AJORNAMENT
DEL PROJECTE VISC+
La setmana passada el Parlament aprovava ajornar el
Projecte Visc + , fins que el govern celebri unes Jornades Obertes
participatives i deliberatives a proposta d’ICV-EUiA. Encara
ben present el que ha estat el procés participatiu per debatre sobre
l’aprovació del Consorci Sanitari de Lleida -que havia de decidir si els
serveis sanitaris públics de l’ICS passaven a formar part d’un ens sota la
forma de Consorci- no entenem si apostar de nou per un procés de Jornades
obertes és ingenuïtat, o és la penyora que paguen els extripartits en les
polítiques de salut.
Un
breu resum del projecte Visc +
Aquest
projecte permetrà la venda del el nostre historial sanitari a les
farmacèutiques, asseguradores, empreses de tecnologia sanitària, prestadores de
serveis sanitaris privats, o a les empreses de recursos humans. Podeu ampliar
la informació del mateix en el monogràfic dels compnays Café amb Llet.
Les
objeccions al projecte versen sobre la confidencialitat de la informació, la
necessitat d’autorització expressa per cedir les dades, la descapitalització
permanent de la sanitat pública i la cessió del deure de planificar la salut a
les empreses privades
Per
nosaltres el debat va molt més enllà de la confidencialitat de la informació.
El nus del mateix és admetre o no la comercialització d’aquesta informació
perquè empreses privades generin beneficis. I aquesta decisió, la de comerciar,
s’admet per part de l’esquerra institucional (ICV-EUIA, PSC i ERC) si després
es produeix “retorn social”. És a dir, si aquestes empreses es comprometen a
retornar socialment part del que obtenen amb l’ús de la informació que compren.
Aquest retorn social no es concreta en cap cas i seria un retorn voluntari pel
que es desprenia de la proposta inicial d’ICV-EUiA.
El
debat pot enrarir-se encara més, ja que solament s’està centrant en el fet que
la informació que es vengui ha de ser anonimitzada, com a condició sine quan
non per al projecte, i fer-ho té un elevat cost, per la qual cosa s’espera
que “el retorn social” – els recursos que s’extrauran de la venda al sector
privat- es destinin a pagar aquest procés de recodificació
Per
tant més enllà de si hi ha o no retorn social o si la informació serà
degudament anonimitzada o no, amb aquesta venda d’informació el Govern delega
la planificació de les polítiques de promoció de la salut, la millora de la
recerca o la generació de coneixement addiconal orientat a millorar els serveis
de salut que rep la societat. Aquesta planificació en salut -clau per millorar
el benestar de la població- quedarà a la bondat de empreses farmacèutiques, de
biotecnologia o asseguradores, entitats que persegueixen aconseguir beneficis i
que es mouen amb lògiques mercantils.
Cal
informació per planificar en salut i per fer recerca, sí. Però cal vendre-la
als què volen comerciar amb ella?
I
quan algú qüestiona el projecte no falten les veus que argumenten que aquesta
informació sanitària que el sistema emmagatzema s’ha d’usar per fer recerca,
per millorar la nostra salut, per planificar millor, per innovar, per curar,
per donar millor tractaments. La nostra resposta és: sí, clara i rotundament
sí; però tot això ho podem fer ja amb els mitjans públics dels quals disposa el
sistema sanitari. Ja disposem de tots els mecanismes públics, de finançament
públic, per recollir, emmagatzemar, sistematitzar i cedir informació sanitària
per planificar, fer recerca i millorar la nostra salut. Ara mateix es és
possible compartir i analitzar les dades del sistema sanitari gràcies a la
Història Clínica Compartida que diposita les dades en la Central de Resultats
que gestiona l’AQUAS –http://aquas.gencat.cat/ca/sobre_aquas- (una entitat de
dret públic adscrita al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que
actua al servei de les polítiques públiques i està sotmesa a l’ordenament
jurídic privat) i que té com a missió “ generar coneixement rellevant per
contribuir a la millorar de la qualitat, la seguretat i la sostenibilitat del
sistema de salut de Catalunya”. Així mateix, també és possible fer recerca
científica en el marc del SIDIAP, que ofereix dades sanitàries per la recerca
mèdica.
Ara
bé, el que fins ara no és permetia era “cedir dades a entitats amb ànim de
lucre”, que és el veritable debat. El veritable debat no és si la informació
sanitària és necessària per fer recerca, que és obvi que sí, el veritable debat
és si acceptem la comercialització d’aquestes dades. És a dir, les
asseguradores poden lucrar-se establint patrons sobre primes d’assegurança
basant-se en els nostres historials sanitaris? Les empreses farmacèutiques
poden basar els seus estudis sobre la viabilitat econòmica de produir o no un
medicament en base a les nostres dades sanitàries? Les empreses de
biotecnologia poden comprar informació per fer recerca per lucrar-se? Tot debat
que no sigui aquest, si es pot comercialitzar amb la nostra salut, és un debat
legítim i segur que necessari però no és un debat sobre el projecte Visc +,
perquè el Visc + no va de recerca i millora de la salut, va de comerciar amb la
nostra informació sanitària.
Un
procés participatiu com el del Consorci de Lleida?
Amb
la nova proposta el projecte s’ajornaria a l’espera de les Jornades obertes de
participació. I aquesta podria ser una bona trobada de debat si fos un espai
amb poder decisori, amb tota la documentació requerida, i amb un bon anàlisi de
totes les opcions sobre com generar un bon sistema d’informació sanitària. La història
recent ens explica com funcionen aquests processos.
De
la mateixa manera que amb el Visc+, l’esquarterament de l’ICS a Lleida es va
aturar de manera temporal fins celebrar un procés participatiu sobre la seva
conveniència. De manera unilateral, l’administració del Consell de Salut, va
crear quatre comissions: una d’usuaris, una altra de universitats, una altra de
professionals i una altra de sindicats on els únics membres que van ser comuns
a totes les comissions varen ser els membres de la pròpia administració de
Salut.
En
la comissió de sindicats les reunions van ser convocades tard, amb secretisme i
amb les decisions ja preses, com denunciaven diferents agents sindicals. Les
Juntes de Personal de l’Hospital Arnau de Vilanova i Primària de Lleida advertien
que: “ els membres dels Sindicats majoritaris, que formen part del Consell
de Salut, manifesten la seva oposició a que les comissions d’estudi es creïn
d’aquesta manera tan segregada. Els motius d’argument que es donen són els
següents: 1. No faciliten el debat intern, 2. No hi ha intercanvi d’informació,
3. No existeix la posada en comú de les idees per l’enriquiment del possible
projecte, 4. Es perd, absolutament, l’objectivitat i transparència”.
Afegien, sobre les comissions, “ entenem que ja surten vestides sense cap
intenció de participació real”
En
les comissions de participació amb els usuaris i professionals de salut, la
participació es limitava a visionar presentacions d’un Powerpoint del projecte
i a escoltar xerrades informatives. Els senyors Pifarré i Capdevila exposaven
la presentació a treballadors dels CAP, ajuntaments, consells comarcals,etc.,
de manera unidireccional.
Respecte
als usuaris, el procés participatiu quedava resolt amb xerrades informatives
plàcides, amb representants de les entitats de salut, un sector de dubtosa
objectivitat i amb lideratges mesells.
De
la comissió que havia de fer arribar el debat al món universitari res n’hem
sabut, fins que aquest dimecres 29 d’octubre la pròpia universitat decidia fer
un pas enrere i obrir un procés de diàleg intern previ a decidir la seva
participació al Consorci degut als posicionaments crítics sorgits en el marc de
la comunitat universitària i a la mobilització de la Marea Blanca coincidint
amb la celebració del Consell de Govern.
D’aquest
procés dirigit i manipulat ens en refiem per decidir la nostra salut?
Les
limitacions i manipulacions del procés participatiu de Lleida ens demostren una
conclusió principal que és que el procés els ha reforçat i ha servit per
legitimar la creació del consorci sanitari de Lleida com a mesura
d’esquarterament de l’ICS.
Els
seus responsables polítics han dissenyat aquest procés com han volgut, amb els
ritmes que els han interessat i amb els participants que els han resultat més
còmodes (amb la única excepció de la comissió sindical), seguint una estratègia
negociadora de manual:
§ Han
pogut evitar reunions entre àmbits i sectors diferents que posin en comú
actors, impossibilitant possibles aliances
§ L’han
fet amb comissions reduïdes per poder manegar-les millor, mentre exclouen
actors més incòmodes
§ Han
complert només els mínims imprescindibles (quatre ridícules reunions de
comissions)
§ L’han
pogut acompanyar d’una nul·la transparència i no s’han fet públiques les actes
ni les convocatòries
§ S’ha
pogut executar sense un debat públic més ampli i els responsables polítics
s’han negat a participar de debats participats per actors crítics.
La
participació en la presa de decisions polítiques, normalment, i més en el cas
de la salut, no és un procés “neutre” en el que els actors cooperen
desinteressadament per la consecució d’unes finalitats comunes i assoleixen els
seus objectius gràcies a la voluntat de grans consensos. Els actors que
participaran en el procés sobre el projecte Visc+ tindran objectius ben
diversos. Així, afirmar que els processos de participació dirigits pel govern
de salut català són espais hàbils per la presa de decisió conté un gran cinisme
i sobretot invisibilitza les relacions de poder que s’amaguen darrere. Ens
trasllada als moviments socials contra la privatització de la sanitat, als agents
anticapitalistes i als contraris al projecte, la responsabilitat de guanyar un
procés participatiu teledirigit i manipulat pel govern, i que, donada la
correlació de forces, acabarà situant als contraris al projecte en una funció
avaladora.
És
evident que un procés amb totes aquestes deficiències no és una eina legítima
per prendre cap decisió. Lluny de ser un espai on s’avaluï o no la conveniència
dels projectes que es volen debatre s’acaba legitimant el projecte que el
Govern posa sobre la taula, que agafarà més força gràcies a l’argument que la
decisió no sols ha estat del govern sinó avalada per unes Jornades obertes.
Ens
queda per davant una campanya massiva per dir que “no autoritzem la venda de
les nostres dades”
En
tot cas la nostra oposició al maquillatge que es pretén fer al projecte Visc +
no es recolza sols en el procés participatiu dirigit pel govern de salut (del
que amb les proves que tenim sabem que resulta una farsa). La nostra oposició
és frontal i estructural. Per nosaltres, en cap cas pot autoritzar-se la
comercialització de les nostres històries sanitàries ni amb participació ni
sense, ni amb retorn social ni sense. Més i tot quan la determinació de què pot
considerar-se retorn social, ha de dissenyar-se en unes “Jornades participatives”
d’aquestes característiques.
Així,
malgrat els missatge triomfalista: “Hem aturat el Projecte Visc +”, que
ICV-EUiA traslladava als mitjans de comunicació i a les plataformes d’usuaris
en lluita, hem de ser conscients que el projecte no s’ha aturat, sols s’ha
ajornat. Hem de ser conscients que haurem d’organitzar una campanya massiva per
dir que “no autoritzem la venda de les nostres dades”. I aquesta campanya
l’haurem de començar ja, l’haurem de lluitar ja, i fugir de missatges
desmobilitzadors perquè com es demostra el cas del Consorci de Lleida, dependrà
de la nostra organització guanyar-li el pols a la legitimitat que generi
aquesta jornada participativa teledirigida pel govern.
I és que en l’època
on apel·lar a la unitat de les esquerres és majoritari, i on qüestionar “el
com, en funció del què” et situa en una secta, passen coses com aquesta. Coses
que t’obliguen a triar en quina política real dirimeixes el teu missatge, en
què es tradueix la teva aposta per “canviar-ho tot”. Segur que venent la
sanitat amb l’embolcall de la participació de totes i el retorn social, no.
Segur que insistint en l’ànim de lucre com a criteri operant en el nostre
sistema sanitari, no. Segur que presentant la participació com a eina
legitimadora, no. Segur que deixant que Boi Ruiz determini que és retorn
social, no. Segur que no derogant immediatament la LOSC, no.
Calella a 10 de
novembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada