INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

PACIENTS AMB HEPATITIS C

LLUITEN PER UNA MEDICACIÓ POC ACCESSIBLE COM A CONSEQÜÈNCIA DE LES RETALLADES

La sanitat pública catalana subministra alguns tractaments especialment costosos quan la persona malalta ja no pot salvar la vida

Des del passat dijous 1 de gener, una trentena de malalts integrats a la Plataforma d'Afectats per l'Hepatitis C de Girona protagonitzen una tancada a l'Hospital Josep Trueta. Amb el suport dels sindicats CATAC i CCOO van realitzar una entrega de carbó simbòlica a les escales de l'hospital dirigida al gerent de l'ICS a Girona, Vicenç Martínez Ibáñez, i al conseller de Salut, Boi Ruiz. A la tarda els activistes es van tornaran a reunir en assemblea per decidir si continuen endavant amb la protesta. La reivindicació, però, tant en l'àmbit estatal com català, ve de lluny.

A mitjan mes d'agost, l'Associació per la Defensa i Ajuda als Afectats per l'Hepatitis C va emetre un comunicat on alertava que més de 500 persones amb aquesta malaltia del fetge poden morir si l'Agència Espanyola del Medicament no importa les quantitats necessàries de sofosbuvir (sota la denominació comercial Sovaldi), un compost que és efectiu en el 90% dels casos. A l'Estat espanyol, hi ha 300.000 persones diagnosticades amb Hepatitis C, però es calcula que n'hi ha 600.000 més que podrien estar infectades sense saber-ho. A finals d'estiu, les exigències de les malaltes van rebre una resposta molt ambigua per part del Ministeri de Sanitat, que va passar la pilota a les comunitats autònomes. A principis de desembre, s'han concretat les intencions de l'executiu de Mariano Rajoy: el govern espanyol ha posat la xifra de 125 milions d'euros com a topall màxim d'inversió pública en sofosbuvir. Quan s'esgoti el pressupost, no hi haurà més píndoles.

En l'àmbit de Catalunya, la Comissió Farmacoterapèutica de l'Institut Català de la Salut (ICS) és l'encarregada d'elaborar, cada dos anys, la guia de medicaments que tots els departaments de farmàcia dels hospitals públics i concertats hauran de tenir en estoc als seus magatzems. La comissió està integrada per 41 persones: d'una banda, cinc càrrecs directius de l'ICS i, de l'altra, 36 facultatives dels grans complexos hospitalaris, seleccionats per especialitat mèdica.

L’anàlisi “cost-efectivitat” fa que alguns fàrmacs molt eficaços no s’adquireixin, o s’administrin només quan les malaltes empitjoren

A l'última edició del document, s'afirma textualment que “s'ha d'orientar la compra corporativa de medicaments en el context dels recursos disponibles actualment”. És a dir, que els criteris de selecció són “l'eficàcia, la seguretat i la conveniència”, però també l'anàlisi “cost-efectivitat”. I és en aquest punt on rau el principal conflicte derivat de la crisi. Alguns dels fàrmacs que han demostrat ser més efectius no s'incorporen a la guia pel seu cost elevat; d'altres no se subministren fins que la persona malalta no mostra símptomes d'empitjorament.

Dels 8.039 milions d'euros que la Generalitat ha aportat enguany al sistema sanitari català, un miler es destinen a pagar les receptes de farmàcia de la població. Més del 60% (608 milions d'euros) s'engloba en l'apartat de medicació hospitalària de dispensació ambulatòria. Són aquells medicaments que les malaltes cròniques han de recollir periòdicament als hospitals, tot i no estar-hi ingressades. Abans, hi podien anar cada tres mesos, però, ara, és obligatori anar a fitxar cada mes per recollir-los.

Pacients sense sostre, precàries o drogodependents abandonen la medicació pels costos inassumibles de desplaçament

Per posar un exemple, l'Hospital de Bellvitge és el centre de referència per a moltes pacients de Menorca o Mallorca, que ara s'hi han de desplaçar dotze vegades l'any. Això fa que moltes malaltes sense sostre, precàries o drogodependents abandonin les rutines de medicació pels costos inassumibles de desplaçament. Aleshores, la metge anul·la el tractament, amb l'excusa que el medicament ha deixat de ser eficaç en el cos de la pacient.

Morts que es podrien evitar

Dos membres del personal d'infermeria de l'Hospital de Bellvitge –que prefereixen no dir-nos el nom– asseguren que les polítiques institucionals en relació amb els medicaments costosos tenen conseqüències mortals. Una dona de cinquanta anys diagnosticada d'Hepatitis C va ingressar a Bellvitge al mes de setembre passat. En un principi, la van medicar amb interferon i ribavirina, substàncies incloses a la guia farmacoterapèutica, però que tenen una eficàcia més limitada i, per aquest mateix motiu, són molt més econòmiques que el sofosbuvir (Sovaldi). Quan les facultatives van comprovar que l'hepatitis havia derivat en cirrosi hepàtica, van considerar imprescindible subministrar-li sofosbuvir com a única manera de salvar-li la vida. No obstant això, la dona va morir al cap de poques setmanes. El Sovaldi no apareix a l'estoc de les farmàcies hospitalàries. S'ha de comprar a l'estranger. El fàrmac només s'importa per subministrar-lo a persones que estiguin en situació greu. A vegades, arriba massa tard. Una sola pastilla de sofosbuvir val 600 euros, si s'adquireix a l'empresa que la distribueix a Europa. El tractament de dotze setmanes pot suposar un cost de 54.000 euros; si s'allarga a 24 setmanes, s'enfila fins als 110.000. És un preu extremadament car que s'explica, en bona part, pel monopoli mundial del producte, la patent del qual és en mans de la multinacional Gilead Sciences.

El monopoli d'una farmacèutica de l'entorn Bush

L'empresa Gilead Sciences va ser fundada l'any 1987. Té el seu quarter general a Foster City (Califòrnia). Pel seu consell d'administració, hi han passat alguns dels principals falcons republicans del Pentàgon i dels directius més influents de Wall Street. Compta amb 4.000 empleades i ha fet de l'especulació una de les seves fonts de negoci principals. Una pastilla de Sovaldi costa 600 euros a Catalunya, però, a Egipte, es pot adquirir per 8 euros. Com s'explica la diferència? Gilead ha arribat a un acord amb el govern del Caire perquè subministri el tractament als setze milions de malaltes d'hepatitis C que hi ha al país àrab. La companyia podrà ingressar, en una sola transacció, prop d'11.000 milions d'euros. L'Associació per la Defensa i Ajuda als Afectats per l'Hepatitis C, citant experts internacionals, manté que el cost de producció d'una píndola és de tan sols dos euros i que, per tant, amb cada dosi venuda a Egipte, en guanyen sis. A Catalunya, l'escàndol és majúscul: s'enduen 598 euros de benefici per pacient i dia. L'esperança de les afectades és que es posin a la venda dues noves marques de sofosbuvir el més aviat possible i, d'aquesta manera, es trenqui el monopoli.

Segons veus expertes internacionals, el cost d’una píndola de Sovaldi és de dos euros. A Catalunya, però, el seu preu de venda multiplica per 300 aquesta xifra

Les pràctiques poc ètiques de la companyia vénen de lluny. L'any 1988, Donald Rumsfeld era el president de Gilead Sciences. Va intentar fitxar Warren Buffett com a mà dreta, però aquest va declinar l'oferta per centrar-se en els negocis amb Coca-Cola i la financera AIG. El 2001, Rumsfeld va deixar la firma en mans d'altres empresaris influents del lobby republicà per incorporar-se al govern de George W. Bush, des d'on, com a Secretari de Defensa, va capitanejar la invasió militar de l'Iraq.

La pandèmia de la grip A (H1N1) decretada per l'OMS el 2009 va suposar guanys milionaris per Gilead Sciences. L'empresa va rebre centenars de milions d'euros pels royalties de la patent del Tamiflu, que es troba en mans de l'empresa Roche des de l'any 1996. Tots els governs del planeta van comprar grans partides de Tamiflu, malgrat la seva més que qüestionada eficàcia i idoneïtat. El Ministeri de Sanitat de l'Estat espanyol en va comprar milions de dosis, que finalment no va administrar. Les suposades vacunes encara es guarden dins un magatzem a Madrid.

CCOO i CATAC de l'Hospital Trueta de Girona donen suport als usuaris afectats per l'Hepatitis C i lliuren carbó al gerent contra les retallades i els canvis amb opacitat

Els delegats i delegades de CCOO i CATAC de l’Hospital Trueta de Girona van protagonitzar el passat 2 de gener a migdia una acció de protesta contra els canvis que amb opacitat s’estan duent a terme en aquest centre hospitalari i en suport amb els usuaris afectat per l’hepatitis C que mantenen una tancada.

Aquest és l’escrit conjunt que van fet públic:

CCOO i CATAC DONEM TOT EL NOSTRE SUPORT ALS USUARIS AFECTATS PER L’HEPATITIS C QUE MANTENEN UNA TANCADA AL NOSTRE HOSPITAL DR. JOSEP TRUETA DE GIRONA

MOTIUS DE L’ENTREGA DE CARBÓ A LES ESCALES DEL TRUETA AL GERENT, SR. MARTINEZ IBAÑEZ

·        Amb el projecte CIMS té la majoria de professionals enfadats i fastiguejats.

·        Malgrat ell manifesta que hi ha consens, és fals, tot és imposat. Finalment, després de diversos escrits tindrem una reunió amb ell amb els diferents representants dels treballadors del Trueta i IAS, el proper dia 9 de gener de 2015.

·        Es tracta d’un projecte sense transparència. Ens  passa estadístiques la veracitat de les quals NO és comprovable.

·        Hi ha augment d’alt càrrecs dels que desconeixem la feina i el salari que tenen, mentre que hi ha retallades al personal de base. I  pel que fa al pressupost, hi ha opacitat total amb traspàs de partides d’un hospital a l’altre.

·        Se’ns està obligant a fer uns cursos de formació per implantar el mètode “LEAN”, que segons sembla, serveix en empreses on es treballa en cadena. De fet es va implantar a la Toyota. A  la Sanitat, no és aplicable:  els pacients no són part d’una cadena de muntatge.

           No volem continuar amb llits tancats que provoquen una assistència de pitjor qualitat. Forcen altes sota pressió dient que,  si no marxen,  altres pacients més greus no es podran operar o ingressar.

·        NO volem un desmantellament dels serveis del nostre hospital, i volem un hospital amb tots els serveis. Tenim espai suficient per fer reformes i mantenir-ho tot.

·        NO AL DESMEMBRAMENT DE L’ICS I SI A UNA SANITAT 100% PÚBLICA I DE QUALITAT!

Calella a 8 de gener de 2015