BOI RUIZ TREU UN
“PLA DE COMUNICACIÓ”
PER POR ELECTORAL
Ho hem vist el passat 10 de febrer al telenotícies. Tot un desplegament propagandístic per rentar la cara malmesa de la sanitat catalana de cara a les eleccions.
Boi Ruiz vol rentar la cara a la sanitat pública. Però sense reformar res ni tan sols alentir cap retallada. És una missió impossible. Per a CDC és visible la por del cost electoral que li pot representar la destrucció de la sanitat pública. A l’Hospital de la Vall d’Hebron i a Tarragona es donen situacions increïbles.
Boi Ruiz tenia previst iniciar avui dilluns una campanya de propaganda sobre la política sanitària de la Generalitat. L’ha anomenat ‘Pla de Comunicació‘. D’entrada, vol fer creure que pràcticament no hi ha llistes d’espera i que tot va com una seda. És un catàleg de faŀlàcies.
La decisió de Ruiz reconfirma que la destrucció de la sanitat pública té un enorme pes electoral, com indiquen les enquestes. Si la ciutadania, els professionals i les forces contràries a CiU ho exposen bé, es pot donar per cantat el resultat dels tres comicis que s’acosten.
95 malalts urgents en situació increïble
Comencem per un fet del passat diumenge.. Al matí van poder llegir el següent tuit enviat pels adjunts d’urgències de l’Hospital públic de la Vall d’Hebron, el més gran i millor de Catalunya. El reprodueixo textualment: “Domingo 8. 95 (noranta-cinc malalts) pendientes de ingreso. Sin boxes para atender pacientes, sin camillas ni pasillos para ubicarlas, SIN DIRECCION para tomar medidas”.
En aquell hospital no està clar si ha pres possessió el nou director gerent, després de que fos cessat de sobte el doctor José Navas. A Navas la Conselleria l’acusa de no tenir cap entusiasme, ans al contrari, per a retallar i d’haver donat passos per a posar en funcionament una planta per a poder ingressar precisament les dotzenes de pacients que cada dia han d’estar esperant hores i hores a urgències.
Tapar les llistes d’espera
El passat cap de setmana, Boi Ruiz pensava centrar la seva operació de propaganda, de duració indeterminada, en la pretesa disminució de les llistes d’espera quirúrgiques. Tenen particular importància les que afecten a catorze procediments.
En alguns casos hi ha hagut un augment puntual d’intervencions. Però en el seu conjunt l’activitat quirúrgica pública no arriba al nivell del 2010, cosa escandalosa.
No podia ser altrament, en retallar durant anys el pressupost i reduir el personal. Però Ruiz pensa intentar argumentar que, malgrat aquests fets objectius, la seva pretesa bona gestió permet fer el mateix que abans, amb menys personal i menys diners. No sap què és tenir vergonya. Precisament la complicació de tots els procediments ha estat un element usat per a denigrar la sanitat pública i per dissimular la seva arbitrarietat.
Doble espera per ensarronar
A més hi ha una trampa grollera. Resulta que s’ha endarrerit l’admissió dels pacients a les llistes d’espera, junts amb altres camuflatges. D’aquesta manera, les llistes oficials ara mostren dades molt per sota de les reals. Encara que costi de creure, els pacients s’han d’esperar, ai las, per a poder…. entrar a la llista d’espera. Mentre el pacient no està oficialment a la llista d’espera, sinó esperant per entrar-hi, la demora no es comptabilitza. És una espera administrativament inexistent i propagandísticament menys escandalosa.
Hi ha dues esperes. Una d’amagada i administrativament inexistent per entrar a la llista d’espera i una altra d’administrativament real per poder sortir de la llista d’espera per anar a la sala d’operacions. La suma de les dues esperes és, per descomptat, és molt superior la demora normalment mínima que hi havia abans de que arribessin Artur Mas, Mas-Colell i Boi Ruiz amb les seves retallades.
Les proves diagnòstiques
Un element clau són les proves diagnòstiques sense les quals no es dóna per segura una malaltia ni, posteriorment, precisar-ne tot el que calgui a efectes d’una intervenció quirúrgica bona i eficaç.
En aquest ordre, tot pot arribar, en particular l’endarreriment de les proves diagnòstiques (radiografies, ecografies, etcètera) que poden ser “derivades” cap a centres privats quan potser l’hospital o centre públic que atengui al malalt tingui -o havia tingut fins fa quatre dies- mitjans per efectuar totes les proves que calguessin.
Aquella capacitat que es pot haver fet perdre -potser deliberadament- amb retallades de personal i de mitjans. No diguem si les contractacions de proves, o del que sigui, a entitats privades han estat sense concurs ni contracte conegut, com podem llegir en el següent article basat en un informe d'auditoria .
Calella a 12 de febrer de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada