EL TRIBUNAL SUPREM ACLAREIX UN DELS BUITS MES GREUS CREATS PER LA REFORMA LABORAL 2012
· La Sentència de la Sala social del Tribunal Suprem garanteix el manteniment de les condicions contractuals del conveni vençut per a la seva aplicació als treballadors que les venien percebent
El que s'ha cridat la fi de la ultra activitat dels convenis col·lectius va plantejar, des de l'aprovació de la reforma laboral, nombrosos interrogants, a més dels previsibles efectes negatius sobre els treballadors i treballadores afectats pel decaïment d'un conveni col·lectiu i sobre la pròpia funció i capacitat normativa de la negociació col·lectiva que ha vingut denunciant reiteradament CCOO.
Un dels més importants és el referit a la determinació de les condicions de treball, incloses les salarials, que serien aplicables als treballadors i treballadores del conveni que ha finalitzat la seva vigència, si no s'ha aconseguit acord per a la seva renovació, no existeix clàusula de pròrroga, i tampoc un altre conveni d'àmbit superior que reguli aquestes matèries.
Sobre aquesta assumpte s'ha pronunciat ara social del Tribunal Suprem, constituïda en Sala General per fixar doctrina per al conjunt del propi Tribunal i de la resta d'òrgans de l'Ordre Social, reconeixent -per majoria dels seus components- el dret al manteniment de les condicions de treball per als treballadors que les venien percebent amb antelació i rebutjant, amb això, un dels més importants mecanismes previstos per la reforma laboral per impulsar la devaluació de les condicions de treball i significativament les retributives, i la primacia de la decisió unilateral de l'empresari.
La sentència compta amb nombrosos vots particulars, alguns dels quals coincideixen amb la solució donada per la majoria del Tribunal encara que amb arguments diferents, més relacionats amb consideracions de naturalesa constitucional i la necessitat de protegir la dignitat dels treballadors. Un altre vot particular, subscrit per 5 magistrats, discrepa de la fallada però rebutja que l'empresa pugui rebaixar unilateralment el salari i altres elements essencials del contracte, i exposa nombroses raons per qüestionar la legitimitat d'aquesta conducta empresarial. I un vot final subscrit per una Magistrada, admet la possibilitat que l'empresa rebaixi el salari, però considera que això pot integrar un cas d'enriquiment injust.
Considerem que, amb aquesta sentència, el Tribunal Suprem nega la possibilitat que l'empresari s'atribueixi la facultat de regular unilateralment les condicions de treball després de la pèrdua de vigència d'un conveni col·lectiu, i ha preservat els valors de seguretat jurídica, confiança, equilibri de les prestacions, i la prohibició de l'abús de dret, en l'àmbit de les relacions laborals.
L'Alt Tribunal ha deixat clar que les condicions del conveni que ha perdut la seva vigència, de no existir un altre d'àmbit superior aplicable, es mantenen per als treballadors que les venien percebent, i en tant no es negociï un altre conveni o l'empresa obri un procediment de consultes per a modificació de condicions de treball en el cas que es produeixin algunes de les causes contemplades en l'art. 41 del ET.
La doctrina del Tribunal Suprem, asseguda en aquesta sentència, en relació amb els problemes generats per la finalització del termini de ultra activitat dels convenis col·lectius sense aconseguir-ne nou acord, és un criteri vinculant per als òrgans de l'Ordre Social. La solució oferta per al suposat jutjat és extrapolat a tots aquells casos en què s'hagi esgotat el termini de vigència de la ultra activitat, sigui aquest termini el marcat per la llei o un termini pactat expressament entre les parts i sempre que no hi hagi un altre conveni d'àmbit superior aplicable, ja que en aquest últim cas, el Tribunal Suprem no s'ha pronunciat al no donar-se el cas en aquest litigi.
Valorem que la sentència del Tribunal Suprem exclogui expressament que l'empresa tingui dret a substituir les condicions que establia el conveni col·lectiu per l'aplicació de les condicions mínimes de l'Estatut dels Treballadors i això sense al·legar ni concórrer les causes previstes en l'art. 41 del *ET per a la modificació de les condicions de treball.
Segueix sent molt preocupant els efectes que la desaparició de convenis col·lectius sense substitució per un altre conveni comporta per als treballadors i treballadores que puguin ser contractats amb posterioritat per les empreses, ja que facilita l'establiment de condicions de treball individualitzades, substancialment inferiors a les del personal ja contractat, a pesar que puguin realitzar treballs iguals o d'igual valor. És a dir, la discrecionalitat empresarial a l'hora de contractar, sense les obligacions regulades en el conveni col·lectiu, pot estendre les pràctiques discriminatòries que estant expressament prohibides en el nostre ordenament jurídic, són una lamentable realitat en un mercat laboral altament precari per efecte de la crisi econòmica i de les successives reformes laborals.
Per això, Reclamarem la inclusió en la negociació col·lectives de procediments efectius per evitar la pèrdua de vigència dels convenis existents, així com en compliment del deure negociar que no desapareix amb la finalització de la vigència del conveni i és exigible a totes les parts involucrades. També utilitzarà tots els recursos sindicals i legals per evitar que es produeixin discriminacions en l'aplicació de les condicions de treball, o el desequilibri desmesurat i injustificat entre la retribució abonada i la contraprestació de treball requerida i l'abús de poder empresarial en l'aplicació d'altres condicions de treball”.
Calella 30 de febrer de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada