INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

NOVA LLEI DE MÚTUES:

UNA OPORTUNITAT PERDUDA

La nova Llei, que eleva a rang de llei les competències disperses que s'han anat atribuint a les entitats col·laboradores, reafirma el caràcter privat de les mútues i perpetua l'afany de privatitzar d'actuacions pròpies de Seguretat Social.

El dilluns 29 de desembre de 2014, coincidint amb el període de vacances de finalització d'any, el BOE va publicar la Llei 35/2014, que constitueix la norma per al règim jurídic de la col·laboració de les Mútues amb la Seguretat Social.

Un dels pilars bàsics de l'estat de benestar, com és l'atenció als accidents de treball i malalties professionals mantenia una regulació dispersa, amb textos preconstitucionales i normes de diferent rang contingudes en diversos textos. Pel que es feia necessari donar coherència, seguretat jurídica i adaptació als temps actuals, com anunciava la Llei 27/2011. El present text legal modifica la Subsecció 2ª de la Secció IV del Capítol VII del Títol I del Reial decret Legislatiu 1/1994, Llei General de la Seguretat Social.

No obstant això, la Llei 35/2014 no ha satisfet les expectatives creades davant la mateixa. S'ha realitzat sense el necessari consens i més a “salt de mata” que amb una idea coherent de què pretenia i para què es feia. Així, s'han anat introduint modificacions al Congrés i especialment en el Senat que responien més a exigències puntuals que a un pla preconcebut del que han de ser les Mútues.

D'altra banda, la Llei ha reafirmat el caràcter privat de les mútues, alhora que ha elevat a rang de llei les competències que els diferents governs han anat atribuint a les entitats mutuals, com són:

·     La gestió econòmica de les prestacions, que abans eren realitzades per la pròpia Administració amb els seus mitjans, és a dir, la prestació econòmica de la incapacitat temporal per contingència comuna;

·    La gestió de prestacions que haurien de realitzar-se pel públic, encara que des del seu origen van ser atribuïdes a les mútues; en concret, la prestació per fill malalt de càncer o malaltia molt greu, o el cessament d'activitat dels treballadors autònoms.

El propi canvi de denominació de les mútues reflecteix la intenció de seguir derivant a les entitats col·laboradores més competències de la Seguretat Social, sota l'ideal (no provat) que la gestió privada és més eficaç que la pública. D'aquí l'actual denominació de “Mútues col·laboradores amb la Seguretat Social”.

En sentit contrari, la Llei ha escindit del cercle de la reparació i la compensació a la prevenció de riscos laborals. Amb prou feines s'esmenten en el text els compromisos de Seguretat Social amb l'activitat preventiva i fins i tot la llei estableix que les mútues ja no poden participar de cap manera en els serveis de prevenció aliens o societats de prevenció, i fixa uns terminis taxats per a la venda o liquidació d'aquestes societats.

Respecte a la Incapacitat Temporal per contingència comuna es mantenen els criteris del Reial decret 625/2014 amb els riscos que ja havíem esmentat, com l'actuació de la mútua des del primer dia de la baixa i el coneixement per les mútues dels informes complementaris que elabora el sistema públic de salut i que enviarà el *INSS a les entitats col·laboradores. Alhora que la competència de les mútues per jutjar si una incompareixença a reconeixement, citi qui citi, està o no justificada.

En definitiva, la Llei perpetua l'afany  de privatitzar d'actuacions pròpies de Seguretat Social, sota el “fals” argument de l'eficàcia. Eleva a rang de llei les competències disperses que s'han anat atribuint a les entitats col·laboradores i obre la porta a més cessions. Tampoc ha millorat en aspectes de control de qualitat de les mútues, com hauria suposat introduir la “codecisión” de mútua en el si de les empreses.

Finalment, la Llei introdueix un sistema d'increment del patrimoni històric de les mútues, mitjançant el pacte amb les empreses adherides per “compartir” les tornades de quotes per l'aplicació de el “Bonus”, que avui es regula pel Reial decret 404/2010, el qual també es pretén modificar per simplificar l'accés i centrant la consecució del mateix només en l'objectiu d'aconseguir el “índex d'incidència” per sota dels límits establerts per als sectors. Aquesta mesura beneficia a aquelles mútues que han reiterat una gestió no respectuosa amb les normes en l'ús de recursos públics de quotes i per això s'han vist gravades per la Intervenció de la Seguretat Social mitjançant ajustos contra el seu patrimoni històric. En aquest sentit, no té sentit que ara es reguli una forma de recuperar aquest patrimoni històric, una altra vegada amb quotes, ja que llavors l'ajust perd la seva eficàcia.

Calella a 23 de gener de 2015