EL TRIBUNAL SUPREM ACLAREIX UN DELS BUITS MES GREUS CREATS PER LA REFORMA LABORAL 2012

·   La Sentència de la Sala social del Tribunal Suprem garanteix el manteniment de les condicions contractuals del conveni vençut per a la seva aplicació als treballadors que les venien percebent

La Secretaria d'Acció Sindical de CCOO considera que, amb aquesta sentència, el Tribunal Suprem nega la possibilitat que l'empresari s'atribueixi la facultat de regular unilateralment les condicions de treball després de la pèrdua de vigència d'un conveni col·lectiu, i ha preservat els valors de seguretat jurídica, confiança, equilibri de les prestacions, i la prohibició de l'abús de dret, en l'àmbit de les relacions laborals.

El que s'ha cridat la fi de la ultra activitat dels convenis col·lectius va plantejar, des de l'aprovació de la reforma laboral, nombrosos interrogants, a més dels previsibles efectes negatius sobre els treballadors i treballadores afectats pel decaïment d'un conveni col·lectiu i sobre la pròpia funció i capacitat normativa de la negociació col·lectiva que ha vingut denunciant reiteradament CCOO.

Un dels més importants és el referit a la determinació de les condicions de treball, incloses les salarials, que serien aplicables als treballadors i treballadores del conveni que ha finalitzat la seva vigència, si no s'ha aconseguit acord per a la seva renovació, no existeix clàusula de pròrroga, i tampoc un altre conveni d'àmbit superior que reguli aquestes matèries.

Sobre aquesta assumpte s'ha pronunciat ara social del Tribunal Suprem, constituïda en Sala General per fixar doctrina per al conjunt del propi Tribunal i de la resta d'òrgans de l'Ordre Social, reconeixent -per majoria dels seus components- el dret al manteniment de les condicions de treball per als treballadors que les venien percebent amb antelació i rebutjant, amb això, un dels més importants mecanismes previstos per la reforma laboral per impulsar la devaluació de les condicions de treball i significativament les retributives, i la primacia de la decisió unilateral de l'empresari.

La sentència compta amb nombrosos vots particulars, alguns dels quals coincideixen amb la solució donada per la majoria del Tribunal encara que amb arguments diferents, més relacionats amb consideracions de naturalesa constitucional i la necessitat de protegir la dignitat dels treballadors. Un altre vot particular, subscrit per 5 magistrats, discrepa de la fallada però rebutja que l'empresa pugui rebaixar unilateralment el salari i altres elements essencials del contracte, i exposa nombroses raons per qüestionar la legitimitat d'aquesta conducta empresarial. I un vot final subscrit per una Magistrada, admet la possibilitat que l'empresa rebaixi el salari, però considera que això pot integrar un cas d'enriquiment injust.

Considerem que, amb aquesta sentència, el Tribunal Suprem nega la possibilitat que l'empresari s'atribueixi la facultat de regular unilateralment les condicions de treball després de la pèrdua de vigència d'un conveni col·lectiu, i ha preservat els valors de seguretat jurídica, confiança, equilibri de les prestacions, i la prohibició de l'abús de dret, en l'àmbit de les relacions laborals.

L'Alt Tribunal ha deixat clar que les condicions del conveni que ha perdut la seva vigència, de no existir un altre d'àmbit superior aplicable, es mantenen per als treballadors que les venien percebent, i en tant no es negociï un altre conveni o l'empresa obri un procediment de consultes per a modificació de condicions de treball en el cas que es produeixin algunes de les causes contemplades en l'art. 41 del ET.

La doctrina del Tribunal Suprem, asseguda en aquesta sentència, en relació amb els problemes generats per la finalització del termini de ultra activitat dels convenis col·lectius sense aconseguir-ne nou acord, és un criteri vinculant per als òrgans de l'Ordre Social. La solució oferta per al suposat jutjat és extrapolat a tots aquells casos en què s'hagi esgotat el termini de vigència de la ultra activitat, sigui aquest termini el marcat per la llei o un termini pactat expressament entre les parts i sempre que no hi hagi un altre conveni d'àmbit superior aplicable, ja que en aquest últim cas, el Tribunal Suprem no s'ha pronunciat al no donar-se el cas en aquest litigi.

Valorem que la sentència del Tribunal Suprem exclogui expressament que l'empresa tingui dret a substituir les condicions que establia el conveni col·lectiu per l'aplicació de les condicions mínimes de l'Estatut dels Treballadors i això sense al·legar ni concórrer les causes previstes en l'art. 41 del *ET per a la modificació de les condicions de treball.

Segueix sent molt preocupant els efectes que la desaparició de convenis col·lectius sense substitució per un altre conveni comporta per als treballadors i treballadores que puguin ser contractats amb posterioritat per les empreses, ja que facilita l'establiment de condicions de treball individualitzades, substancialment inferiors a les del personal ja contractat, a pesar que puguin realitzar treballs iguals o d'igual valor. És a dir, la discrecionalitat empresarial a l'hora de contractar, sense les obligacions regulades en el conveni col·lectiu, pot estendre les pràctiques discriminatòries que estant expressament prohibides en el nostre ordenament jurídic, són una lamentable realitat en un mercat laboral altament precari per efecte de la crisi econòmica i de les successives reformes laborals.

Per això, Reclamarem la inclusió en la negociació col·lectives de procediments efectius per evitar la pèrdua de vigència dels convenis existents, així com en compliment del deure negociar que no desapareix amb la finalització de la vigència del conveni i és exigible a totes les parts involucrades. També utilitzarà tots els recursos sindicals i legals per evitar que es produeixin discriminacions en l'aplicació de les condicions de treball, o el desequilibri desmesurat i injustificat entre la retribució abonada i la contraprestació de treball requerida i l'abús de poder empresarial en l'aplicació d'altres condicions de treball”.

Calella 30 de febrer de 2015

REBAIXA EN L'ABONAMENT
PER APARCAR A L'HOSPITAL 2

GESTVIA rebaixarà un 58% l'abonament diari per a l'aparcament Hospital 2 que es va inaugurar ara farà un any. La nova tarifació entrarà en vigor a principis de febrer i el tiquet de 24 hores passarà a costar 2,50 euros, en comptes dels 6 euros actuals.

S'equiparà a les tarifes de llarga estada disponibles per als aparcaments del Roser i de la Muntanyeta. A més, es mantindran els tiquets de rotació per un temps mínim de 30 minuts, a raó de 20 cèntims d'euro. El bitllet màxim dispensat serà per un import de 2,45 euros.

Pel que fa a l'aparcament Hospital 1, just davant del centre sanitari calellenc, s'eliminarà el tiquet de 24 hores i només es podran comprar tiquets de rotació per un mínim de 30 minuts i un màxim de 4 hores.

En els dos pàrquings se suprimirà la possibilitat de comprar un abonament setmanal però s'hi podrà utilitzar el genèric per als residents de Calella.

L'horari de funcionament de l'estacionament regulat es mantindrà durant tot l'any, excepte diumenges i festius, de 8 del matí a 8 del vespre, migdies inclosos.

Calella a 29 de gener de 2015

EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL AVALA LA REFORMA LABORAL DEL PP QUE VA EN CONTRA DE DRETS LABORALS i SOCIALS

La Sentència s’ha donant a conèixer el mateix dia en què el Comitè Europeu de Drets Socials ha condemnat a Espanya per vulnerar els seus compromisos internacionals. No obstant això, el nostre propi Tribunal Constitucional, fent una lectura de la nostra Norma Fonamental per sota dels estàndards europeus i internacionals en matèria de drets socials i laborals, ve a declarar que la reforma laboral és compatible amb el text constitucional.

La reforma laboral imposada en 2012, pel Reial decret-Llei 3/2012, i posteriorment recollida en la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, va originar la presentació de dos recursos d'inconstitucionalitat, un per part del Parlament de Navarra i un altre, per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Socialista i Grup Parlamentari Esquerra Plural tots dos admesos a tràmit pel Tribunal Constitucional el dia 30 d'octubre de 2012.

El passat 16 de juliol, el Tribunal Constitucional va dictar Sentència desestimant el recurs interposat pel Parlament de Navarra. En el dia d'avui, s'ha publicat en la premsa, que igualment el Tribunal Constitucional desestima el recurs interposat pels Grups Parlamentaris PSOE i Esquerra Plural, per nou vots a favor i tres en contra, sense que fins al moment sigui conegut la fallada ni la possible existència de vots particulars.

El sentit de la fallada de la Sentència es dóna a conèixer en el mateix dia en què el Comitè Europeu de Drets Socials ha condemnat a Espanya per vulnerar els seus compromisos internacionals, no obstant això, el nostre propi Tribunal Constitucional, fent una lectura de la nostra Norma Fonamental per sota dels estàndards europeus i internacionals en matèria de drets socials i laborals, ve a declarar que la reforma laboral és compatible amb el text constitucional. Fins que la fallada de la sentència sigui notificat, caldrà esperar a fer una valoració en relació a la resta de qüestions plantejats per PSOE i Esquerra Plural com els relatius a la definició de les causes econòmiques donada per la Llei 3/2012 o la regulació dels *ERE en l'Administració. Fins llavors, i en qualsevol cas, tal com venim manifestant des de les reformes operades per la Llei 3/2012, CCOO i UGT considerem:

·        La Sentència ve a ratificar la pèrdua de poder de la negociació col·lectiva com a instrument de regulació de les relacions laborals enfront del poder unilateral de l'empresari, obviant el paper que la mateixa ha d'exercir en el nostre Estat Social i democràtic de Dret.

·        Declarar la constitucionalitat de la inaplicació de les condicions de treball dels convenis col·lectius en les empreses, i la preferència del conveni d'empresa sobre el conveni sectorial en aspectes que afecten essencialment a les condicions de treball, fa una interpretació de la Constitució que menyscaba greument el dret a la negociació col·lectiva que, al costat del de llibertat sindical i de vaga s'erigeixen en un baluard constitucional per a la defensa dels drets i interessos dels treballadors.

·        Permetre que no se apliqui un conveni col·lectiu simplement amb el Vot de l'Administració, en un òrgan administratiu, la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC), és tornar a l'època franquista de les relacions laborals i ignorar el pronunciament de l'Organització Internacional de Treball (OIT ) en la Queixa presentada per CCOO i UGT sobre la reforma laboral que expressament ha assenyalat que: “per aconseguir i conservar la confiança de la parts, tot sistema d'arbitratge hauria de ser realment independent, és a dir que els resultats dels arbitratges no haurien de ser predeterminats per criteris legislatius.”

·        Declarar la constitucionalitat del contracte de suport als emprenedors, significa la possibilitat de l'acomiadament sense causa la rotació encara major si cap al mercat de treball, i que els treballadors i treballadors d'aquest país no puguin desenvolupar una vida amb estabilitat, davant la incertesa de ser contractats sota una modalitat de contractació amb una organització del treball absolutament discrecional. L'actual fallada del TC que examina de nou aspectes parcials de la reforma del 2012, ha vingut condicionat pels pronunciaments anteriors que es van realitzar amb una fórmula de “especejament” previ, en lloc d'haver-se resolt d'una forma global. Atenent al fet que determinats aspectes, poden no haver tingut en compte estàndards mínims de dret internacional, quan coneguem la sentència estudiarem les reclamacions que a nivell internacional poguessin procedir.

Calella a 28 de gener de 2015

LA GENERALITAT AUGMENTA NOMÉS 25 EUROS LA DESPESA “PER CÀPITA” EN SALUT

El conseller Boi Ruiz reconeix que els pressupostos per a sanitat en 2015 són "insuficients"

Els pressupostos del Departament de Salut per 2015 es mantenen gairebé inalterables pel que fa a l'any passat. Amb 8.466 milions d'euros de partida econòmica per capejar el 2015, la Generalitat amb prou feines ha aixecat un 2% (la majoria destinat a recuperar la paga extra dels funcionaris) les injuriades arques de la sanitat catalana. La despesa per capità en salut se situa en 1.120 milions d'euros, 25 més que en 2014 però encara molt lluny dels 1.297 euros que gastava Catalunya per habitant en 2010. El propi conseller de Salut, Boi Ruiz, va reconèixer ahir davant la Comissió de Salut que el pressupost era "insuficient". "No és la situació òptima i excel·lent però anem a millor", va apuntar el titular del Departament.

Els partida destinada a serveis sanitaris, que engloba el gruix del pressupost amb 6.286 milions, es veurà incrementada un 2% pel que fa a 2014. L'atenció especialitzada es redueix lleugerament en favor de l'atenció primària i s'incrementa també la despesa en farmàcia o en transports sanitaris. Quant a inversions, Ruiz va aclarir que, encara que al principi es destinen 211 milions a aquest apartat, només un 32% estarà dedicat a noves actuacions o obres en curs. "Uns 143 milions són per pagar equipaments ja fets. Són venciments de pagaments", va puntualitzar el conseller.

Malgrat que, sobre el paper, l'augment del pressupost en Salut no supera els 176 milions d'euros pel que fa a 2014, el conseller va assegurar que la partida permetrà "mantenir l'atenció sanitària universal" i recuperar "l'accessibilitat" als serveis quirúrgics. "El 94% dels pacients en llista d'espera per ser operats d'un dels 14 procediments amb temps màxim d'espera garantit per llei han estat operats abans dels 6 mesos", va avançar Ruiz, que presentarà els resultats de les llistes d'espera en 2014 en les properes setmanes. El conseller va explicar que "es reordenarà la accessibilitat a totes les intervencions quirúrgiques" i no només a les 14 garantides.

Ruiz va confirmar que es reorganitzaran els temps, per la qual cosa caurà alguna de les intervencions de la llista de les garantides i s'inclouran altres noves. Però, a més, Ruiz va prometre que, més enllà de les operacions que tenen temps d'espera màxim de sis mesos, "a partir d'aquest 2015 cap català esperarà més d'un any per operar-se". També va apuntar que el Departament ha demanat al Servei Català de la Salut (CatSalut) que "cap pacient esperi més de 48 hores per accedir a la primera visita d'Atenció Primària".

El conseller va indicar també que el nou pressupost de 2015 permetrà "restaurar aquelles parts estructurals de l'àmbit retributiu i salarial dels professionals". Però no només es va referir *Boi Ruiz a la restitució de les pagues extres dels funcionaris, sinó que va estendre la promesa de restituir el complement salarial a tots els sanitaris dels centres concertats.

A més, el titular de Salut va assegurar que els pressupostos permetran aquest any "progressar" en projectes com "l'ampliació de les unitats de hemodinàmica, l'aparició de nous medicaments com el de l'hepatitis C, o estendre la vacuna del pneumococ".

Per la seva banda, l'oposició —excepte ERC que va retirar l'esmena a la totalitat com estava previst— va carregar amb duresa contra uns pressupostos "que consoliden les retallades" i va mostrar el seu "escepticisme" davant les promeses del conseller. "No crec que 176 milions donin para tot el que diu que va a fer front. Si les despeses de la paga a funcionaris públics serà de 126, ens queden 56 milions per assumir la despesa de receptes i medicació hospitalària, la paga doble al sector concertat...", li va etzibar la diputada del PSC, Núria Segú. Mentre la portaveu del PP, Eva García, acusava directament al conseller de "consolidar l'agonia de la sanitat pública", la diputada d'ICV Marta Ribas compartia la tesi del PSC. "No ens surten els nombre perquè, amb aquest pressupost, es puguin revertir les retallades que vostès mateixos han fet aquests anys. No creiem que puguem recuperar totes les plantes, llits i quiròfans tancats. Estem molt per sota del que hauria de ser la nostra despesa per capità i en una situació molt pitjor a causa de la crisi. A més, la despesa es doblegarà solament a fer front a béns i serveis perquè l'IVA sanitari ha passat del 10% al 20%", va sentenciar l'ecosocialista.

També la diputada de Ciutadans Carme Pérez va posar en dubte que, amb aquests pressupostos, el departament pogués afrontar la despesa en farmàcia i la portaveu de la CUP, Isabel Vallet, va acusar al conseller de "consolidar un model de salut de iniquitat i la desigualtat".

La despesa per càpita en salut se situa, pràcticament, al nivell de l’any 2006, en 1.120 euros, tot i que l’increment de l’IVA que s’aplica als productes sanitaris passa del 10% al 21%, el que suposarà que es doblarà la despesa en compra de béns i serveis per a oferir serveis sanitaris.

Considerem insuficient el pressupost de salut presentat al Parlament ja que consolida un escenari de retallades contínues en un sector sota mínims que requereix la immediata recuperació d’ingressos per a evitar la fallida del sistema públic de salut.

Calella a 28 de gener de 2015

EL 2014 ACABA AMB UN INCREMENT DEL NOMBRE DE PERSONES ATURADES i UNA REDUCCIÓ DE L’OCUPACIÓ, POSANT EN DUBTE LA SUPOSADA RECUPERACIÓ ECONÒMICA

L'ocupació generada durant el 2014 és precària i es concentra en sectors d'escàs valor afegit

ATUR CATALUNYA/ESPANYA

Els resultats de l'Enquesta de població activa (EPA) per al darrer trimestre del 2014 indiquen que el nombre de persones aturades a Catalunya ha augmentat en un 4,2% respecte del trimestre anterior, és a dir, hi ha 30.400 aturats i aturades més, deixant un total de 756.500 persones sense feina. A Espanya, la xifra d'aturats i aturades el quart trimestre del 2014 ha estat de 5.457.700, amb una taxa d'atur del 23,7%. La taxa d'atur a Catalunya continua sent elevada i se situa en un 19,9%, 0,8 punts percentuals més que el trimestre anterior i -2 punts percentuals respecte al 2013. Cal dir que els homes han augmentat l'atur en 24.700 efectius i un 6,5%, mentre que les dones ho han fet en 5.800 dones aturades i un 1,7%. Respecte de fa un any, l'atur s’ha reduït en 83.000 persones, el que representa una disminució del 9,9%. Això es tradueix en -47.300 homes i -35.800 dones.

OCUPACIÓ

Respecte a les dades de població ocupada, podem dir que per aquest quart trimestre del 2014 l'ocupació s’ha reduït en 26.700 persones respecte al trimestre anterior. En aquest cas, l'ocupació ha suposat una reducció del 0,9%, mentre que a la resta de l'Estat la tendència ha estat creixent. Exactament, s’ha donat un augment de 65.100 persones ocupades més i un 0,4% d’increment. En termes interanuals, l'ocupació ha augmentat en 49.300 persones, increment que significa un 1,6%. La taxa d'ocupació per al quart trimestre del 2014 és del 50,2% a Catalunya. Aquesta xifra representa 0,5 punts percentuals menys que el trimestre anterior i 1 punt percentual més que l'any 2013.

SITUACIÓ PROVÍNCIES

L'anàlisi per províncies ens mostra com Tarragona registra la taxa d'atur més elevada, amb un 23,1% per al quart trimestre de l'any, seguida de Girona (22,4%) i Barcelona (19,5%). Lleida, la darrera demarcació, a molta distància de la resta de províncies, se situa en un 14,5%.

CONTRACTACIÓ I TIPUS DE JORNADA A CATALUNYA

El darrer trimestre del 2014, el nombre de persones assalariades amb contracte indefinit incrementa en 63.300 persones respecte a fa un any, mentre que el nombre de persones amb contracte temporal s’ha reduït en 18.800 persones assalariades menys.

Pel que fa al tipus de jornada, les persones amb jornada parcial es redueixen en 23.300 i les que treballen a jornada completa incrementen en 72.500, respecte a l’any 2013.

Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya:

·  Denuncia que la lleugera creació d’ocupació es basa de nou en un model de creixement econòmic centrat en els baixos costos i la baixa qualitat que ens ha dut a patir amb major intensitat els efectes de la crisi.

·     Reitera que el nostre mercat de treball continua generant treballadors i treballadores pobres i amb dificultats per construir projectes de futur.

· Alerta que els pressupostos per al 2015 mantenen la política de retallades, sense preveure inversions publiques en sectors tractors de l’economia i sense apostar per la protecció de les persones i les polítiques d’ocupació.

·     Insisteix en què no pot parlar-se de recuperació econòmica mentre es mantinguin els actuals nivells d’atur i l’ocupació segueixi essent insuficient i precària.

Feu clic per veure:

Les  declaracions de Cristina Faciben secretària de Socioeconomia de CCOO de Catalunya, efectuades el dijous 22 de gener del 2015.

Calella a  27 de gener de 2015

LA VIDA TENIA UN PREU

(i, SI NO POTS PAGAR-HO,

ESTAS MORT)

·        Les farmacèutiques són l'última gran estafa de la crisi. El passat any els seus inversors són els que més diners han guanyat gràcies a l'especulació i la usura

·        La hepatitis C és el millor exemple de com les farmacèutiques treuen la sang als malalts amb l'agulla dels Governs

·        Un laboratori, controlat per bancs i fons, imposa preus demencials que els Estats accepten perquè la banca mana

Aquesta crisi ha confirmat que la nostra vida no val gens pels d'a dalt, si bé li posen preu per fer negoci. Aquesta estafa ens ha ensenyat com uns pocs s'han fet més multimilionaris a costa de la resta. Hem vist com bancs, companyies financeres i grans empreses s'enriquien mentre ens empobríem tots. Ara, gràcies a un informe d'intermón Oxfam també ens assabentem que els milionaris que inverteixen en farmacèutiques han guanyat més diners que ningú en l'últim any. En aquesta estafa, tots han sortit beneficiats. Encara que ens ho hagin d'arrencar del cos.

Han enxampat un bon *cacho els laboratoris i els seus inversors. En un sol any, el nombre de súper  milionaris relacionats amb les farmacèutiques ha crescut de 66 a 90 i la seva riquesa ha augmentat gairebé en un 50%. La raó és simple: el sector ha estat el que més ha invertit en lobbies de pressió; per cert, molt més que el que ha donat per a la recerca sobre l'ébola, segons el mateix informe. Es gasten més diners a aconseguir avantatges, subvencions i privilegis que a salvar vides. Si gasten tant en politiques és perquè saben que a canvi guanyen moltíssim més.

El cas de la hepatitis C és el millor exemple de com les farmacèutiques ens treuen la sang amb l'agulla del Govern. El passat dia 19 de gener l'Organització Mèdica Col·legial espanyola denunciava el preu abusiu al que la multinacional Gilead vol vendre'ns la seva cura, comercialitzada amb el nom de Sovaldi. El tractament complet costa més de 71.000 euros per pacient a Estats Units; a França, 41.000 euros; i a Espanya, el Govern ha pactat un preu de 25.000. Per a què intentar salvar el fetge, millor donar-li-ho.

Si estiguéssim a Egipte, pagaríem solament 900 euros i a Índia, 600, però no podem comprar-li-ho perquè la multinacional té el monopoli al nostre país i gran part del primer món. Primer món en crueltat, extorsió, usura i especulació. Saben quant costa produir realment el medicament? Segons la Universitat de Liverpool, solament 85 euros!! I la gent morint. Un crim més de l'economia de mercat. És la màfia, És la màfia, la “farmafia” si se'm permet la paraula. Han posat preu al teu cap i, si no pagues, estrenyen el gallet.

Índia s'ha enfrontat a aquestes pràctiques mafioses i ha liberalitzat la patent perquè es pugui vendre com a genèric. És el lògic, la qual cosa ha de fer l'Estat, la qual cosa és humà. Però aquí el Govern no ho farà perquè Gilead aquesta gestionada per Capital Group, accionista principal de Bankia, BBVA o Banc Santander. Tampoc la Unió Europea ha mogut un dit. Ara s'entén per què gasten tants diners a fer lobby. Farmacèutiques, bancs, Governs, estan tots en l'all, i això que són vampirs.

