CONSIDEREM QUE CAL COMPLETAR ELS PROTOCOLS D’ACTUACIÓ DAVANT L’EBOLA i ALTRES PATOLOGIES INFECCIOSES

Considerem que s’està magnificant la repercussió que pot tenir en el nostre entorn la greu situació que està provocant l’epidèmia del virus de l’ebola a l’Àfrica, donat que el nostre sistema sanitari ja ha de tenir previstos els mecanismes d’actuació davant aquestes eventualitats.

 

La nostra legislació (RD 664/1997) recull obligacions empresarials en situacions d’exposició a agents biològics, i així en els plans de prevenció i protocols d’actuació s’han de preveure accions per evitar l’exposició a aquests agents del grup IV, que són els que es defineixen com aquells que causant una malaltia greu en l’home suposen un perill seriós pels treballadors, amb moltes probabilitats que es propagui a la col·lectivitat i sense que existeixi generalment una profilaxi o un tractament eficaç, i que són virus com l’ebola, la peste, la febre de Crimea, el virus lassa, etc.

Tot i això, valorem positivament que les diferents institucions estiguin revisant, actualitzant i adaptant els protocols d’actuació davant d’aquesta contingència. En qualsevol cas, volem alertar que:

·        Els protocols als que hem tingut accés se centren en l’actuació del personal d’urgències i no especifiquen l’actuació del conjunt dels professionals ( sanitaris i no sanitaris) que poden participa ren el procés d’atenció sanitària d’un pacient sospitós d’estar infectat pel virus. Per exemple el personal de radiologia, d’ambulàncies, neteja, laboratoris, etc.

·        No s’ha facilitat informació i formació suficient per l’aplicació amb èxit d’aquests protocols, segons els casos que coneixem, majoritàriament s’ha donat accés a la informació escrita o electrònica del protocol d’actuació, causant confusió en alguns casos. Ens consta que majoritàriament no s’ha realitzat cap acció formativa i tampoc informativa al respecte al conjunt dels treballadors dels centres sanitaris.

·        És fonamental que en els centres sanitaris es disposi dels Equips de Protecció Individual adequats per la realització de les activitats sanitàries, però volem posar especial èmfasi que ha d’estar establert un procediment segur d’eliminació de residus dels equips i el material que hagin tingut contacte amb el pacient.

 

Per tot això, sol·licitem:

1.   L’Agència de Salut Pública ha de determinar les mesures de control en origen necessàries per la prevenció d’aquestes situacions a les possibles vies d’entrada de persones portadores del virus

2.   Que a les empreses sanitàries reuneixin als delegats de prevenció i acordin les mesures necessàries a adoptar en el seu centre per informar i formar als treballadors d’aquest centre per l’actuació davant possibles sospites.

 

Calella a 29 d’agost de 2014

"LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ ES BASA EN UN EMPITJORAMENT DE LA SEVA QUALITAT”

Defensem la necessitat d'impulsar l'ocupació de qualitat i la pujada de sous i del salari mínim interprofessional (SMI), en resposta a unes declaracions en les quals el ministre d'Economia De Guindos defensa les polítiques d'austeritat que han fet recaure les retallades sobre els treballadors. "Són polítiques contra el món del treball".

Ramón Górriz, secretari d'Acció Sindical de CCOO, a propòsit d'unes declaracions del ministre d'Economia, Luis De Guindos, ha afirmat que la creació d'ocupació es basa en un empitjorament de la seva qualitat i critica que no digui gens de com es va a combatre un dels majors problemes d'Espanya: la desigualtat, ja que cada vegada és major la bretxa salarial i entre rics i pobres.

Defensem la necessitat d'impulsar l'ocupació de qualitat i la pujada de sous i del salari mínim interprofessional (SMI), i advoquem també per fer una reforma fiscal que proporcioni més ingressos a l'Estat i no beneficiï als rics. Així mateix, considera necessari millorar la xarxa de protecció social amb l'establiment d'una renda mínima que ajudi als 700.000 llars que manquen d'ingressos a Espanya, tal com va prometre el Govern en la reunió que va celebrar amb els agents socials el passat 29 de juliol.

Enfront de la millora de l'ocupació en 2015 que espera el Govern, advertim que la creació d'ocupació es basa en un empitjorament de la seva qualitat, al mateix temps que critica que el Govern no expliqui com es va a combatre un dels majors problemes d'Espanya: la desigualtat, doncs cada vegada és major la bretxa salarial i entre rics i pobres.

Per CCOO, el ministre no fa sinó defensar les polítiques d'austeritat que han fet recaure les retallades sobre els treballadors, quan la recuperació econòmica no pot basar-se en ocupacions precàries i rebaixes salarials, sinó que, al contrari, ha de passar per la millora del poder adquisitiu i per ocupacions de qualitat.

 

Calella 28 d’agost de 2014

LA REFORMA LABORAL DE 2012 HA PROVOCAT UN INCREMENT DE LA CONFLICTIVITAT LABORAL

Els treballadors vaguistes són pitjor tractats que uns altres penats per delictes socialment més reprovables, segons un informe del magistrat Carlos H. Domènech, magistrat social del TSJ de Catalunya.

 

En l'informe de Domènech, publicat per la Fundació 1º de Maig de CCOO, en el marc de la campanya de denúncia contra el Govern pels seus continus atacs a la llibertat sindical i a la negociació col·lectiva, es recorda que aquest disbarat legislatiu i la reforma del Codi Penal és hereva de l'article 496.2 del Codi Penal franquista que el seu redactat es manté gairebé intacte.

 

En un Estat Social els sindicats tenen per missió constitucional defensar els interessos socials dels treballadors/as (art. 7CE) i per a això se'ls dota de la llibertat sindical (art. 28.1 CE), recolzada en la negociació col·lectiva (art. 37.1 CE), el conflicte col·lectiu (art. 37.2 CE) i la vaga (art. 28.2 CE). El Regne d'Espanya, mentre que Estat Social, està vinculat per múltiples tractats internacionals que li obliguen a tutelar i promoure la llibertat sindical.

 

No obstant això, denuncia l'informe de Domènech publicat per CCOO, la reforma laboral operada entre unes altres, per la llei 3/12, ha suposat una enorme reculada en matèria de llibertat sindical i negociació col·lectiva, ja que ha comportat, resumidament, la retallada de l'autonomia col·lectiva, la priorització dels àmbits on existeix menys força sindical per negociar (l'empresa per sobre del sector), afavorint així el ‘dúmping social’, la no aplicació dels convenis i l'atribució a la part social del risc del fracàs de les negociacions, mitjançant la limitació a un any de la ultra-activitat dels convenis. En aquest àmbit les dades parlen per si sols: en 2012 no es van aplicar  748 convenis, mentre que en 2013 van ser 2512.

 

En aquest context de retallada de l'autonomia col·lectiva, precisa el document publicat per CCOO, espai constitucionalment privilegiat per canalitzar els conflictes laborals en un Estat Social, és lògic que hagin augmentat els conflictes col·lectius i les vagues. A menys negociació més conflicte.

 

Per aquesta raó, conclou l'informe de Domènech, s'ha incrementat la conflictivitat laboral a Espanya, de manera que han augmentat en els anys 2009-2014 les vagues convocades i els treballadors/as que en elles han participat, passant, per posar un exemple, de 485.054 jornades no treballades per vaga en 2011 a 1.290.114 en 2012, segons xifres del propi Govern.

 

Calella a 27 d’agost de 2014

"LA POLITICA D’IMMIGRACIÓ NO POT DEPENDRE DE L’ALTURA DE LES TANQUES DE CEUTA i MELILLA, NI DE LA MILLOR O PITJOR VOLUNTAT DEL GOVERM MARROQUI"

• CCOO exigeix al Govern una política d'immigració efectiva, eficaç i realista

Espanya ha de comptar amb una política efectiva, eficaç i realista respecte als fluxos migratoris que, respectant el marc jurídic i els drets de les persones, permeti l'adequada gestió dels mateixos.

CCOO ha advertit en un comunicat públic que "la política d'immigració no pot dependre de l'altura de les tanques de Ceuta i Melilla ni de la millor o pitjor voluntat del Govern marroquí", en relació a la situació que s'està vivint aquests dies en l'estret de Gibraltar.

Per aquest sindicat, "Espanya ha de comptar amb una política efectiva, eficaç i realista respecte als fluxos migratoris que, respectant el marc jurídic i els drets de les persones, permeti l'adequada gestió dels mateixos".

Així mateix, considerem que s'ha de realitzar una adequada anàlisi de la realitat migratòria establint marcs de cooperació internacional no solament a l'entorn de la UE, sinó a través de programes eficaços de desenvolupament amb els països d'origen dels fluxos, a més de garantir els drets humans fonamentals (entre ells el dret a la salut) i polítiques públiques d'integració.

Finalment, davant la situació que s'està vivint en l'Estret de Gibraltar, denunciem la utilització de vaixells de l'Armada Espanyola en l'operatiu de vigilància de les pasteres quan la prioritat ha de ser salvaguardar les vides humanes en joc.

 

Calella a 26 d’agost de 2014

BOI RUIZ ATRIBUEIX ELS COL·LAPSES EN URGÈNCIES A L’AUGMENT DE PACIENTS

El conseller de Salut reclama més "ètica i moral" a ICV per les seves crítiques

El conseller de Salut, Boi Ruiz, va assegurar el passat dilluns  18 d’agost, que el col·lapse que han viscut aquest estiu els serveis d'urgències de diversos hospitals públics es deu al fet que la xifra de pacients atesos ha estat molt major de la prevista. “Es programen una sèrie de llits, però quan entren més [malalts] dels calculats, és llavors quan es produeix el col·lapse”, ha explicat Ruiz en un acte celebrat a la Universitat Catalana d'Estiu en Prada de Conflent (França).

Malgrat admetre l'error de càlcul del seu departament, Boi Ruiz acusa a l'oposició d'utilitzar la sanitat pública per crear un conflicte polític: Cal introduir la moral i l'ètica en la política. No tot val”, ha afirmat. Així va contestar el conseller a Dolors Camats — colí der d'Iniciativa per Catalunya (ICV)—, qui va anunciar que demanarà que Boi Ruiz comparegui en el Parlament per donar explicació sobre la “saturació” de les urgències de centres com el Vall d’Hebron. Una situació, va explicar Camats, que té a pacients esperant fins a quatre dies en urgències sense derivar-los a planta pel tancament de llits i que li va costar el càrrec a Xavier Jiménez, cap d'urgències del Vall d’Hebron, per denunciar el col·lapse del servei.

Boi Ruiz va explicar que els llits que s'han tancat aquest estiu —255 al Vall d’Hebron, segons els sindicats— són les mateixes que les de l'any passat i que “no s'ha fet gens extraordinari que no s'hagi fet abans”. El conseller va afegir que es tracta d'un càlcul que es realitza cada any i que l'activitat sempre baixa a l'estiu. “Però si vénen més malalts que els calculats estadísticament, evidentment que hi ha problemes i que es col·lapsen les urgències. Llavors has de buscar solucions determinades i segur que hi ha hospitals que canvien el seu model d'urgències, però això no significa que es vagi a desmantellar el sistema sanitari públic”, va seguir.

Respecte a la hipotètica arribada a Catalunya de l'ébola, malaltia que ja ha causat més d'un miler de morts a Àfrica, Boi Ruiz va afirmar que la sanitat catalana està preparada des d'abril per activar el protocol si hagués d'afrontar-se algun cas. “Podem estar tranquils, si hi ha algun cas ho tindrem controlat”, va assegurar.

El conseller va assegurar que, a diferència del que ha ocorregut a Madrid amb el religiós Manuel Pallers —mort a l'hospital Carlos III després d'haver-se contagiat a Monròvia (Libèria)—, a Catalunya no seria necessari tancar un hospital ja que es derivaria al *Clínic, especialitzat en aquest tipus de casos.

Boi Ruiz, que va participar en un acte al costat de tres dels quatre presidents de les diputacions provincials —Salvador Esteve (Barcelona), Joan Reñé (Lleida) i Joan Giraut (Girona)—, va assegurar que les bases de l'actual mapa sanitari català es van erigir fa 100 anys, sota el lideratge de la Mancomunitat. Actualment, va seguir, pretén consolidar un model sota l'administració catalana que reguli el sector i en el qual els gestors tinguin autonomia: “Un model propi de Catalunya que va a mantenir-se hi hagi independència o no”.

Boi Ruiz va assegurar que no hi ha impediments legals ni burocràtics per aconseguir aquest model sanitari, solament un problema de finançament. “El que perjudica al sistema de sanitat pública no és una eventual independència, sinó la infra financiació de la Generalitat per part de l'Estat”, va concloure.

 

Però la realitat senyor Boi Ruiz es molt diferent !!

"La situació que s'està vivint als passadissos i vestíbuls de molts centres des de fa moltes setmanes és absolutament denigrant per a les persones malaltes i els seus familiars".

 

Calella a 25 d’agost de 2014

DENUNCIEM QUE LA INFLACIÓ NEGATIVA POSA EN RISC L’ANUNCIADA RECUPERACIÓ ECONÒMICA

El consum de les famílies no creix perquè els preus dels productes i serveis bàsics no han baixat prou i augmenten les incerteses sobre la salut econòmica del país

 

L'Índex de Preus de Consum (IPC) del mes de juliol del 2014 a nivell estatal, amb un -0,3%, se situa per segon mes aquest any en taxes negatives, com a conseqüència de la feblesa de l’economia per la davallada de la demanda interna que les polítiques de retallades han generat, i posa en risc la tan anunciada recuperació econòmica.

 

La inflació subjacent, és a dir, l'estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, es manté en el 0,0%, superant de nou l’IPC general. Aquest índex reflecteix l’autèntica situació de l’economia, que, lluny de la seva recuperació real, està marcada per la caiguda del consum intern, per un creixent nombre de persones amb sous retallats, pensions reduïdes i rendes baixes, per la pèrdua de poder adquisitiu per fer front a les necessitats més bàsiques, ja que, tot i la caiguda del seu preu, el cost dels serveis bàsics com l’electricitat, el transport o l’aigua continuen sent massa elevats.

 

A Catalunya, l'IPC es redueix quatre dècimes fins al 0,0%, però el nivell de preus continua essent superior a la resta de l'Estat.

 

La inflació de la zona euro, amb una taxa del 0,4%, fa augmentar el risc de deflació, sobretot per la situació de feblesa de l’economia dels països del sud, amb taxes molt baixes o negatives, com l’espanyola amb un IPC harmonitzat del -0,4%.

 

La sortida definitiva de la crisi exigeix la recuperació del poder adquisitiu dels salaris i la creació d’ocupació de qualitat per poder recuperar la demanda interna i el consum. La devaluació interna, amb baixades salarials i destrucció d’ocupació i precarietat laboral, impossibilita la recuperació econòmica i fa augmentar la desigualtat social i la pobresa.

 

Han d’acabar les polítiques de retallades i ha de fer-se política per a les persones, amb control de preus públics i privats i dels marges empresarials, sobretot pel que fa als serveis bàsics com l’electricitat, el transport, l’energia o l’aigua, que estan perjudicant sobretot les rendes més baixes (aturats, pensionistes, treballadors precaris...).

 

Per a injectar liquiditat a les famílies, més enllà de l’electoralista rebaixa d’impostos, cal reduir l’IVA dels productes i serveis de primera necessitat de les llars. D’aquesta manera, les famílies podran destinar més diners al consum directe i reactivar l’economia, i la reforma fiscal beneficiarà les rendes més baixes (treballadors precaris, aturats, famílies sense ingressos...), és a dir, a qui està patint amb major intensitat la crisi.

 

Calella a 20 d’agost de 2014

DENUNCIEM QUE EL GOVERN APROFITA L’ESTIU PER CONTINUAR EL PROCÉS DE DISSOLUCIÓ DE L’ICS

L’ICS i la resta de proveïdors del sistema sanitari al Tarragonès han fet un conveni de col·laboració per a la prestació de algunes activitats assistencials. Aquest conveni crea una sèrie d’unitats funcionals que comporten el nomenament d’un coordinador per a cadascuna d’elles.

 

El conveni preveu que es coordinin i es comparteixin els mitjans materials, humans i econòmics dels diferents proveïdors, encara que no es concreta com es repartiran els costos que generi l’activitat objecte de coordinació ni els ingressos amb els quals el CatSalut finança aquesta activitat.

 

Denunciem la manca de transparència en aquest procés i creiem que és un pas més en el camí que han endegat el Govern de la Generalitat i la Conselleria de Salut per tal de fer desaparèixer l’ICS, mitjançant la seva integració en estructures, empreses, ens o altres invents que tenen com a únic objectiu diluir el lideratge que l’empresa pública ICS té en la sanitat pública catalana.

 

Calella a 21 d’agost de 2014

HA DE MILLORAR EL PODER ADQUISITIU DELS SALARIS ENFRONT DEL RISC DE DEFLACIÓ

• La recuperació salarial ha d'impulsar la demanda i l'activitat econòmica que pot veure's afectada per la feblesa dels preus.

La important baixada de l'IPC al juliol (-0,9% mensual i -0,3% en termes anuals), al mateix temps que la inflació subjacent (sense combustibles ni aliments frescos) es manté en el 0% anual, reforcen la feblesa dels preus des de setembre de 2013 i el major risc de deflació que amenaça a l'economia espanyola.

 

El major descens dels preus al juliol es deu a factors exògens (menors pujades dels carburants i combustibles i dels aliments frescos) el que explica que la inflació subjacent (el nucli estructural dels preus) no variï al juliol i es mantingui per tercer mes consecutiu en el 0%, reflex de l'estancament de preus de l'economia espanyola.

 

Si comparem amb l'Eurozona, l'Índex de Preus de Consum Harmonitzat (IPCA) d'Espanya es va situar al juliol en el -0,4% (quatre desenes menys que el mes anterior) enfront del 0,4% en l'Eurozona (una desena menys que el mes anterior). Després d'haver estat superior, l'IPCA d'Espanya està per sota del de la zona Euro des de setembre de 2013 i en aquest mes de juliol la distància que els separa ha aconseguit el seu màxim (vuit desenes) el que reforça la feblesa dels preus a Espanya comparada amb Europa i el major risc de deflació que amenaça a l'economia espanyola.

 

Julio sol ser un mes en el qual tradicionalment baixen els preus per efecte de les rebaixes d'estiu. El descens mensual de juliol d'aquest any ha estat gairebé el doble que el de l'any passat perquè la baixada de preus del vestit i el calçat, s'ha vist acompanyada per la baixada de l'electricitat i la no pujada dels carburants i combustibles com sí va succeir en 2013. Els capítols que han tirat a l'alça dels preus al juliol han estat els vinculats amb el turisme: viatge organitzat, hotels, cafès i restaurants, transport aeri.

 

La baixada anual dels preus al juliol (-0,3%) situa l'IPC 4 desenes per sota de l'índex registrat al juny. Aquest descens dels preus es deu principalment a l'estabilitat de carburants i combustibles enfront de l'augment registrat al juliol de 2013, la disminució dels preus de l'electricitat, la menor pujada registrada aquest any pels aliments i begudes no alcohòliques i a la menor pujada del tabac enfront de 2013.

 

La recuperació econòmica passa en una economia com l'espanyola necessàriament per la reactivació de la demanda interna que solament serà possible amb la millora del poder adquisitiu dels salaris, per una recuperació de l'ocupació de qualitat i amb drets (les ocupacions precàries, temporals i a temps parcial, amb baixos salaris no són els que van a impulsar i consolidar una recuperació duradora).

 

Una reforma fiscal progressiva ha d'obtenir els recursos necessaris que permetin abaratir el cost bàsic de la vida de la població (en línia amb la baixada de l'IVA d'aliments i subministraments de la llar que proposa CCOO) i disposar de recursos suficients per millorar la protecció social amb la qual atendre a les persones víctimes de la crisi i en risc d'exclusió i impulsar un ambiciós pla d'ocupació, en la línia de el “Acord de propostes per a la negociació per enfortir el creixement econòmic i l'ocupació”.

 

Calella a 20 d’agost de 2014

JOVES CCOO

CRIDA A LA JUVENTUT A ORGANITZAR-SE SINDICALMENT PER DEFENSAR ELS SEUS DRETS ENFRONT DE L’ATUR i LA PRECARIETAT

Coincidint amb el Dia Internacional de la Joventut, CCOO ha denunciat el constant empitjorament de les condicions de vida i treball dels joves des de l'inici de la crisi i ha tornat a exigir la fi d'unes polítiques que estan empobrint al conjunt de la societat i, especialment, a tota una generació a la qual se li està negant el present i el futur.

 

Avui tenen una ocupació la meitat de joves d'entre 16 i 29 anys que en 2008, segons l'Institut Nacional d'Estadística. En aquesta mateixa franja d'edat, una de cada tres persones que treballa ho fa a temps parcial, enfront del 17% de fa sis anys; de fet, mentre actualment hi ha 459.500 joves amb una jornada parcial no desitjada però acceptada davant la impossibilitat d'aconseguir un treball a jornada completa, en el segon trimestre de 2008 els qui es trobaven en aquestes circumstàncies eren només 271.200. La temporalitat juvenil ha tornat a *repuntar en els últims mesos fins a situar-se per sobre del 51%, i el salari mitjà dels menors de 30 anys no supera els 11.860 euros.

 

Aquestes xifres, sumades a l'abús de les beques o a l'ocupació submergida, reflecteixen -segons el parer de Joves CCOO- una realitat inacceptable de precarietat del treball que afecta en el seu moment a dia a la immensa majoria de la joventut, que no pot planificar i desenvolupar projectes de vida a mitjà i llarg termini. Aquesta circumstància s'evidencia en el descens constant de la taxa d'emancipació juvenil: en l'actualitat, segons l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya, només dues de cada deu menors de 30 anys viuen fora de la llar familiar.

EFECTE DESCORATJAMENT I EMIGRACIÓ

Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística també posen de manifest la caiguda sostinguda de la població activa entre els grups de menor edat. Concretament, avui hi ha un milió i mitjà menys de joves de fins a 30 anys treballant o buscant ocupació que a l'inici de la crisi. L'anomenat 'efecte descoratjament', que porta a milers de persones a apartar-se del mercat laboral davant la seguretat que no van a trobar un lloc de treball, és un factor que contribueix a explicar el fenomen, però no és l'únic.

 

L'emigració no ha deixat de créixer des de 2008. Malgrat les dificultats per determinar el nombre exacte de persones que s'han vist forçades a sortir d'Espanya per raons econòmiques, el nombre de joves nacionals empadronats en altres països ha anat augmentant de forma constant en els sis últims anys, la qual cosa -en opinió de Joves CCOO- amaga un drama que el Govern menysprea d'una manera grollera en defensar obertament la “mobilitat exterior” com una de les solucions a l'atur.

 

En aquest Dia Internacional de la Joventut, Joves CCOO torna a exigir la fi d'unes polítiques que no serveixen per crear ocupació, sinó per repartir el que ja hi ha abaratint i empitjorant les seves condicions, al mateix temps que empobreixen a la majoria de la societat, però també crida a la joventut al fet que s'organitzi sindicalment per plantar cara a la precarietat i defensar els seus drets en la societat i en les empreses.

 

Calella a 19 d’agost de 2014

EXIGIM LA RECTIFICACIÓ DEL CRITERI ADMINISTRATIU QUE RETALLA ARBITRÀRIAMENT EL DRET A LA JUBILACIÓ A DESENES DE MILER DE TREBALLADORS

Denunciem que l'Administració de la Seguretat Social està aplicant successius criteris administratius amb els quals està limitant el dret a la jubilació inclòs en reforma de pensions de 2011 a treballadors que han estat acomiadats. La retallada d'aquest dret afecta als treballadors acomiadats al marge d'Els negociats i plans de jubilació parcial, sent els treballadors més desprotegits els qui més els sofreixen, per la qual cosa exigeix la rectificació immediata del Govern.

 

La coneguda com a “clàusula de salvaguarda” és una garantia legal inclosa en la reforma de pensions de 2011 acordada entre sindicats i empresaris, que garanteix que aquelles persones acomiadades abans de l'entrada en vigor de la nova llei poguessin jubilar-se amb els requisits en vigor en aquell moment. L'objectiu d'aquesta mesura era garantir la protecció social dels treballadors d'edat avançada quan havien estat acomiadats, de manera que per jubilar-se no se'ls exigís requisits diferents als quals ja tenien en el moment de l'acomiadament.

 

És habitual en aquests casos que els treballadors, quan esgoten la prestació contributiva de desocupació, només els quedi el recurs del subsidi de desocupació de majors de 55 anys, que cotitza per la base mínima, i intentin completar les seves carreres de cotització mitjançant la subscripció al seu càrrec exclusiu d'un conveni especial amb la Seguretat Social perquè la pensió final no es vegi excessivament afectada.

 

El govern del Partit Popular en 2013 va reformar unilateralment aquesta garantia inclosa en la reforma de pensions acordada dos anys abans afegint el requisit que aquests treballadors no tornessin a tenir un nou alta en la Seguretat Social. Durant gairebé un any i mitjà, la pròpia Seguretat Social ha vingut interpretant que com a “nou alta” ha d'entendre's el derivat d'una relació laboral, de manera que els convenis especials que els acomiadats utilitzen per completar les seves carreres de cotització no impedeixen l'aplicació de l'esmentada “clàusula de salvaguarda”.

 

No obstant això, des de mitjan juny de 2014 l'administració de Seguretat Social està aprovant successius criteris administratius que van endurint gradualment la interpretació que es fa de la Llei. En una primera fase excloent als treballadors amb conveni especial que no percebien subsidi de desocupació, i des de fa uns dies, excloent a qualsevol acomiadat que hagi subscrit un conveni especial tingui o no dret al subsidi de desocupació.

 

Es tracta en tot cas d'una interpretació administrativa que excedeix completament la literalitat de la llei i s'aparta radicalment de la interpretació que ha vingut aplicant aquest mateix govern durant gairebé un any i mitjà.

 

Encara que els efectes d'aquesta retallada arbitrària del dret a la jubilació són varis, destaca el retard de la primera edat possible de jubilació des dels 61 fins als 63 anys d'edat.

 

Calella a 18 d’agost de 2014

DES DE CCOO PROPOSEM BAIXAR EL PREU DELS ALIMENTS i L’ENERGIA DE LA LLAR REDUINT L’IVA DELS PRODUCTES DE PRIMERA NECESSITAT DE LES LLARS

Com a alternativa a la "electoralista" baixada d'impostos del PP que beneficia especialment a les rendes més altes i exclou a les famílies sense ingressos, proposem la reducció de l'IVA en els productes de primera necessitat de les llars (aliments, electricitat, gas, etc.). Amb aquesta mesura s'injectaria uns 4.000 milions d'euros en la butxaca de totes les llars del país, beneficiant als aturats sense prestacions, les famílies sense ingressos i, en general, a tota la població que sofreix en major mesurada la crisi.

El Govern del Partit Popular està utilitzant l'argument de reduir els impostos per aconseguir injectar liquiditat en l'economia i que amb això s'incrementi el consum i s'avanci la recuperació econòmica.

No obstant això, el Govern oblida explicar que la seva reforma no disminuirà els impostos per igual i concentrarà els beneficis fiscals en les rendes del capital molt més que en les del treball.

A més, les mesures dissenyades pel PP només beneficiarà a qui presenta declaració de la Renda i, en termes absoluts, la major quantia dels beneficis fiscals els hi portaran les rendes més altes.

Davant aquesta proposta, “encara compartint l'objectiu d'injectar liquiditat en l'economia, aquesta ha d'aconseguir-se de manera diferent al que ha proposat el PP de manera que també es pugui beneficiar de la mesura els aturats sense prestacions, les famílies sense ingressos i en general tota la població que sofreix en major mesurada la crisi. Para ello, defesen una forma alternativa de inyectar liquidez en las familias, utilizando la reducción del IVA en los productos de primera necesidad de los hogares (alimentos, electricidad, gas, etc.).

En concret es proposa una reordenació dels productes que tributen en els diferents nivells de tipus establerts per a aquest impost de manera que tots els aliments i begudes no alcohòliques ho facin en el tipus superreduit del 4% (avui ho fan al 10%) i l'energia en la llar (electricitat, gas i calefacció) ho faci en el tipus reduït del 10% (avui ho fa al 21%). Aquesta mesura suposaria injectar 4.000 milions d'euros en les butxaques de totes les llars del país, que anirien majoritàriament a consum directe de béns i serveis.

“A més”, “aquesta reducció fiscal dirigida a reduir la despesa de les llars, es compensa amb escreix amb els majors ingressos derivats de la reducció de mesures legals de eclosió fiscal avui existents, amb l'ampliació del nombre de persones que han de contribuir i una actuació decidida de lluita contra el frau fiscal”.

 

Calella a 14 d’agost de 2014

"INFORME COMPARATIU ATUR i OCUPACIÓ SEGONS TIPUS D’ESTADISTIQUES"

Preparat per la Secretaria de Socioeconomia de CCOO de Catalunya

 

La Secretaria de Socioeconomia de CCOO de Catalunya ha preparat un informe on s’analitzen l’atur i l’ocupació segons diverses fonts estadístiques, presentat en roda de premsa a Barcelona el dilluns 4 d’agost de 2014.

 

Feu clic per veure:

• L' "Informe comparatiu atur i ocupació segons tipus d'estadistiques     

• Les declaraciones de Cristina Faciabe, secretària de Socioeconomia de CCOO de Catalunya, efectuades a la roda de premsa del dilluns 4 d'agost de 2014

Calella a 13 d’agost de 2014

EMPITJORA LA VALORACIÓ CIUTADANA DEL SISTEMA SANITARI

• El Baròmetre Sanitari 2013, publicat pel Ministeri de Sanitat posa en relleu una pitjor valoració del sistema sanitari, amb grans diferències territorials.
• L'efecte de les retallades fa que els ciutadans hagin empitjorat la seva valoració en els últims 5 anys en tots els nivells d'atenció (primària, especialitzada i hospitalària).

La secretaria confederal de Protecció Social de CCOO crida l'atenció sobre que el Baròmetre Sanitari 2013 difós pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat reflecteix una realitat controvertida i contradictòria sobre el sistema sanitari a Espanya, en contra del que va publicitat el Ministeri. Destaca el Ministeri que el 66% de la població té una valoració positiva, però la veritat és que la percepció ciutadana sobre el funcionament de la sanitat és avui pitjor que abans, amb grans i cridaneres diferències territorials.

Només el 20,06% considera que el sistema funciona bastant bé. Això és poc o és molt? La mitjana des de 1995 és de 20,90%, però potser sigui rellevant saber que la caiguda des de 2010 (23,86%) és considerable. El 45,81% creu que funciona bé però són necessaris alguns canvis. Feia deu anys que aquest percentatge no era tan baix. En 2010 el 50,02% considerava aquesta opció com la millor.

És a dir, que hem passat que en 2010 el 73,88% de la població considerés que el sistema sanitari funcionava bastant bé o ben al fet que només el 65,87% ho consideri així.

Convé, a més, veure què ocorre en cada Comunitat Autònoma, i no totes són iguals en la percepció ciutadana. Per exemple, ordenades per valoració, encapçalen la llista Astúries (83,94%), Navarra (80,52%) i Euskadi (80,31%) i la tanquen Canàries (44,09%), Balears (57,94%) i Castella-la Manxa (59,54%). A més d'aquestes tres, per sota de la mitjana estatal estan Extremadura (60,12%), Catalunya (61,17%), País Valencià (62,01%), Ceuta (63,53%) i Castella i Lleó (65,15%). Com pot veure's, les diferències són significatives.

En el mateix sentit es mouen les dades sobre els qui pensen que les coses van malament. El 6,07% respon que les coses estan tan mal que es necessitaria refer el sistema sanitari. Algú pot pensar que és poc, però en 2010 era només el 3,51%. D'altra banda, el 26,54% creu que necessita canvis fonamentals encara que algunes coses funcionen. En 2010 eren el 21,60%.

També aquí les diferències territorials són significatives: un 13,58% considera a Castella-la Manxa que caldria refer el sistema mentre que a Euskadi només ho pensa l'1,77%.

En definitiva, dades que no hauríem de resumir en el titular triat pel Ministeri, un titular que amaga que les coses estan empitjorant des de 2010 i que hi ha profundes diferències territorials en la percepció sobre els sistemes sanitaris, signe d'una gran desigualtat en les prestacions rebudes per la població o la qualitat de les mateixes.

 

Calella a 12 d'agost de 2014