INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST Secció Sindical CCOO Hospital de Calella

SECCIÓ SINDICAL DE CCOO DE L'HOSPITAL SANT JAUME DE CALELLA I ABS CALELLA-MALGRAT-PALAFOLLS

Benvolguts companys/es:

Oferim aquest espai que pretenem que serveixi com a canal de difusió de la informació generada a l'entorn sindical i laboral i, alhora, com a mitjà d'intercanvi d'impressions entre la nostra Secció Sindical de CCOO Hospital Sant Jaume de Calella i ABS Calella/Malgrat/Palafolls
i els treballadors de la nostra empresa.

Esperem que la informació penjada al bloc sigui de la vostra utilitat.

ccoohsjcabscm@gmail.com

divendres, 28 de novembre del 2014


LA MAREA BLANCA ES PREPARA PER INUNDAR LLEIDA EL #29N


El 29-N inundarem Lleida per evitar que el Govern aprovi el consorci de la privatització

Mentre Artur Mas s’entesta en que mirem cap a un altre lloc amb els seus jocs de mans (abans d’ahir de nou es va presentar com Moisès remasteritzat Spiderman per teixir una teranyina ben opaca que no ens deixi veure com destrossen els nostres serveis públics), la manca de vergonya de Boi Ruiz i de tot el Govern de la Generalitat va com anell al dit per legalitzar les portes giratòries a la sanitat. Fins ara, tenir un càrrec directiu a l’ICS era incompatible amb qualsevol activitat que no fos de docència o d’investigació, però aprofitant la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2015 el Govern vol modificar la Llei de l’Institut Català de la Salut per permetre les portes giratòries a la descarada. Si s’aprova la tupinada, els alts dirigents de l’ICS podran tenir més d’un càrrec, fent “compatible” la gestió en l’organisme públic —que controla vuit grans hospitals i el 80% de l’atenció primària— amb més funcions de comandament en centres aliens a l’ICS, mes d’un d’aquests hospitals és privat, encara que la seva funció és pública. Les sangoneres ja no tindran que dissimular. Tindran un peu a la pública i l’altre a la privada per anar fent el buidatge de la sanitat de totes i tots cap a les butxaques dels seus amics, excloent de poder-hi accedir a qui més necessita els serveis universals, públics i de qualitat de salut, amb accessibilitat garantida. I encara que aquesta reforma topa amb un dictamen desfavorable del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), òrgan assessor del Govern en matèria socioeconòmica i laboral, res sembla detenir els pillatge. I menys encara quan Artur Mas, en plena tupinada de la sanitat, s’organitza, amb força èxit, un besamans particular on fina i tot alguns que es diuen d’esquerra s’hi feien veure.
L’indignant espectacle de fi de cicle (o no) de CIU amb canvi de lleis per fer legals (que no legítimes) les seves barrabassades, manté tota la sanitat de Catalunya sota la destral del destripador de la salut pública. Cap territori ni cap servei se n’escapa.
Però les mobilitzacions s’organitzen i prenen força, i des de Lleida, on el proper dia 29 es rebrà una Gran Marea Blanca antiprivatitzadora, ens arriben aquests arguments:

15 raons contra el consorci sanitari de Lleida

Per una sanitat 100% pública i contra el consorci de la privatització: 15 arguments que faran sumar-te a aturar el consorci i defensar la sanitat pública!

1.   El consorci no serà 100% públic. Perquè no quedarà sotmés al dret públic en allò essencial: ni a la normativa de contractes pública, ni a la llei sobre control i fiscalització de despeses, ni a la llei d’incompatibilitat d’alts càrrecs!

2.   El consorci facilitarà l’ànim de lucre a la sanitat pública perquè podrà contractar de manera privada

3.   El consorci serà un forat negre sense control públic de les seves despeses

4.   El consorci podrà contractar a dit i eludirà la normativa administrativa en matèria d’incompatibilitat d’alts càrrecs

5.   El consorci posa catifa vermella a l’entrada del capital privat. Ja que la modificació dels seus estatuts per part dels òrgans de direcció és un acte unilateral que no implica les administracions públiques

6.   El consorci fomentarà l’opacitat en la sanitat lleidatana. La fòrmula del consorci es presta a confusió entre interessos públics i privats.

7.   El consorci propiciarà la corrupció. La formula ja s’ha mostrat fracassada i sota l’ombra de corrupteles, amiguismes i portes giratòries a altres llocs del país.

8.   El consorci és la porta a la privatització i l’enriquiment de tercers a la sanitat pública

9.   El consorci considera la sanitat com una mercaderia subjecta a criteris economicistes

10. El consorci és una tupinada. Els òrgans del consorci estaran formats només per càrrecs de confiança i persones posades a dit i fomentarà l’opacitat i sense garantir el control riguròs i la informació necessària en la gestió de la sanitat pública lleidatana.

11. El consorci s’imposa antidemocràticament i escapant del debat ciutadà. Han menystingut fins i tot les seves insititucions, com el Parlament i el Síndic.

12. El consorci s’imposa contra la majoria de lleidatans, representada per les 38.575 signatures en contra recollides en tan sols un mes i mig arreu de Ponent i Pirineu.

13. El consorci precaritza als treballadors, sense donar-los garanties de futur i especialment els provinents del GSS.

14. El consorci no assegura millores en la qualitat assistencial que rebran els usuaris

15. El consorci és una aposta ideològica, no tècnica. Les reformes es podrien fer perfectament en el marc de l’estructura de la sanitat pública

El 29-N inundarem Lleida per evitar que el Govern aprovi el consorci de la privatització !!!

Calella a 28 de novembre de 2014

dijous, 27 de novembre del 2014


CCOO i UGT CONVOQUEN UNA JORNADA DE MANIFESTACIONS EL 29 DE NOVEMBRE SOTA EL LEMA "DIGNITAT I DRETS"


 
CCOO crida a participar en les manifestacions convocades per dissabte que ve, 29 de novembre, a les principals ciutats del país, per la DIGNITAT I DRETS i en senyal de rebot a les polítiques socials i econòmiques del Govern.

Noves accions de protesta per exigir que els Pressupostos Generals de l'Estat per 2015 estiguin al servei dels col·lectius més vulnerables i siguin un estímul per crear ocupació de qualitat, recuperar els salaris i una major protecció a les persones aturades.

Així mateix, CCOO mostrarà el seu rebuig a la llei de seguretat ciutadana i reiterarà la seva denúncia dels procediments administratius i penals oberts a centenars de sindicalistes i treballadors per exercir el dret de vaga i defensar la llibertat sindical.


A Catalunya hi ha convocades dues manifestacions:

A Lleida a les 18h a la Plaça Ricard Vinyes manifestació convocada per la Marea Blanca de Lleida contra el Consorci Sanitari de Lleida, la primera passa que vol fer el govern CIU per privatitzar la sanitat pública.

A Barcelona a les 17,30 a la Plaça Universitat manifestació convocada per les marxes per la dignitat.

CCOO de Catalunya participarem activament a les manifestacions. A Lleida hi participarà en Joan Carles Gallego juntament amb les persones del sindicat i treballadores que acudiran de molts indrets del país. Hi ha autocars per a qui vulgui acudir des de Barcelona (contacteu amb la Federació de Sanitat). El punt de trobada de CCOO a Lleida és a les 17,30 als jardins de l’Hospital Arnau de Vilanova des d’on es baixarà en columna fins a la capçalera de la manifestació.

A Barcelona hi participaran activament els companys i companyes de la Federació d’Educació. El punt de trobada de CCOO és a les 17,30 a Pelai/Plaça Universitat.


US ESPEREM !!!


Calella a 27 de novembre de 2014

dimecres, 26 de novembre del 2014


CCOO REFUSA ELS ATACS DE LA PATRONAL SANITÀRIA PRIVADA CONTRA L’EMPRESA PÚBLICA INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT (ICS)


Davant les declaracions de la directora general de la UCH

Novament, aquesta vegada al Diari de Girona, Helena Ris, directora general de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH), patronal sanitària privada, carrega contra l’Institut Català de la Salut (ICS). Diu Ris que l’ICS té una estructura rígida, sobretot pel que fa al personal, que no permet fer els canvis necessaris. Demana la transformació de l’ICS i defensa la seva integració sota la forma jurídica de consorcis. Res de nou, des dels temps de Boi Ruiz, l’UCH sempre ha intentat desprestigiar l’ICS, el veritable competidor dels interessos que ells defensen. Ara, no sabem si Ris està fent mèrits per seguir el camí de Boi Ruiz, qui com a únic actiu tenia haver criticat a tort i a dret l’ICS, o està abonant el terreny abans de sembrar per tenir una bona collita: nous consorcis públics que pagarien quota a una patronal privada.

És lleig que una responsable de la patronal sanitària privada, que incomprensiblement té associades empreses públiques de les quals rep quotes, es dediqui insistentment a criticar la primera empresa sanitària pública de Catalunya. Molt més lleig encara és que ho faci distorsionant la realitat.

Diu Helena Ris que a l’ICS, contràriament al que passa al sector concertat, és molt difícil arribar a acords. Fals. L’ICS té vigent un acord de condicions de treball des de 2006, el qual ha sofert retallades per decisions dels governs estatal i autonòmic. Actualment, s’estan fent convocatòries de trasllat que són fruit d’un acord de la Mesa Sectorial de Salut. Contràriament, el sector concertat està sense conveni des de 2008; allà on diu Ris que es fan acords, en 6 anys no s’ha aconseguit pactar un conveni. En gran mesura això no ha estat possible per l’actitud obstruccionista de la patronal que ella representa. A l’última tanda negociadora, que es va iniciar el 29 d’octubre, la representació de l’UCH va començar demanant que si no s’aconseguia un acord abans del 14 de novembre es tanqués la negociació. Llavors les empreses començarien a plantejar unilateralment modificacions substancials de les condicions de treball. Amb aquesta voluntat negociadora a ningú ha d’estranyar que el sector concertat porti 6 anys sense conveni.

Diu també Helena Ris que en el sector concertat s’ha pogut arribat a acords en assumptes com la jornada i el règim de guàrdies, que amb el personal estatutari de l’ICS són difícilment abordables. Fa falta molta barra per dir això al mateix temps que l’UCH a la comissió negociadora del conveni posa com a condició imprescindible per arribar a un acord que al sector concertat s’apliqui el règim de jornada i guàrdies del personal estatutari de l’ICS. L’UCH, de la qual Ris és directora general, vol aplicar a tota la sanitat concertada el règim de jornada i guàrdies dels funcionaris. Tota la vida queixant-se de la rigidesa del règim jurídic del personal estatutari de l’ICS per acabar exigint que s’apliqui a tot el personal laboral de la sanitat concertada.

És cert que l’ICS està en un període de transformació que ha permès millorar molt els seus processos i la seva eficiència, la qual cosa no hauria estat possible sense la col·laboració de tots els seus professionals que han patit especialment les retallades. Amb pressupostos cada vegada més reduïts l’ICS ha incrementat any rera any l’activitat; el CatSalut no paga aquests increments d’activitat, però sí s’encarrega de difondre el dèficit que generen; per a això compta amb l’ajuda de l’UCH i altres interessats en desprestigiar-lo.

L’ICS podria millorar molt més, però el seu problema no és el règim jurídic del personal ni la seva estructura. Aquests mai han estat impediments per adaptar-se a situacions canviants. El problema de l’ICS són les contínues ingerències polítiques en la seva gestió, que impedeixen un desenvolupament molt més eficient i que normalment beneficien altres actors del sistema sanitari més preocupats pel seu compte de resultats que per l’atenció sanitària de la ciutadania de Catalunya. Són decisions polítiques les que impedeixen que l’Hospital Josep Trueta contracti la cuina de l’Institut d’Assistència Sanitària, una altra empresa pública, perquè, en paraules de la Secretària del Departament, cal donar negoci a tothom. També són decisions polítiques les que fan que l’ICS hagi de comprar anàlisis o radiologia, que podria fer amb els seus propis mitjans amb un cost molt menor, a altres proveïdors que tan bé defensa Helena Ris. I és que cal donar negoci a tothom. Són decisions polítiques les que fan que l’ICS treballi molt per sota de la seva capacitat.

Despolititzar l’ICS i deixar-lo treballar, significaria que moltes entitats privades associades a l’UCH farien menys negoci. CCOO de Catalunya demanem a l’UCH que es dediqui a donar servei als seus associats i li recomanem a Ris que deixi tranquil a l’ICS i es preocupi del que podria passar a la institució que representa si aquelles empreses públiques que ara li paguen quotes deixessin de fer-ho, ja que és un clar exemple de malbaratament de diner públic, perquè les empreses públiques ja en tenen una, de “patronal”: la Generalitat de Catalunya. 

 

Calella a 26 de novembre de 2014

dimarts, 25 de novembre del 2014


El Comitè d’Empresa de l’Hospital Sant Jaume de Calella,

CAP  Calella i ABS Malgrat - Palafolls




INFORMACIÓ CONVENI




 Amb data 29 d'octubre va quedar constituïda la comissió negociadora del “I Conveni dels centres d'internament i d'atenció primària amb activitat concertada amb el SCS”.

Des de llavors s'han dut a terme diverses reunions on, tant per part de les patronals com dels sindicats, s'han realitzat diferents propostes.

A dia d'avui no s'ha arribat a cap acord, però se segueix negociant.

Amb data 13 de novembre la direcció del nostre centre, davant la nostra sorpresa, ens fa arribar als comitès, tant de Blanes com de Calella, una carta informant de la voluntat d'obrir un procediment de modificació substancial de condicions de treball, via art. 41 de l'Estatut dels Treballadors, a finals del mes de novembre.

Davant aquest moviment inesperat per part de la nostra empresa, el comitè es fa les següents preguntes:


Que pretén la Direcció?

Per que ens obre un procés de negociació via art.41, quan s'està negociant un conveni a nivell sectorial?

Veien que la nostre empresa no confia en la negociació sectorial, deixarà de pagar la quota patronal?  (que no es petita precisament)


Després d’analitzar la situació, i veure que també s'està donant aquesta situació en altres hospitals, (tot s’ha de dir els nostres directius han estat pioners en plantejar un art.41), hem arribat a la conclusió que és una directriu que els ha arribat per part de les patronals per entorpir les negociacions i ficar la por als treballadors.
I ens preguntem:


A què juga la patronal?                                               

Tant de temps pregonant la necessitat d'un conveni de sector, per ara iniciar una negociació paral·lela?

Entenen les patronals i els nostres directius el significat de "negociar de bona fe"?

Esperem que recapacitin i deixin que les negociacions flueixin en l'àmbit que toca, sense interferir-hi, pel bé de les empreses que gestionen i els seus treballadors.

Us continuarem informant.


Una vegada més, gràcies per la vostra confiança






Calella a 25 de novembre de 2014

dilluns, 24 de novembre del 2014


4a. REUNIÓ DE LA MESA NEGOCIADORA SISCAT

20 DE NOVEMBRE DE 2014



 
El passat 19 de novembre es va celebrar una assemblea informativa de delegats i delegades de la Federació de Sanitat de CCOO amb representació al sector per valorar la proposta de la patronal.

L’assemblea va manifestar un rebuig majoritari a la proposta de la patronal, resposta que CCOO ha traslladat a la reunió de la comissió negociadora. Tot i així, CCOO ha manifestat la voluntat de avançar en la negociació, ja que és complexa i hi ha temes de molt calat. Entenem que no es pot tancar amb 15 dies com pretenia alguna de les patronals.
 
Es veuen insuficient, entre altres, els següents temes:

  • Classificació professional.
  • Recuperació del 5%.
  • DPO vinculada 90% a l’equilibri pressupostari.
  • Clàusula de garantia.
  • Jornada i dies de lliure disposició.

SATSE i MC també han estat en contra de la proposta de la patronal.
UGT resta pendent de fer l’assemblea però tampoc estan d’acord.

Les patronals han manifestat que mantenen la seva voluntat de continuar negociant i els sindicats ens hem compromès en el mateix sentit.

