contractes signats mostren una sortida de la crisi marcada per la precària ocupació. La dinàmica de contractació de les empreses, afavorida per les reformes laborals escomeses, revela la seva preferència en l'ús de les modalitats temporals enfront de la indefinida i de la jornada a temps parcial enfront del temps complet. Tot això indica que l'ocupació s'està repartint entre més persones i que les empreses prefereixen optar per les modalitats contractuals més precàries malgrat els incentius a la contractació indefinida que existeixen. Qüestions molt lligades al model de creixement en el qual ens seguim sustentant.

Si a les dades sobre la contractació registrada se sumeixi la devaluació salarial fomentada per la reforma laboral, les dades sobri d' afiliació a la seguretat social (al desembre de 2015 el 52% de la població assalariada afiliada al règim general té un contracte temporal i/o una jornada parcial), l'augment de risc de pobresa entre els treballadors i treballadores i en particular entre els quals tenen contractes a temps parcial que ha passat del 18,7% en 2013 al 22,9% en 2014, l'elevat atur de llarga durada, l'atur juvenil i el descens continu de la taxa de cobertura per desocupació, es posa de manifest que encara estem molt lluny d'una autèntica recuperació, i que aquesta no ha arribat a l'ocupació ni al conjunt de la societat, sinó que arriba de la mà de la precarietat laboral i de la desigualtat social.

 

Davant aquest panorama, para CCOO és necessari adoptar una estratègia de llarg recorregut en la qual han de combinar-se: una política econòmica que fomenti el canvi estructural de l'aparell productiu i promogui l'ús eficient dels recursos públics, i que contribueixi a treure l'economia espanyola del seu patró tradicional de creixement de baix valor afegit, sense indústria, ocupació inestable i salaris baixos; amb mesures urgents per a la recomposició de la relació d'ocupació estàndard i dels equilibris de forces entre capital i treball, i amb una política social en el qual les persones passin a ser el centre i contribueixi a pal·liar les situacions de desigualtat i exclusió originades per les polítiques restrictives adoptades.

 

Calella a 5 de febrer de 2016