“LA REFORMA FISCAL SUPOSA UN NOU COP PER ALS TREBALLADORS ACOMIADATS”
Denunciem que la proposta de reforma fiscal del Govern
no està orientada a aconseguir un sistema fiscal més just i eficient. En la
seva opinió, a més, l'obligació de tributar per les indemnitzacions per
acomiadament suposa un nou cop per als treballadors que han perdut l'ocupació.
"El Govern suma amb aquesta 8 reformes que tenen per objectiu reduir els
drets associats a la protecció per acomiadament”.
CCOO denuncia que el govern centra el missatge en una
baixada dels impostos visibles, però amaga els efectes d'increment sobre altres
figures. Un exemple d'això és el cas de les rendes del treball; encara que és
cert que hi ha una rebaixa de tributació, aquesta és més sensible en les rendes
molt baixes (menys de 12.450 euros/any) i altes (més de 53.450 euros/any), però
molt més moderada en les rendes mitjanes on es concentra la majoria de
treballadors.
Igualment, per CCOO, es redueix la tributació que és
especialment visible com la de l'IRPF que podem comprovar cada mes en les
nostres nòmines, però s'incrementa en altres figures menys visibles, com la
tributació de les indemnitzacions per acomiadament, o l'impacte que caldrà
determinar de la nova regulació de mínims exempts, la deducció per rendiments
del treball o el nou concepte de renda exempta amb progressivitat.
L'obligació de tributar per les indemnitzacions per
acomiadament suposa un nou cop sobre els treballadors que han perdut
l'ocupació. El govern suma amb aquesta vuit reformes que tenen com a objectiu
reduir els drets associats a la protecció per acomiadament i que han tingut la
següent seqüència:
1)
Reducció dels
requisits exigits per considerar acomiadament objectiu (el que ha facilitat
l'acomiadament en les empreses).
2)
Reducció de la
indemnització per acomiadament (ampliant l'accés a l'acomiadament amb
indemnització de només 20 dies per any treballat, màxim 12 mensualitats i
portant la d'acomiadament improcedent a 33, màxim 24 mensualitats).
3)
Reducció de la
quantia de la prestació contributiva per desocupació (passant del 60% al 50% de
la base reguladora de la prestació a partir del 7º mes de percepció)
4)
Retardant l'edat
d'accés al subsidi de desocupació per a treballadors d'edat avançada (des dels
52 anys fins als actuals 55 anys)
5) Reduint el temps que és possible percebre el subsidi de
desocupació per a majors de 55 anys (abans fins a l'edat ordinària de jubilació
als 65 anys, ara fins a la primera edat possible de jubilació a partir dels 61
anys).
6) Reduint la cotització associada al subsidi de desocupació
de majors de 55 anys (abans cotitzant pel 125% de la base mínima de cotització,
i ara fent-ho només per la base mínima)
7) Ampliant els ingressos que es tenen en compte per
determinar l'accés al subsidi de desocupació de majors de 55 anys (abans es
computaven només els ingressos del treballador en atur, mentre que ara es
computen els de tota la unitat familiar).
8)
Ara
intentant endurir la tributació de les indemnitzacions per acomiadament.
Amb
això, s'aprofundeix encara més la pressió sobre els costos salarials com a via
d'augment de la competitivitat i perquè les persones en desocupació pressionin
a la baixa les condicions salarials per accedir a una ocupació.
El
conjunt de mesures que conjumina la proposta de reforma fiscal del govern no
reforça el que necessitem, un sistema fiscal més just i eficaç. Per contra, la
reforma aposta per un sistema tributari on guanyen pes relatiu els impostos
indirectes (que no tenen en compte el nivell de renda de les persones) enfront
dels directes (sobre la renda i el patrimoni) i on no sembla disminuir les
diferències entre les rendes del treball, el capital, el patrimoni i
l'herència.
Finalment, en opinió de CCOO,
s'avança en la desigualtat, senyal d'identitat del model amb el qual s'afronta
aquesta crisi
Calella a 26 de juny de 2014