El president de la negociadora ha demanat un temps per iniciar una ronda de contactes amb tots els interlocutors i valorar la possibilitat de reprendre la negociació si veu possibilitats d’arribar a acords

 

Calella a 24 de novembre de 2014

DOCUMENT PRESENTAT AL SÍNDIC DE GREUGES PERQUÈ FACI PARALITZAR LA CREACIÓ DEL CONSORCI INTEGRAL DE SALUT DE LLEIDA



El gener del 2015 està previst que comenci a operar el nou Consorci Sistema Integral de Salut Lleida. El Govern en va aprovar la creació el febrer passat, i des de llavors ha anat definint l’estructura que tindrà, mentre en paral·lel no s’han aturat les protestes i les crítiques.
El nou consorci aglutinarà tota la sanitat pública de Lleida, excepte l’hospital de la Seu d’Urgell, que és privat, i el de Viella, que gestiona el Consell General. En total, tindrà un pressupost de 280 milions d’euros i ocuparà 4.000 professionals sanitaris. Prop del 70% dels treballadors i dels diners provindran de l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa pública que aporta l’hospital més gran, l’Arnau de Vilanova, 29 centres d’atenció primària i 229 consultoris locals.
´
CCOO de Catalunya ha presentat una queixa al síndic de Greuges pel procés de privatització de l’ICS, que està duent a terme el Govern de la Generalitat.

El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, i la secretària general de la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya, Carme Navarro, han lliurat al síndic de Greuges de Catalunya una queixa perquè actuï en el procés de privatització de l’Institut Català de la Salut (ICS), a Lleida, i el faci paralitzar.




Calella a 24 de novembre de 2014

divendres, 21 de novembre del 2014



DRETS DELS USUARIS i USUÀRIES DAVANT LES LLISTES D’ESPERA DE LA SANITAT PÚBLICA



Procediment a seguir en cas d'entrar en llista d'espera per alguna de les patologies i/o intervencions incloses en el procés de garanties


Quines són les intervencions en garantia?

Les intervencions quirúrgiques (IQ) que actualment estan en garantia de 6 mesos d’espera màxima són:

- Alliberament de la canal carpiana (nervi del canell)

- Amigdalectomia

- Artroscòpia

- Cataractes

- Circumcisió

- Colecistectomia (extirpació de la vesícula biliar)

- Galindó

- Hèrnia inguinal

- Histerectomia (extirpació de l’úter)

- Prostatectomia (extirpació de la pròstata)

- Pròtesi de genoll

- Pròtesi de maluc

- Quist pilonidal (quist al sacre)

- Varices

- Vasectomies*

- Intervencions de l’envà nasal*

* (tenen temps màxim garantit malgrat es monitoren apart).

Feu clic per a veure el full informatiu per a les llistes d'espera de la sanitat i ampliar informació sobre el procediment per entrar en llista d’espera i el model oficial de sol·licitud


Més notícies relacionades amb l'àmbit de la política sanitària










Calella a 21 de novembre de 2014

dijous, 20 de novembre del 2014


CCOO i UGT DEMANDEN LA PUJADA  DEL SMI i DEL IPREM PARA 2015



CCOO i UGT han enviat sengles cartes al Govern amb les seves propostes de millora del SMI i del IPREM  per a l'any 2015 i per instar-li a iniciar les negociacions que impulsin la seva millora. Ambdues organitzacions reclamen una pujada progressiva del SMI perquè al gener de 2016 arribi als 800 euros i s'apropi al 60% del salari mitjà net, tal com recomana la Carta Social Europea subscrita per Espanya. A més, davant la decisió del Govern de congelar per cinquè any consecutiu el IPREM, UGT i CCOO exigeixen la millora d'aquest indicador perquè garanteixi, com a mínim, el manteniment del seu valor real al llarg del temps, mitjançant un mecanisme que cada any corregeixi la possible desviació entre l'IPC real i l'increment inicial del IPREM.

CCOO i UGT han enviat sengles cartes a la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, amb les seves propostes per a una millora tant del Salari Mínim Interprofessional (SMI) com de l'Indicador Públic de Rendes d'Efecte Múltiple (IPREM) per a l'any 2015, a més d'instar-li a iniciar les negociacions per impulsar la seva millora.

En relació al SMI, ambdues organitzacions reclamen que s'apropi al 60% del salari mitjà net, tal com recomana la Carta Social Europea subscrita per Espanya. En concret, UGT i CCOO proposen incrementar el SMI perquè al gener de 2016 abast els 800 euros, a través d'un increment del 12,5% al gener de 2015, per arribar als 725 euros, i un augment del 10,25% al gener de 2016 per arribar als 800 euros.

Des de l'any 2000 fins al 2012, el SMI va experimentar una contínua millora però en els últims cinc anys ha perdut 5,4 punts de la seva capacitat adquisitiva, a causa de l'incompliment del procediment i els criteris per fixar l'augment del salari mínim, que es reflecteixen en l'article 27 de l'Estatut dels Treballadors, i de l'obligatorietat de realitzar consultes prèvies a la seva fixació amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives.

Per això, CCOO i UGT reclamen aquesta pujada per preservar la protecció de les persones que es troben en situació de desocupació, així com per millorar el poder adquisitiu de la població que rep un salari menor i les condicions del qual de vida s'han anat deteriorant a mesura que ha transcorregut la crisi.

En relació al IPREM, ambdues organitzacions reclamen que s'abordi la negociació plantejada pel Reial decret Llei 3/2004 sobre els criteris per a la revisió d'aquest indicador, amb la finalitat de que garanteixi, com a mínim, el manteniment del seu valor real al llarg del temps, mitjançant un mecanisme d'actualització automàtica que cada any corregís la possible desviació entre l'IPC real i l'increment inicial del IPREM.

Des de la seva creació en 2004, aquest indicador ha evolucionat al ritme marcat per l'objectiu d'inflació del Banc Central Europeu (2%), o fins i tot per damunt. No obstant això, la seva moderació en 2010, al 1%, i la seva posterior congelació des de llavors ha provocat una creixent pèrdua que, fins a 2014, se situa en 6,3 punts.

En aquest sentit, en el projecte de PGE 2015, el Govern congela el *IPREM per cinquè any consecutiu, la qual cosa suposarà una nova pèrdua del seu poder adquisitiu fins a aconseguir els 7,2 punts.

Per això, UGT i CCOO insten al Govern a impulsar la millora d'aquest indicador, ja que aquesta nova congelació significa una depreciació que tindrà conseqüències molt negatives en la política de protecció social per desocupació, entre unes altres, tan crucials en aquests moments per a la recuperació del nostre país.

 

Calella a 20 de novembre de 2014

dimecres, 19 de novembre del 2014


CONDEMNEM L’ACTUACIÓ DE L’EXÈRCIT i CONSIDEREM INCOHERENT i ELECTORALISTA L’ACTITUD DEL PP SOBRE LES PROSPECCIONS PETROLÍFERES



Davant el greu incident produït en aigües canàries entre tres zodíacs de Greenpeace, que protestaven enfront del buc perforador de Repsol, i dues llanxes de l'exèrcit espanyol, considerem inadequada i desproporcionada la utilització d'embarcacions militars en qualsevol activitat repressiva o obstaculitzada a de protestes socials. A més, l'actitud del Partit Popular en relació amb l'exploració/explotació d'hidrocarburs resulta profundament contradictòria, incoherent i d'un desmesurat oportunisme electoral.

El Partit Popular és capaç de defensar una cosa en l'àmbit estatal i la contrària en els àmbits autonòmics que governa, de manera que és impossible establir polítiques de consens quan es pretén, en qüestió energètica, ser alhora Govern i oposició.

L'alta dependència energètica d'Espanya i l'elevada factura que per això es paga anualment (45.000 milions d'euros), suposa un llast per al desenvolupament econòmic, la competitivitat i l'ocupació.

Per garantir un desenvolupament industrial sostenible, és obvi que no hi ha una única solució que de resposta a totes les necessitats energètiques i mediambientals. És la combinació de diferents fonts les que poden donar lloc a l'aprovisionament primari i al mix energètic. Per tot això, resulta necessari definir un mix energètic que integri i complementi totes les possibilitats de subministrament, prioritzant mesurades d'estalvi, eficiència i canvis en els hàbits de consum.

No obstant això, resulta imprescindible que el debat s'abordi amb arguments científics i tècnics (raó per la qual el Govern hauria d'instar un pronunciament, basat en evidències, de les principals institucions científiques del país). És necessari també que es busquin consensos polítics i sindicals, prioritzant els criteris de protecció de les persones i del medi ambient.


  • Defensa: la Armada evitó que Greenpeace cometiera "un delito de piratería"

  • Defensa asegura que la Armada "hizo lo que tenía que hacer" porque Greenpeace iba a cometer un "delito de piratería"
EUROPA PRESS      



Calella a 19 de novembre de 2014