INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

EL GOVERN DE CATALUNYA ES FINANÇA AMB i TREBALLA PER A “LES SEVES” FARMACÈUTIQUES

Miguel Jara exposa la relació entre el govern de CiU i la indústria farmacèutica, arrel de l'escàndol de corrupció que s'està investigant.

Miguel Jara és un escriptor i periodista independent, especialitzat en la recerca de temes relacionats amb la salut i l'ecologia..

Amb motiu de l'escàndol de corrupció de la familia Pujol, l'ex ja no tan honorable expresident de Catalunya, està publicant-se que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), un dels dos partits polítics que conformen Convergència i Unió (CiU) al Govern català, s'ha finançat de manera irregular. Part dels diners prové de la industria farmacèutica local.

CiU, a través de la seva fundació, CatDem, s'ha finançat mitjançant un conjunt d'empreses que contracten amb l'Administració catalana. La recerca del saqueig del Palau de la Música ha posat en evidència els pagaments de constructores i concessionàries de serveis públics però hi ha un altre sector que manté un vincle molt estret amb el partit que Governa Catalunya: la indústria farmacèutica.

Almenys durant els anys 2003 i 2004, aquesta entitat, fins a l'escàndol del Palau anomenada Ramón Trias Fargas, va recaptar 255.000 euros de laboratoris catalans. I s'assegura que hi ha més perquè el desglossament per noms de companyies es va fer fins a 2005, després les empreses no figuraven mes que com a “donacions privades”.

Els principals benefactors de CiU són dues multinacionals catalanes, els grups Ferrer i Almirall. El primer d'ells ha donat a la Fundació Ramón Trias Fargas almenys 150.000 euros. D'aquesta quantitat, 90.000 euros corresponen als anys 2003 i 2004 diluïts entre diferents empreses del grup: Ferrer Internacional va donar 40.000 euros; Ferrer Pharma, altres 30.000 euros; Exinver Ferrer, 10.000 més; i Nova Exinver, altres 10.000.

Almirall va aportar 60.000 euros sol en aquests dos exercicis. La resta de donatius provenen dels laboratoris Diviser Aquilea, el Grup Esteve, Ricardo Molina S. A. i la Fundació Puig.

La indústria farmacèutica catalana i el Govern de CiU han anat en general de la mà a l'hora de defensar els interessos de la primera. La informació d'ABC cita diversos exemples i al exportàveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duren i Lleida. Aquest, com comentem en aquest blog a la fi de 2011 no ha tingut objeccions a reivindicar el seu dret a fer lobby a favor de la indústria farmacèutica.

Podem deduir així que qui governa a Catalunya en qüestions sanitàries és una part de la indústria, aquella que finança al partit al Govern. Duren i Lleida, màxim responsable de CDC encara que ara vulgui  llevar-se d'enmig de la situació creada pels Pujol, ha estat candidat de CiU durant les eleccions generals. Encara que és improbable que guanyés es presentava a president d'Espanya.

Ve això a conte que sembla que per presidir aquest país i se suposa ja que qualsevol un altre, sembla que cal fer bones molles amb els qui tallen el bacallà en la indústria farmacèutica. Acordeu-vos que l'expresident del Govern espanyol, Felipe González, es va incorporar en 2010 al Consell social de “Farmaindustria”, la patronal de laboratoris farmacèutics a Espanya que té un lobby en aquesta entitat.

Aquests són alguns exemples més del que qualificàvem fa uns dies com a "casta sanitària" o l'existència de xarxes de “compadreo” entre el poder polític i l'empresarial que actuen en funció dels seus interessos i en contra de la ciutadania, a els qui diuen representar.

Sobre tots els primers, encara que en l'àmbit industrial de la salut és molt comuna que les empreses “es posin” del nostre costat. El lema del citat laboratori Ferrer és  Marking people better, alguna cosa així com: fent que la gent estigui millor.

Font: Miguel Jara

Calella a 8 d’agost de 2014