INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

CCOO EXIGEIX LA REFORMA DEL BANC D’ESPANYA

El Banc d'Espanya és un dels organismes públics que més li ha fallat a la societat espanyola en el compliment de la seva important missió, tant en la crisi com en l'etapa de creixement prèvia. Ara s'ha alineat amb el receptari del FMI (abaratir l'acomiadament, pujar l'IVA i el copago en sanitat i educació), un compendi de males idees econòmiques que demostren que aquesta institució ha deixat de ser funcional als interessos de la societat espanyola i necessita una profunda renovació.

Durant la bonança, el Banc d'Espanya no va evitar -encara que comptava amb els instruments i aquesta és una de les seves funcions bàsiques- que la forta inflació monetària generada per l'entrada de grans quantitats de diners barats procedents d'Europa, acabés provocant una important bombolla de preus en el sector immobiliari i impulsant un model de creixement insostenible, que ha deixat sobre endeutada i vulnerable a l'economia espanyola i ens ha posat, tristament, al capdavant d'Europa en desocupació, desigualtat i desnonaments.

En l'etapa de creixement, no va perdre ocasió per assenyalar el mal funcionament del mercat de treball com a causa de l'elevada inflació i de gran part dels mals de l'economia espanyola, a pesar que el seu origen era la seva política de ceguesa deliberada. El Banc d'Espanya semblava saber-ho tot sobre el que ocorria al mercat de treball i gens sobre el que estava passant en el sector financer, que després de l'esclat de la bombolla immobiliària va haver de ser rescatat amb diners prestats per Europa, a canvi d'un dur pla d'ajust que ha significat la retallada de les prestacions per desocupació i dependència, dels salaris dels empleats públics, del poder de compra de les pensions, de la qualitat i accessibilitat de la sanitat i educació públiques, així com un augment dels acomiadaments, de la inestabilitat de l'ocupació i de la devaluació de la remuneració del treball.

Malgrat això, l'avaluació de la mala gestió del Banc d'Espanya ha quedat invisible pel bloqueig polític del Partit Popular a constituir una comissió parlamentària que esclarís l'ocorregut i pel bloqueig d'uns mitjans de comunicació controlats pel seu elevat endeutament bancari. Els ciutadans irlandesos, que també van sofrir una bombolla immobiliària, sí han tingut, en canvi, una comissió parlamentària molt crítica amb el paper exercit pel seu banc central, igual que els nord-americans, la Comissió Nacional Dels quals sobre les Causes de les Crisi Econòmica i Financera va desenvolupar un profund i clarificadora anàlisi sobre l'ocorregut. La societat espanyola s'ha hagut de conformar amb el que es diu des de fora, com les declaracions de l'anterior president de la Comissió Europea, que va culpar al Banc d'Espanya de la crisi per la seva mala supervisió. Van sortir, llavors, a contestar-li els portaveus dels bancs i el seu lobby, al front del qual es troba actualment l'antic Director General de Regulació del Banc d'Espanya, la qual cosa és un símptoma més de les profundes dificultats que existeixen dins del Banc per exercir correctament el seu paper de regulador independent.

Durant la crisi, el Banc d'Espanya tampoc ha jugat un paper actiu en la defensa de l'interès general i com a resultat -a diferència de l'ocorregut en altres països europeus- no es va a recuperar la major part dels diners públics lloc pel contribuent per rescatar a les entitats financeres, el volum de crèdit segueix minvant i el nombre d'entitats s'ha reduït més del necessari, la qual cosa anuncia serveis financers més cars per al client i l'aparició de borses d'exclusió financera. Però aquests temes no han interessat a la institució, que continua entotsolada amb el mercat de treball i ignora, novament, la qual cosa ocorre sota la seva àrea de competència directa. El Banc d'Espanya acaba d'alinear-se amb el receptari recentment difós pel FMI (abaratir l'acomiadament, pujar l'IVA i el copago en sanitat i educació), un *compendio de males idees econòmiques que, en el cas del Fons, es pot atribuir al seu objectiu de defensar els interessos dels creditors internacionals i de les elits econòmiques i financeres, i en el cas del Banc d'Espanya denota una institució que des de fa molt ha deixat de ser funcional als interessos de la societat espanyola i necessita una profunda renovació.

El Banc d'Espanya té una responsabilitat directa en la fallida del sistema financer espanyol. La institució segueix sent disfuncional perquè una part dels directius responsables de la mala gestió segueixen al capdavant, perquè els mecanismes de selecció del seu Governador i cúpula directiva actuals no han canviat i no asseguren la seva capacitat i independència, i perquè es necessiten noves normes que impedeixin la captació dels seus directius pel sector financer privat.

Calella a 17 de juny de 2015