ALERTEM QUE EL 2015 TANCA AMB UNES TAXES D’ATUR INSOSTENIBLES

CCOO alerta que el 2015 tanca amb unes taxes d'atur insostenibles i uns nivells d'ocupació i activitat molt allunyats del que preveu l'Estratègia Europea 2020

El 40% de la disminució de l'atur en aquest darrer any és conseqüència de la caiguda de la població activa i el tipus d'ocupació que s'ha creat és exclusivament temporal

ATUR CATALUNYA/ESPANYA

Els resultats de l'Enquesta de Població Activa (EPA) pel darrer trimestre de 2015 indiquen que el nombre de persones aturades a Catalunya ha augmentat en un 1,4% respecte el trimestre anterior, és a dir, hi ha 9.000 aturats i aturades més, deixant un total de 668.600 persones sense feina. A Espanya, la xifra d'aturats el quart trimestre de 2015 ha estat de 4.779.500, amb una taxa d'atur del 20,9%. La taxa d'atur a Catalunya continua sent elevada i se situa en un 17,7%, 0,2 punts percentuals més que el trimestre anterior i -2,2 punts percentuals respecte el 2014. Cal dir que els homes han reduït l'atur en 4.500 efectius i un -1,4%, mentre que les dones han augmentat en 13.500 dones aturades i un 4,1%. Respecte fa un any, l'atur s’ha reduït en 87.900 persones, el que representa una disminució de l’11,6%. Això es tradueix en -76.900 homes i -11.000 dones.

OCUPACIÓ

Respecte les dades de població ocupada, podem dir que per aquest quart trimestre de 2015 l'ocupació s’ha reduït en 9.000 persones respecte el trimestre anterior. En aquest cas, l'ocupació ha suposat una reducció del -0,3%, mentre que a la resta de l'Estat la tendència ha estat creixent. Exactament, s’ha donat un augment de 45.500 persones ocupades més i un 0,3% d’increment. En termes interanuals, l'ocupació ha augmentat en 53.800 persones, increment que significa un 1,8%. La taxa d'ocupació pel quart trimestre de 2015 és del 51% a Catalunya. Aquesta xifra representa 0,3 punts percentuals menys que el trimestre anterior i 0,8 punts percentuals més que l'any 2014.

SITUACIÓ PROVÍNCIES

L'anàlisi per províncies ens mostra com Tarragona registra la taxa d'atur més elevada, amb un 21,9% pel quart trimestre de l'any, seguida de Girona (19,7%) i Barcelona (17,2%). Lleida, la darrera demarcació, a molta distància de la resta de províncies, se situa en un 14,3%.

CONTRACTACIÓ I TIPUS DE JORNADA A CATALUNYA

El darrer trimestre de 2015, el nombre de persones assalariades amb contracte indefinit es redueix en 38.000 persones respecte fa un any, mentre que el nombre de persones amb contracte temporal augmenta en 69.900 persones assalariades més.
Pel que fa al tipus de jornada, les persones amb jornada parcial es redueixen en -6.200 i les que treballen a jornada completa incrementen en 60.100, respecte l’any 2014.

Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya:

- Reclama mesures urgents per donar resposta a qui no té feina ni prestacions. La Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya, que actualment està pendent d’aprovació, ha d’assegurar recursos mínims a les persones sense ingressos.

- Insta les empreses a generar ocupació estable, amb drets i condicions laborals dignes, que contribueixi a un nou sistema productiu que es basi en la qualitat, la innovació i la competitivitat i no en els baixos costos laborals, un model que ens ha dut a la crisi i a les dificultats de recuperació.

- Reitera que el nostre mercat de treball continua generant treballadors pobres i amb dificultats per a construir projectes de futur.

- Insisteix en que no pot parlar-se de recuperació econòmica mentre es mantinguin els actuals nivells d’atur i l’ocupació segueixi essent insuficient i precària.

Feu clic per veure també la nota qualitativa de l'EPA del quart trimestre de 2015.

Calella a 29 de febrer de 2016

SALUT NO VA FER CAS AL PARLAMENT i VA CEDIR DADES SANITÀRIES ANONIMES

El departament va activar el projecte VISC+ sense fer la jornada participativa que ordenava una moció parlamentària

El director de l'AQuAS, Josep Maria Argimon
, i l'exconseller de Salut Boi Ruiz

El controvertit projecte de venda de dadessanitàries anònimes per a investigació (VISC+) que va impulsar l'exconseller de Salut Boi Ruiz està més actiu que mai. Encara que el Parlament va acordar frenar-lo l'octubre del 2014 a l'espera d'una jornada participativa —que mai es va dur a terme— amb els actors socials, el VISC+ ha seguit endavant durant els últims mesos. Segons el web de l'Agència de Qualitat i Avaluacions Mèdiques (AQuAS), que gestiona aquestes dades anonimitzades, Salut ja ha cedit la informació sensible a nou centres d'investigació públics.

A més de posar en dubte que es pogués mantenir la confidencialitat de les dades, el projecte del VISC+ es va guanyar la desconfiança de bona part de la societat civil i professionals sanitaris per les seves anades i vingudes durant la seva gestació. Al principi, el Departament de Salut preveia fer un concurs públic i adjudicar la gestió del projecte a una empresa privada per uns 25 milions d'euros durant vuit anys. No obstant això, davant la forta oposició que va provocar la proposta, el director de l'AQuAS i promotor del VISC+, Josep Maria Argimon, se'n va desdir i va decidir quel'AQuAS assumiria tota la gestió del projecte i es limitaria l'accés a les dades a centres d'investigació públics. Però 20 dies després va tornar a recular i va admetre que el VISC+ tornaria a la seva proposta inicial. És a dir, tot i que en una primera fase hi entrarien només ens públics, la segona fase quedava obertaal fet que participessin empreses privades en el pla.

Amb aquest últim escenari damunt la taula, Salut va prometre fer la jornada participativa que li va exigir el Parlament en una moció i discutir el projecte amb els opositors al pla abans de tirar-lo endavant. No obstant això, l'entramat administratiu per agilitar l'engegada del VISC+ va seguir endavant: a l'abril, en plenes vacances de Setmana Santa, la Generalitat publicava al DOGC un encàrrec a l'AQuAS d'anonimitzar la informació de caràcter personal per evitar que els pacients puguin ser identificats. Encara que el DOGC no esmentava el VISC+ i Salut va maldar per desvincular-ho, l'ordre coincidia exactament amb la primera fase que havia disposat l'AQuAS per al projecte.

Dades cedides des del juny

El departament ha confirmat aquest dimarts que l'AQuAS ha estat cedint dades a institucions públiques des del juny passat. Segons consta a la pàgina web del departament, fins al 21 de gener, Salut havia lliurat informació sensible per a 14 estudis científics: tres són de la Fundació Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM), dos de l'Institut d'Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol) i dos de l'Hospital Sant Pau. El Centre de Regulació Genòmica (CRG), l'Hospital Vall d’Hebron, el Vall d’Hebron Institut d'Investigació (VHIR), l'Hospital Arnau de Vilanova i el Centre d'Investigació Epidemiològica Ambiental (CREAL) són els altres equips científics públics que han rebut informació sensible en el marc del programa VISC+.

Unes altres de les novetats que ha incorporat l'AQuAS al seu web és un model per rebutjar que s'utilitzin les dades personals en el VISC+. L'anomenada “sol·licitud de rebuig a lareutilització de les dades mèdiques per a la investigació” ha de lliurar-se, juntament amb una còpia del document nacional d'identitat, a la seu de l'AQuAS. El departament ha confirmat aquest dimarts que ha rebut dues demandes de desistiment.

El VISC+ era una de les línies vermelles que marcava el pla de xoc social entre JxSí i la CUP. Els anticapitalistes, contraris al projecte tal com estava pensat, van pactar amb JxSí repensar el pla i vetar l'entrada a ens privats.