No acaba aquí l'entramat. Com va publicar eldiario.es, els cinc experts del comitè designats per Sanitat per decidir com es distribuirà el medicament tenen relacions o han rebut diners de les grans corporacions farmacèutiques Janssen, Pfizer i la mateixa Gilead. Ho tenen tot lligat i ben lligat perquè no se'ls escapi un euro i no puguem escapar. Milers de persones han mort, moltes infectades en la Sanitat pública, però el Govern els nega l'ajuda als supervivents. Com han fet amb els desnonats. La banca sempre guanya i tu perds. Fins i tot la vida.

La teva vida té un preu i, si no pots pagar-ho, estàs mort.

Calella a 26 de gener de 2015

NOVA LLEI DE MÚTUES:

UNA OPORTUNITAT PERDUDA

La nova Llei, que eleva a rang de llei les competències disperses que s'han anat atribuint a les entitats col·laboradores, reafirma el caràcter privat de les mútues i perpetua l'afany de privatitzar d'actuacions pròpies de Seguretat Social.

El dilluns 29 de desembre de 2014, coincidint amb el període de vacances de finalització d'any, el BOE va publicar la Llei 35/2014, que constitueix la norma per al règim jurídic de la col·laboració de les Mútues amb la Seguretat Social.

Un dels pilars bàsics de l'estat de benestar, com és l'atenció als accidents de treball i malalties professionals mantenia una regulació dispersa, amb textos preconstitucionales i normes de diferent rang contingudes en diversos textos. Pel que es feia necessari donar coherència, seguretat jurídica i adaptació als temps actuals, com anunciava la Llei 27/2011. El present text legal modifica la Subsecció 2ª de la Secció IV del Capítol VII del Títol I del Reial decret Legislatiu 1/1994, Llei General de la Seguretat Social.

No obstant això, la Llei 35/2014 no ha satisfet les expectatives creades davant la mateixa. S'ha realitzat sense el necessari consens i més a “salt de mata” que amb una idea coherent de què pretenia i para què es feia. Així, s'han anat introduint modificacions al Congrés i especialment en el Senat que responien més a exigències puntuals que a un pla preconcebut del que han de ser les Mútues.

D'altra banda, la Llei ha reafirmat el caràcter privat de les mútues, alhora que ha elevat a rang de llei les competències que els diferents governs han anat atribuint a les entitats mutuals, com són:

·     La gestió econòmica de les prestacions, que abans eren realitzades per la pròpia Administració amb els seus mitjans, és a dir, la prestació econòmica de la incapacitat temporal per contingència comuna;

·    La gestió de prestacions que haurien de realitzar-se pel públic, encara que des del seu origen van ser atribuïdes a les mútues; en concret, la prestació per fill malalt de càncer o malaltia molt greu, o el cessament d'activitat dels treballadors autònoms.

El propi canvi de denominació de les mútues reflecteix la intenció de seguir derivant a les entitats col·laboradores més competències de la Seguretat Social, sota l'ideal (no provat) que la gestió privada és més eficaç que la pública. D'aquí l'actual denominació de “Mútues col·laboradores amb la Seguretat Social”.

En sentit contrari, la Llei ha escindit del cercle de la reparació i la compensació a la prevenció de riscos laborals. Amb prou feines s'esmenten en el text els compromisos de Seguretat Social amb l'activitat preventiva i fins i tot la llei estableix que les mútues ja no poden participar de cap manera en els serveis de prevenció aliens o societats de prevenció, i fixa uns terminis taxats per a la venda o liquidació d'aquestes societats.

Respecte a la Incapacitat Temporal per contingència comuna es mantenen els criteris del Reial decret 625/2014 amb els riscos que ja havíem esmentat, com l'actuació de la mútua des del primer dia de la baixa i el coneixement per les mútues dels informes complementaris que elabora el sistema públic de salut i que enviarà el *INSS a les entitats col·laboradores. Alhora que la competència de les mútues per jutjar si una incompareixença a reconeixement, citi qui citi, està o no justificada.

En definitiva, la Llei perpetua l'afany  de privatitzar d'actuacions pròpies de Seguretat Social, sota el “fals” argument de l'eficàcia. Eleva a rang de llei les competències disperses que s'han anat atribuint a les entitats col·laboradores i obre la porta a més cessions. Tampoc ha millorat en aspectes de control de qualitat de les mútues, com hauria suposat introduir la “codecisión” de mútua en el si de les empreses.

Finalment, la Llei introdueix un sistema d'increment del patrimoni històric de les mútues, mitjançant el pacte amb les empreses adherides per “compartir” les tornades de quotes per l'aplicació de el “Bonus”, que avui es regula pel Reial decret 404/2010, el qual també es pretén modificar per simplificar l'accés i centrant la consecució del mateix només en l'objectiu d'aconseguir el “índex d'incidència” per sota dels límits establerts per als sectors. Aquesta mesura beneficia a aquelles mútues que han reiterat una gestió no respectuosa amb les normes en l'ús de recursos públics de quotes i per això s'han vist gravades per la Intervenció de la Seguretat Social mitjançant ajustos contra el seu patrimoni històric. En aquest sentit, no té sentit que ara es reguli una forma de recuperar aquest patrimoni històric, una altra vegada amb quotes, ja que llavors l'ajust perd la seva eficàcia.

Calella a 23 de gener de 2015

ELS PRESSUPOSTOS DE SALUT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA CONSOLIDEN L’ESCENARI DE RETALLADES

La despesa per càpita en salut per al 2015 serà de 1.120 euros, pràcticament la mateixa que el 2006, tot i l'encariment dels productes sanitaris per l'increment del 10% al 21% de l'IVA

Els darrers tres anys, el pressupost en salut s’ha reduït, segons dades oficials, en 1.585 milions d’euros. Les retallades han estat desiguals i, mentre els serveis d’atenció primària i els hospitals de propietat i gestió pública i els concertats sense ànim de lucre se’ls ha retallat entre el 16 i el 20% el pressupost, els concertats d’utilitat pública però amb ànim de lucre han vist incrementat el concert en un 78,6% i els pacients han estat derivats d’hospitals públics cap a privats amb ànim de lucre. 

L’increment total del pressupost de salut per al 2015 és únicament de l’1,98%, la qual cosa només permetrà fer front al traspàs dels serveis de salut penitenciària i restablir algunes de les condicions laborals perdudes els darrers anys (restabliment de la paga extraordinària, jornada i sous dels interins), sense que els professionals puguin recuperar el poder adquisitiu acumulat perdut. 

Ni les llistes d’espera per a intervencions ni l’oferta assistencial disposaran de més diners. 

Les transferències corrents (ajuts i subvencions) a l’Institut Català de la Salut (ICS) es redueixen en un 98,34% respecte al 2014, passant de quasi 794.000 euros el 2014 a 13.200 euros el 2015. 

La despesa per càpita en salut se situa, pràcticament, al nivell de l’any 2006, en 1.120 euros, tot i que l’increment de l’IVA que s’aplica en els productes sanitaris passa del 10% al 21%, el que suposarà que es doblarà la despesa en compra de béns i serveis per oferir serveis sanitaris. 

Considerem manifestament insuficient el pressupost de salut presentat el passat 20 de gener de 2015, al Parlament, ja que consolida un escenari de retallades contínues en un sector fortament tensionat que requereix la immediata recuperació d’ingressos per evitar la fallida del sistema públic de salut. 

Calella a 22 de gener de 2015

ELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT PER A POLITIQUES D’OCUPACIÓ SÓN INSUFICIENTS PER DONAR RESPOSTA ALS MILERS D’ATURATS DE CATALUNYA

Preveuen menys diners per a Centres Especials de Treball, menys beneficiaris de la Renda Mínima d'Inserció (RMI) que l'any 2010 i menys persones aturades que podran formar-se

Tot i que les xifres de persones aturades es mantenen a nivells inacceptables i les creixents dificultats econòmiques que pateix gran part de la població, les polítiques d’ocupació semblen no ser una prioritat per al Govern de la Generalitat d’acord amb els Pressupostos que s’han presentat avui al Parlament.

L’única partida pressupostària que augmenta és la de programes d’ocupabilitat, que ho fa perquè s’implantarà la Garantia Juvenil, una iniciativa europea cofinançada per la Comissió Europea i que s’adreça a joves entre 16 i 25 anys.

Les polítiques d’ocupació per a la igualtat i la integració laboral, és a dir, aquelles que pretenen millorar les oportunitats laborals de col•lectius amb majors dificultats per accedir al mercat de treball, com són joves, persones amb discapacitat, dones o persones en risc d’exclusió, s’ha reduït en un 3,1% respecte 2014.

Entre altres programes afectats per aquesta retallada destaca la Renda Mínima d’Inserció (RMI), que, tot i mantenir el pressupost de 2014, preveu un nombre inferior d’expedients, el que es traduirà en menys persones i famílies beneficiàries que l’any 2010. Fa 5 anys van ser 30.284 expedients i es preveuen 27.500 enguany, mentre que la situació d’emergència per a moltes famílies sense ingressos s’ha agreujat amb la persistència de la crisi.

Altres afectats són els Centres Especials de Treball (CET), treball protegit adreçat a persones amb discapacitat que no tenen oportunitat de treballar a empreses ordinàries, que, tot i preveure que contractaran a 1.250 persones més, veuran reduït aquest any el seu pressupost en transferències (corrents i de capital) en un 10,7%, o el que és el mateix, 1.100.000 euros menys que l’any passat.

Els propis pressupostos preveuen que un 57% menys de persones a l’atur puguin accedir a formació per a l’ocupació, un fet especialment greu si es té en compte que la formació i la qualificació professional són instruments que milloren les oportunitats de treball. 

Calella a 21 de gener de 2015

DESESTIMADA PER LAUDE ARBITRAL LA INAPLICACIÓ DE CONVENI SOL·LICITADA PER L’HOSPITAL SOCIOSANITARI DE LLORET DE MAR

Pertany a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva

El dimarts 13 de gener de 2015 s’ha emès laude arbitral desestimatori de la pretensió d’inaplicació de conveni sol·licitada per l’Hospital Sociosanitari de Lloret de Mar, que pertany a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva.

La pretensió d’inaplicació va ser presentada al comitè d’empresa (íntegrament de CCOO) el passat mes d’agost i va iniciar el seu període de negociació (15 dies segons article 41 de l’Estatut dels Treballadors) entre les parts a inicis del mes de setembre. Una vegada finalitzat el període de negociació sense arribar a un acord, la Direcció de l’empresa va demanar l’arbitratge obligatori contemplat a l’article 82.3 de l’Estatut dels Treballadors.

Una vegada designat àrbitre per la Comissió Executiva de Convenis Col·lectius del Consell de Relacions Laborals de Catalunya (òrgan autonòmic que decideix en els processos d’inaplicacions que finalitzen sense acord) i valorades les al·legacions presentades per CCOO, el mateix ha emès laude arbitral desestimatori de la pretensió empresarial.

Les al•legacions presentades per CCOO demanaven la desestimació bàsicament per dos motius:

·        Per suposar l’aplicació de rebaixes salarials ja meritades, encara que no s’hagin percebut, la qual cosa és contraria i vulneraria l’article 9.3 de la Constitució espanyola que regula expressament la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorable o restrictives de drets.

·        Que el conveni que es pretenia inaplicar (I Conveni de Centres Sociasanitaris de Catalunya) ja contemplava en la seva signatura (novembre de 2013) les noves tarifes que pagaria el Servei Català de la Salut i per tant els nous salaris que es pagarien als treballadors del sector i per tant no es pot al·legar com causa la variació de tarifes del Servei Català de la Salut ni modificacions de les condicions econòmiques, perquè aquestes eren conegudes pel Consorci en signar el conveni.

L’àrbitre recull plenament les al·legacions de CCOO per considerar les pretensions empresarials no ajustades a dret i, per tant, desestima la inaplicació sol·licitada.

Aquesta és la tercera sol·licitud d’arbitratge per no arribar a acord en una inaplicació de conveni, de les que una es va retirar una vegada presentada a la Comissió Executiva de Convenis Col·lectius del Consell de Relacions Laborals de Catalunya i les altres dues van quedar desestimades, donant la raó a la representació legal dels treballadors. 

Calella a 20 de gener de 2014

CCOO URGEIX AL GOVERN A BUSCAR ALTERNATIVES QUE GARANTEIXIN L’ACCÉS ALS NOUS FÀRMACS PER A 

L’ HEPATITIS C

En la reunió del Comitè Consultiu del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut que va tenir lloc el passat 12 de gener a la seu del Ministeri, CCOO ha tornat a plantejar l'exigència de resoldre immediatament el problema d'accés als nous tractaments per a l’ hepatitis C, al marge de l' anunciat Pla estratègic

CCOO urgeix al Govern a resoldre l'accés a nous tractaments per a l' hepatitis C.

Davant el Pla estratègic presentat pel Ministeri, basat en quatre línies de treball que poden resumir-se en dos -conèixer l'univers de població al que es dirigeix l'actuació i establir criteris per a l'aprovació i ús de nous medicaments-, hem insistit en la necessitat d'incloure en ell la cobertura immediata del tractament per als pacients que necessiten el medicament, amb la dotació pressupostària corresponent.

Així mateix, vam criticar en la reunió una pràctica empresarial qüestionable que tracta d'obtenir el màxim benefici en el mínim temps possible sense tenir en compte que el preu fixat suposa una barrera d'accés per als pacients. La falta de resposta de l'administració sanitària davant aquest fet és cridanera. Que una futura aprovació de nous medicaments per al tractament enfront de l’ hepatitis C comporti una major competència empresarial i una previsible reducció de preus, no pot impedir que s'atengui la qüestió més urgent, actuar ja, amb la combinació de medicaments disponibles que estan demostrant la seva eficàcia en un gran nombre de casos i percentatge de persones afectades

Al marge del Pla estratègic que anuncia el Ministeri, la qual cosa es necessita és una decisió immediata que permeti el ràpid accés al tractament, mitjançant la dotació del pressupost extraordinari necessari per finançar els tractaments que es precisen. L'anterior, sense perjudici que es treballi per reduir en el menor termini possible, l'abusiu preu d'un medicament essencial que s'ha fixat amb el laboratori.

Finalment, instem a promoure que hi hagi mecanismes de control, nacionals i europeus, sobre aquest tipus de pràctiques empresarials, evitant que s'estableixin preus que resulten inassolibles per al sistema de salut i per als pacients.

Calella a 19 de gener de 2015