INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

REFORMA FISCAL

NI SURTEN LES COMPTES NI RESPON AL QUE NECESITA EL PAIS

Advertim sobre un possible empitjorament, encara no revelat, del tractament fiscal de les indemnitzacions dels acomiadaments

CCOO adverteix que la reforma fiscal farà perdre, almenys, 7.000 milions d'euros de recaptació en 2015-16 (2.600 en 2015 i 4.400 milions el segon any), la qual cosa obligarà, per complir els objectius de dèficit, a congelar la despesa pública d'aquí a 2017 i a no aplicar aquesta reforma en els termes anunciats, o a pujar altres impostos, probablement l'IVA en la segona meitat de 2015, si la realitat no millora les previsions de creixement econòmic, presentades a Brussel·les pel Govern en l'actualització del Programa d'Estabilitat 2014-2017. La reforma aposta per un sistema tributari on guanyen pes els impostos indirectes enfront dels directes i on no es retalla la diferència entre les rendes del treball, el capital, el patrimoni i l'herència.

En resum, amb el quadre global que presenta el Govern, els comptes no surten.
 

Quant al Sistema Tributari, després de la reforma anunciada serà menys equitatiu, més injust i no s'orientarà als objectius de:

1.   Ajudar als aturats, especialment als quals més dificultats tenen per recuperar l'ocupació

2.   Completar els nostres sistemes de protecció social per donar cobertura a els qui han quedat fora dels mateixos

3.   En summa reforçar la capacitat de les administracions públiques per impulsar el creixement econòmic i protegir a les persones.

La proposta de reforma fiscal de CCOO, per contra, posa l'accent, precisament en aquestes qüestions i a reforçar la capacitat de mobilitzar els recursos necessaris per ajudar a incrementar l'ocupació, millorar els sistemes de formació, requalificació i reinserció laboral, i completar els sistemes de protecció social a través d'una Renda Mínima Garantida en el conjunt de l'Estat.

Hem traslladat en múltiples ocasions al govern la necessitat peremptòria de disposar de recursos per engegar polítiques actives dirigides als aturats de llarga durada i els joves que, d'una altra manera, es convertiran en aturats estructurals, augmentant la desigualtat i els creixents índexs de pobresa, en els quals Espanya ja es col·loca al capdavant d'Europa fent cada vegada més insostenible la situació d'un país que perd el seu prestigi internacional per l'empobriment d'una part de la seva població.

Indemnitzacions per acomiadament

D'altra banda, sense perjudici de l'anàlisi concret de l'Avantprojecte de Llei que, finalment ha fet públic el Govern, CCOO vol sortir al pas de les informacions que atribueixen al Govern la intenció de suprimir parcialment la supressió de l'exempció en l'IRPF de la indemnització per acomiadament incorporant-la en el projecte de reforma fiscal que ha analitzat el Consell de Ministres. CCOO assenyala, en primer lloc, que, malgrat la importància del tema, en cap moment de la reunió mantinguda el passat dimarts passat dia 10 amb el Ministre i el Secretari d'Estat d'Hisenda, es va informar als representants sindicals sobre aquesta possibilitat, tampoc s'ha fet al·lusió alguna en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Les indemnitzacions per acomiadament estan exemptes en la normativa actual de l'IRPF per la suma de la seva quantia legal. En conseqüència, en cas d'acomiadament improcedent queda exempta la indemnització corresponent al període de treball anterior al 12 de febrer de 2012, fins a 45 dies de salari per any de servei amb un màxim de 42 mensualitats, i fins a 33 dies de salari per any de servei amb un màxim de 24 mensualitats, per al període treballat amb posterioritat al 12 de febrer de 2012. En cas d'acomiadament procedent, està exempta la indemnització fins a 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. Les quantitats rebudes per sobre d'aquestes quanties tributaran com a rendes irregulars, sempre que s'hagin generat en un termini superior a dos anys. Quedaran, per tant, exemptes en el 40% de la seva quantia i tributaran per la resta al tipus general.

Volem insistir en la falta d'equitat i justícia que suposa l'eliminació de l'exempció de les indemnitzacions per acomiadament dins de les quanties legals. En primer lloc, perquè significa escorar encara més l'IRPF sobre les rendes del treball. En segon lloc, perquè s'amplia encara més la dura retallada de la indemnització per acomiadament aprovat pel Govern en la reforma laboral de 2012. I en tercer lloc, perquè suposa aprofundir en el repartiment desigual de les càrregues de la crisi i l'ajust pressupostari. El govern carregaria així dues vegades sobre l'esquena dels treballadors més febles -els acomiadats- les càrregues de la crisi, mentre que avança, d'altra banda, en la no fiscalització de les rendes del capital i del patrimoni.

Calella a 25 de juny de 2014