Calella a 28 de gener de 2016

CCOO RECORRE DAVANT EL TRIBUNAL SUPREM LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA

CCOO va presentar el dilluns, 25 de gener de 2016, un recurs davant la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem contra el RD de Prescripció d'Infermeria. Així mateix, sol·licita la suspensió cautelar d'aquesta normativa, davant la inseguretat jurídica que està generant en aquest col·lectiu de professionals

CCOO ha presentat el recurs fonamentat en tres motius: 

1. La norma ha estat aprovada sense la necessària negociació amb els sindicats, envaint competències de l'Àmbit i vulnerant la Llei de llibertat sindical.   

2. L'esborrany que va arribar al Consell d'Estat durant el tràmit de consultes no es correspon amb el que posteriorment va ser aprovat pel Consell de Ministres i publicat al BOE.  

3. La norma exigeix ¿¿com a requisit per a la prescripció de medicaments una formació addicional (un curs de 180 hores, equivalents a 6 crèdits ECTS) que, des del punt de vista d'aquestes organitzacions sindicals, no és necessària, ja que els continguts ja estan inclosos en el període de formació universitària.

El Reial Decret 954/2015, que regula la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d'ús humà per part del personal d'infermeria va ser aprovat el passat mes de novembre pel Consell de Ministres. 

Aquest sindicat sol·licita així mateix la suspensió cautelar del Reial Decret, davant la inseguretat jurídica que està generant entre aquest col·lectiu de professionals, per la seva aplicació desigual a les comunitats autònomes. Amb aquesta norma, es veuran abocats a escollir entre la seva pròpia seguretat jurídica i la seguretat sanitària dels pacients als que atenguin, amb les conseqüències irreparables que, per uns i altres, podran derivar. Des de CCOO es promou la necessària unitat d'acció sindical amb totes les forces representatives del sector. 

"L'únic acord passa per la derogació del RD i la negociació d'un de nou en l'Àmbit Negociador del Ministeri de Sanitat, ja hem sol·licitat una convocatòria urgent "

Calella a 27 de gener de 2016

"ÉS URGENT DISPOSAR D’UN NOU GOVERN QUE RESPONGUI AL MISSATGE DE LA CIUTADANIA”

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, assenyala en el seu informe al Consell Confederal de CCOO, que les treballadores/és no estan ni per a la continuïtat de les mateixes polítiques altres 4 anys, ni per a un any perdut per la repetició de les eleccions

Les tasques del sindicat després del 20D

El secretari general de CCOO creu que les expectatives generades davant la cita electoral del 20D (eleccions històriques, segona transició, fi del bipartidisme) han quedat lluny de complir-se, encara que just és afirmar que els dos grans partits han rebut una severa garrotada amb la pèrdua de 5 milions de vots (3,6 milions el PP i 2,5 milions el PSOE). És una situació semblant a la qual es va donar amb el govern anterior, el de Zapatero, i per motius similars: després d'aconseguir 169 escons en les eleccions de 2008, el PSOE va perdre 4 milions de vots en 2011 perquè la ciutadania no li va perdonar el gir radical en la seva política econòmica i social a partir de maig de 2010, acatant el dictat de la troica. “Quan es fan polítiques contra la majoria, les urnes passen factura”, adverteix Toxo.

Per això, el secretari general de CCOO fa una crida a la responsabilitat de les forces polítiques a l'actual moment: “el país, la ciutadania, els treballadors no estan ni per a la continuïtat de les mateixes polítiques altres quatre anys, ni per a un any perdut per la repetició de les eleccions. És urgent disposar d'un nou govern que posi en pràctica el missatge dels ciutadans/as en les urnes”, diu Toxo.

“El sindicat és un actor rellevant, però ara la pilota està en la teulada de les formacions polítiques. No obstant això, el sindicat ha de preparar-se per operar en qualsevol dels escenaris possibles, sabent que una part de les prioritats depenen, per a la seva gestió, del que succeeixi en seu parlamentària”, precisa l'informe. L'estratègia del sindicat necessita que la legislatura s'iniciï amb un govern que activi un procés múltiple de negociació. Un govern que ha de ser sensible a la lluita contra la pobresa i la desigualtat; amb el qual poder abordar la lluita contra la pobresa laboral que té en el SMI una peça fonamental, sense la qual el paper de la negociació col·lectiva veurà minimitzats els seus efectes.

En conseqüència, assenyala l'informe, “recuperar la cultura del pacte a través del diàleg social exigeix preparar-se per a la mobilització social i democràtica si es pretén impedir aquest a fi de continuar amb la dinàmica de reformes i retallades del període anterior. Cal col·locar la recuperació dels drets i la qualitat de vida al centre de l'agenda pública de la propera legislatura i del nou govern”, resumeix Toxo.

Els riscos que amenacen la recuperació de l'economia, encara que l'escenari més probable és que el PIB creixi el 3% el proper any, no poden ser menyspreats. El primer és el feble creixement de la zona euro, que tenen a Alemanya al seu principal responsable, obstinada en la seva política d'austeritat per aconseguir un saldo extern positiu del 7% del PIB. “Es parla dels riscos del nacionalisme per a la idea d'Europa, però ningú o gairebé ningú vol caure en el compte del risc que comporta el neu nacionalisme alemany”…Necessitem, doncs, un creixement econòmic sòlid en l’Eurozona, que es converteixi al primer espai on cal actuar, perquè fa falta una mica més que política monetària.

La taxa de creixement a Espanya està amenaçada a més, perquè la recuperació és fràgil, precària, desigual, injusta i excloent, de manera que si no hi ha canvis en el model no serà sostenible en el temps. “Si la veritat és que el consum de les llars està creixent el 3,5% en taxa interanual, convertint-se en el motor principal de la recuperació, no és menys cert que aquesta situació conviu amb la d'un altre nombre no apreciable de llars en els quals el nivell de renda ha descendit notablement, perquè els increments salarials són baixos, les noves ocupacions molt precaris, les pensions amb prou feines augmenten el 0,25% i les prestacions a les persones aturades es redueixen mes a mes. És l'expressió gràfica del creixement de la desigualtat i la pobresa”.

En aquest sentit, fa falta incrementar la inversió pública, consensuar un pla de xoc per a l'ocupació, derogar la reforma laboral, reforçar la negociació col·lectiva i participar activament com a sindicat en el repartiment secundari de la renda, el que es produeix amb el paper redistributiu de l'Estat.

El sistema públic de pensions. Especialment crític es mostra l'informe amb la intervenció temerària del Govern en la Seguretat Social, no solament per l'ús del Fons de Reserva -eliminant la restricció d'utilització de solament el 3% dels seus recursos-, sinó sobretot per la seva política d'ocupació, posant en perill la seva pròpia viabilitat en el futur.

CCOO consolida i àmplia el seu triomf en les eleccions sindicals. Finalitzat el període de concentració electoral que es va obrir en l'últim trimestre de 2014 i va finalitzar el 31 de desembre de 2015, CCOO torna a ser el primer sindicat del país i àmplia el seu avantatge amb el segon sindicat a més de 8.300 primes i delegats. “És també, recorda Toxo, una victòria del sindicalisme confederal, que suma el 70% de la representació sindical”.

Calella a 26 de gener de 2016

REGENEREM LA SANITAT CATALANA

Aquesta setmana tenim dues fites per lluitar per la regeneració de la sanitat catalana.

La marea blanca fa una crida per que el 27 de gener a les 11 hores ens concentem tots i totes davant la Conselleria de Salut (Edficici de la Maternitat, Travessera de les Corts 131-159 – Pavelló Ave Maria) per tal de tenir una entrevista amb el nou conseller de Salut i fer-li entrega de les primeres mesures d’un pla de xoc per fer front a l’Emergència Sanitaria, necessàries per tornar la confiança a la ciutadania, als professionals i treballadors de la sanitat.

A continuació reproduïm el comunicat de la Marea Blanca.

La Marea Blanca de Catalunya reclama al nou govern de la Generalitat fer front a l’Emergència Sanitaria del Sistema i la regeneració del caràcter públic i la qualitat de la sanitat catalana.

Les entitats que constitueixen la Marea Blanca de Catalunya, avalats per les nostres lluites dels darrers anys en defensa d’un Sistema Sanitari 100 x 100 Públic, Universal i de Qualitat, reclamem al nou govern de la Generalitat que posi en marxa un procés urgent per fer front a l’Emergència Sanitaria actual fruit de les polítiques de retallades de recursos, extenalitzacions, derivacions i privatitzacions dels anteriors governs, que han comportat pèrdua de qualitat sanitària (llistes d’espera de tot tipus i a tots els nivells, col·lapse de serveis d’urgències, rehabilitació i altres, precarietat laboral, acomiadaments, tancaments de serveis, manca d’inversions, de manteniment i reposicions. Tot això en un context d’opacitat, manca absoluta de transparència, amiguisme, mala gestió i corrupció, que caldrà seguir investigant i jutjant.

Aquest procés urgent creiem que ha de comportar una declaració explícita del model sanitari públic que volem per Catalunya. Segons el nostre decàleg de model de sanitat no volem donar diners públics a entitats que presten serveis assistencials amb afany de lucre. Caldrà revertir actuacions i projectes d’externalització i privatització de recursos sanitaris per regenerar l’autèntic Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC)

Com a pla de xoc, les primeres mesures per fer front a l’Emergència Sanitaria, necessàries per tornar la confiança a la ciutadania, als professionals i treballadors de la sanitat haurien de contemplar:

1.   Reobrir quiròfans, serveis, transport i plantes tancades en el sistema públic

2.   Disminuir dràsticament les llistes d’espera de visita al metge de família, de proves diagnòstiques, de visites a especialistes, de intervencions quirúrgiques i de rehabilitació (requeriments de qualitat: no més de 48 hores per visita al nostra metge de capçalera, no més de dues setmanes visita al especialista i proves, no més de tres mesos per intervenció quirúrgica no urgent)

3.   Garantir una sanitat 100 x 100 pública i de qualitat, revertint les polítiques sanitàries que s’han dut a terme els darrers anys a Catalunya. No concerts amb empreses privades amb afany de lucre ni externalitzacions de serveis

4.   Oferta pública d’ocupació pels llocs de treball vacants per tal de crear ocupació estable. Recuperar els drets laborals perduts des de 2012 i recuperació salarial.

5.   Estem totalment en contra del la fragmentació de l’ICS, veritable nucli integrador dels serveis públics de salut, per això no volem Consorcis com els proposats a Lleida o altres formes encobertes 6.No s’ha de permetre fer activitat privada en els centres assistencials finançats amb pressupostos públics. Cal regular urgentment aquesta situació i fer els reglaments d’incompatibilitats oportuns

6.   També estem en contra del projecte VISC+, que permetria la venda de dades clíniques a entitats privades

7.   Pensem que l’augment dels pressupostos han d’anar en primer terme a millorar i impulsat l’Atenció Primària i Comunitària, d’una vegada per totes, com el veritable i més eficient recurs sanitari del sistema

8.   Cal ordenar els recursos sanitaris de Salut Mental, Sociosanitaris, de salut laboral, de Treball social i de Rehabilitació, amb els mateixos criteris d’eficiència i valors de sistema públic

9.   Cal urgentment parlar de l’ICAM, i de les anomenades malalties emergents, dels seus objectius, protocols i funcionament, per vetllar per l’equitat i la bona reputació del sistema

10.       Cal tornar a parlar i establir els mecanismes de Participació real a tots el nivells (democràcia sanitària) de treballadors sanitaris i ciutadania en la governança control, transparència, avaluació i qualitat

Per fer possible totes aquestes mesures urgents caldrà recuperar els pressupostos sanitaris com a mínim a nivell dels del 2010 (augment de 1.500 milions)

Les entitats que constituïm la Marea Blanca de Catalunya seguirem treballant per aquesta tasca de regeneració i millora d’un autèntic Servei nacional de Salut per Catalunya

Entitats adherides al Decàleg de la Marea Blanca de Catalunya

§  Associació Catalana en Defensa de la sanitat Pública (ACDSP)

§  Café amb Llet

§  Centre d’Anàlisi i Programes sanitaris (CAPS)

§  CATAC-CTS/IAC

§  Comissions Obreres de Catalunya (CCOO)

§  Confederació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Catalunya (CONFAVC)

§  Dempeus per la salut pública

§  Esquerra Unida i Alternativa (EUiA)

§  Federació d’Associacions de veïns i veïnes de Barcelona (FAVB)

§  Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP)

§  Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)

§  Plataforma pel Dret a la Salut (PDS)

§  Podemos Sanitat Catalunya

§  15M BCN

§  Salut Solidaritat i Comunicació (SICOM)

§  Unió General de Treballadors (UGT)

§  Xarxa de Dones per la Salut

§  Coordinadora de defensa de la sanitat pública de Mataró-Maresme

§  Plataforma de defensa de l’hospital de Viladecans

§  Associació de defensa del pacient

§  Procés Constituent

§  15M Sabadell

§  Sumant.cat

§  Coordinadora de la SAP Muntanya

§  Federació d’associació de Veïns de Terrassa

§  Convocatòria cívica

§  Moviment d’indignació 15M Sabadell

§  Plat Defensa Sanitat Pública de Terrassa

§  Barcelona en Comú

§  Corrent Roig

§  Constituents 15M

§  SATSE

§  Plataforma Sanitat Pública Baix Vallés

§  Unió Sindical de Tècnics Superiors Sanitaris de Catalunya (FESITESS.cat)

§  Junta d’ATTAC ACORDEM

§  Grup de recerca de desigualtats en salut (GREDS)

§  Salut Litoral

§  Col·lectiu Ronda

§  Equo Catalunya

§  Medicus Mundi

§  SEPC-Clinic

§  Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Girona i Salt

§  Marea Blanca de Lleida

§  Assemblea Territorial de la CUP del Maresme – Barcelonès Nord

§  Federació de Sanitat de la intersindical-csc.cat

§  Plataforma Unitària de la Gent Gran Cat

§  Parlament Ciutadà

§  Comissió de Salut de la FAV Badalona

§  Tancada Clínic

§  Federació associacions veïns Bellvitge

§  Bellvitge en lluita

§  Plataforma defensa salut publica Caldes

§  Plataforma defensa salut pública Empordà

§  Plataforma defensa salut publica el Prat

§  Plataforma defensa salut publica Montcada

§  Plataforma Salut mental pública

§  PASUCAT

§  Espai Immigrant Raval

§  Plataforma afectats Hepatitis C

§  Plat. defensa salut pública Castellbisbal

§  Martorell viu

§  Ajuntament de Montornes del vallés

§  Ajuntament de Santa Perpetua

§  Ajuntament de Sant Fost de Capcentelles

§  Ajuntament de Palau de Plegamans

§  Ajuntament d’Argentona

La segona fita és lendemà, el 28 de gener, amb la projecció del documental

QUE NO PASE +

Un documental de Servicios Jurídicos Verdún i SICOM, per a superar els problemes que causen les negligències médiques.

Un documental on es destapen les males pràctiques, els interessos corporatius i injustícies que hi ha darrera les negligències mèdiques.

A través de 12 casos, en els quals familiars i afectats ens expliquen com les negligències mèdiques i els processos judicials els hi han canviat les vides.

Estrena el 28 de gener als Cinemes Girona de Barcelona, a les 19.30 hores

Calella a 25 de gener de 2016