“PER FRENAR LA DEFLACIÓ i L’AUSTERITAT
CAL PUJAR SALARIS i AUGMENTAR LA DESPESA PÚBLICA”
"L'IPC, amb taxes
negatives per quart mes consecutiu, reflecteix molt millor que la propaganda
del Govern la situació real de l'economia espanyola ", la sortida definitiva de la crisi passa per posar fi a les polítiques
d'austeritat, la recuperació del poder adquisitiu dels salaris, i perquè es
creu ocupació de qualitat i s'aprova una nova prestació per a les llars sense
cap ingrés.
Els preus segueixen en valors negatius a l'octubre, amb una variació anual
de l'IPC del -0,1%, encara que es modera la seva caiguda una desena respecte al
mes anterior. A l'octubre els preus han pujat 5 desenes respecte a setembre,
una desena més del que ho van fer l'any passat, la qual cosa explica la
moderació del descens interanual dels preus.
No obstant això, la variació anual de la inflació subjacent –el nucli
estructural dels preus, sense combustibles ni aliments frescos- es manté per
segon mes consecutiu en valors negatius (-0,1% anual). És a dir, la feblesa
estructural en els preus es manté, la qual cosa s'ha moderat és la pressió
*deflacionista dels últims mesos derivada de l'evolució a la baixa dels preus
dels combustibles respecte a l'any anterior.
L'augment d'una desena de la inflació anual a l'octubre s'explica
exclusivament pel repunt dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques,
parcialment compensat per la moderació dels preus de l'apartat d'habitatge fruit
del descens dels preus de l'electricitat a l'octubre enfront de l'increment
d'octubre de 2013.
El repunt mensual de cinc
desenes a l'octubre respecte a setembre s'explica principalment per la pujada
dels preus del vestit i calçat en la nova temporada d'hivern i en menor mesura
per la pujada d'aliments i begudes no alcohòliques. Per contra, a l'octubre han
contribuït a reduir la inflació respecte al mes anterior els capítols de
carburants i lubrificants, els capítols de viatge organitzat i hostaleria, els
serveis telefònics i l'apartat d'habitatge que recull el descens dels preus de
l'electricitat i del gasoil per a calefacció.
L'índex de preus de consum harmonitzat (IPCA) reflecteix un lleuger repunt
dels preus a l'octubre d'una desena tant a Espanya com a la zona euro, per la
qual cosa es manté en sis desenes el diferencial favorable d'inflació per a
Espanya, que situa la variació anual del seu IPCA en el -0,2% enfront del 0,4%
de la zona euro. L'atonia dels preus es manté a la zona euro encara que no s'ha
aguditzat durant el mes d'octubre, mentre que Espanya manté la seva evolució
dels preus en valors negatius.
Advertim que la feblesa dels preus millora la competitivitat dels béns i
serveis produïts a Espanya enfront del conjunt de països de l'euro, però també
evidencia l'ajust salarial i la feblesa de la demanda interna, així com el risc
potencial associat a un escenari de deflació. Recentment s'han revisat a la
baixa les previsions de creixement de la zona euro per 2014 i 2015, la qual
cosa està afectant negativament a les expectatives de creixement de l'economia
espanyola, especialment per 2015; això pot dificultar el compliment del quadre
macroeconòmic que sustenta les previsions oficials del Govern amb les quals
s'han construït els Pressupostos Generals de l'Estat per 2015.
És imprescindible consolidar la recuperació del poder adquisitiu dels
salaris i de les pensions i que els salaris participin de les millores de la
productivitat, per afermar la recuperació de la demanda interna i allunyar els
perills d'una nova recessió. Després del fort ajust laboral i productiu
realitzat per les empreses en anys recents, les millores en la productivitat
obren marges reals per a la recuperació dels salaris i de l'ocupació sense
llastrar la competitivitat de la nostra economia, i que han de suposar
igualment una millora significativa del salari mínim interprofessional que li
permeti recuperar el poder adquisitiu perdut i aconseguir els 800 euros al
final de la legislatura.
D'altra banda, el sector públic ha
d'impulsar la recuperació econòmica i posar fi a la política d'austeritat i
retallades, reforçant l'oferta pública d'ocupació i el poder adquisitiu dels
salaris dels empleats públics, i destinant gran part dels recursos addicionals
de la reforma fiscal no a rebaixes impositives sinó a impulsar un programa
d'augment de la despesa en inversió productiva i en protecció social (que
inclogui una renda mínima garantida per a les llars sense ingressos) que ajudi
a consolidar l'activitat i l'ocupació, en la línia de l'ambiciós Pla
d'inversions per al creixement, l'ocupació i la cohesió social per a Europa
impulsat per la Confederació Europea de Sindicats. Aquestes mesures han de tenir la seva
plasmació en les esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat per 2015, a fi de
revertir les retallades laborals, la deterioració dels serveis públics i
corregir les manques en matèria de protecció social i inversió productiva que
arrossega el projecte de Pressupostos presentat pel Govern.
Calella a 18 de novembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada