OBLIGATS A PORTAR-SE BOLQUERS, TOVALLOLES, i MEDICINES A L’HOSPITAL
Els fets han passat a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, però dissortadament no és l’únic centre de la sanitat pública que obliga a que les persones malaltes o els seus familiars es facin responsables de queviures o material imprescindibles pel benestar o, fins i tot, per curar-se. Segueix i creix, amb les retallades i l’externalització de serveis bàsics com el de cuina, un engany intol·lerable per la salut pública: pretendre que la qualitat del menjar, la cura en la higiene, la bona simbiosi de “curar i cuidar” NO és fonamental en l’atenció mèdica NI per la recuperació de les persones malaltes. Un disbarat terapèutic per justificar unes retallades indignes i molt perilloses, mentre els serveis que es privatitzen, com els de cuina, no amaguen que el que els importa és el seu benefici i no el benestar i la seguretat dels pacients, com ja s’ha documentat en altres casos, i ara, a Vilafranca.
Llegim a XarxaPenedès.cat que el fill d’un usuari de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès es nega a portar el que li exigeixen des de la direcció per atendre el seu pare. Finalment l’hospital ha cedit davant de la denúncia.
Ni bolquers ni tovalloles ni les gelatines que ha de prendre enlloc d’aigua. El David Granado ha dit als responsables de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès que no pensa portar tot això que li diuen des de la direcció del centre mentre el seu pare hi estigui ingressat. I també els ha dit que si es troba que no atenen bé al seu pare, encara l’armarà més grossa.
I la queixa, la denúncia, ha tingut èxit: “Ara al meu pare li estan donant a l’hospital les gelatines que necessita, i el netegen i el tenen ben atès sense que haguem portat de casa tot el que ens deien. Però això és perquè la he muntat ben grossa; sinó ho fas així, ningú et fa cas”.
Gelatina florida que han donat al pare de David Granado a l’Hospital de Vilafranca
Tot això ho ha explicat David Granado per telèfon a Xarxa Penedès, però tot just quan va acabar de penjar, torna a trucar indignadíssim: “La gelatina que li han portat al meu pare per sopar està florida!”. I aquesta és la fotografia de la gelatina ben poc saludable, per testificar-ho.
Cal portar-s’ho tot de casa
El pare de David Granado va ingressar el dissabte 26 de juliol a l’Hospital de Vilafranca amb una bronco-aspiració. A més, pateix alzheimer, per la qual cosa no contra l’epiglotis i no pot prendre aigua ni cap tipus de líquid, perquè aniria a parar als pulmons. És per això que pren entre 8 i 10 gelatines sense sucre per hidratar-se cada dia (és la quantitat que li va recomanar el seu metge de capçalera perquè es correspon a un litre i mig d’aigua al dia, ja que necessita molta aigua perquè a més està operat de la pròstata).
La cuina de l’hospital, que està en mans privades (com la gestió sencera del centre), li van dir un cop havia ingressat que només li donarien tres gelatines al dia: una amb cada àpat. I que la resta de gelatines li havien de portar els fills de casa.
Davant d’això, el David Granado es va indignar i va voler posar una reclamació per escrit a l’hospital. La resposta va ser que la resta de pacients tampoc els donen aigua embotellada, i que si la volen se l’han de portar de casa.
La indignació de David va anar creixent quan també li van dir que s’havien de portar de casa la pastilla que pren per la pròstata, els bolquers, les tovalloles i el sabó per rentar-se.
“Mai ens havíem trobat amb una situació així”
Xarxa Penedès varen parlar amb David, que està realment enfadat: “És vergonyós que la gent hagi de portar bolquers i tovalloles. Mentre el meu pare està ingressat, l’hospital és el responsable que no li falti res del que necessita”. Afegeix que va parlar amb la supervisora, que li va dir que era la política del centre i que tothom s’ha de portar la seva aigua. David Granado s’exclama: “I si una persona té problemes renals i no es pot comprar l’aigua, també li donen aigua de l’aixeta?”
Granado ens explica que les gelatines que necessita el seu pare costen 80 cèntims el pack de quatre. I continua: “Tinc la desgràcia que el meu pare fa temps que està malalt i hem visitat molts hospitals, sobretot Bellvitge, i mai ens havíem trobat amb això que ara estem vivint a Vilafranca”.
El pare de David Granado ha treballat des que tenia 14 o 15 anys, i ho ha fet tota la vida fins que es va jubilar als 65. Ara en té 84 i el seu fill exigeix que el cuidin bé. Però no només a ell, sinó a tothom que hagi de ser atès als hospitals públics. I afegeix: “El meu pare té la sort de tenir uns fills que ens preocupem per ell, però què passa amb un pobre senyor que ve sol? Com s’ho ha de fer amb l’aigua, els bolquers, les tovalloles?”.
El David, al final, remarca que l’atenció del personal de l’hospital ha estat meravellosa i que la seva queixa va a la direcció del centre, que considera que és “una vergonya”.
Calella a 4 d’agost de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada