LES MALES IDEES DEL FMI PER A L’ECONOMIA ESPANYOLA
Para CCOO, les recomanacions del Fons Monetari Internacional (FMI) per a Espanya es basen en una anàlisi superficial i incomplet dels problemes de fons de l'economia espanyola. Com a conseqüència, aquestes recomanacions són un receptari de males idees econòmiques, tan contraproduents per a l'economia espanyola com ho ha estat la "austeritat expansiva", avalada per la divisió europea del Fons, i que ha estat la causa principal de la segona recessió soferta per l'eurozona, dels majors índexs d'atur, pobresa i desigualtat, i de la feble recuperació actual d'Europa.
La recuperació de l'economia espanyola és, en opinió de CCOO, més cíclica que producte de la reforma laboral i la resta de reformes dutes a terme pel Govern, que les seves polítiques, per contra, han contribuït a un major enfonsament econòmic. L'anàlisi del Fons obvia que l'esforç sobre el qual es funda la recuperació està molt desigualment repartit i posa l'accent en polítiques i mesures que elevin la rendibilitat del capital i garanteixin el pagament del deute. Al Fons ni li preocupa que el nostre creixement se segueixi basant en activitats de poc valor afegit que generen ocupació inestable, remunerats amb salaris baixos, ni com es reparteix el creixement. La seva preocupació se centra, bàsicament, a garantir el pagament als creditors internacionals, els interessos dels quals representa.
L'informe oculta que, malgrat els seus 'supòsits objectius', la reforma del mercat de treball va intensificar la destrucció d'ocupació, ha augmentat la seva inestabilitat i fomenta una negociació col·lectiva feble, que dificulta la participació dels salaris en la prosperitat de les empreses. El contracte únic no és -com pensa el Fondo- la solució a la fracassada reforma laboral, doncs l'important no és que els contractes es cridin indefinits sinó que l'ocupació sigui de debò estable. El contracte únic no solucionarà l'elevada rotació en l'ocupació i l'ajust seguirà sent fonamentalment via acomiadaments. Tampoc és una bona idea, com proposa el FMI, aprofundir en la reducció de la indemnització per acomiadament, doncs això només contribueix a accentuar l'ajust a través d'acomiadaments durant les recessions, enfront d'altres alternatives, i a augmentar la inestabilitat de l'ocupació durant les etapes de creixement.
CCOO considera que, per contra, cal apostar en les crisis per un model de costos compartits entre capital i treball, que eviti els acomiadaments, i que la inversió sigui productiva i no especulativa, que el Banc d'Espanya i la resta d'organismes de supervisió siguin, de debò, independents, i que vetllin per evitar les bombolles de preus i els sobre-beneficis en els sectors regulats. I que el Govern deixi de pensar que 'la millor política industrial és la que no existeix'.
En aquest sentit, plantejar, com fa el Fondo, que la menor dimensió de les pimes espanyoles s'explica pel desincentiu al seu creixement que suposen la referència a la grandària que fan algunes lleis, és un plantejament “naif”. En realitat, les pimes espanyoles són petites perquè no hi ha suficients grans empreses que articulin els sectors i per la falta una política sectorial activa que millori el teixit empresarial afrontant els grans reptes als quals s'enfronta el país (desertització, dependència energètica i de matèries primeres, envelliment, etc.). El nostre drama no és només que no tinguem suficients grans empreses, sinó que les poques que tenim les estem perdent com a resultats d'interessos polítics partidistes (com ha ocorregut amb ENDESA i tantes altres empreses públiques).
Tampoc diu gens l'informe sobre la reforma fiscal de Govern, que no serveix per impulsar el creixement, configura un sistema fiscal més injust en el repartiment de les càrregues i la finalitat de les quals és purament electoral. Per contra, proposa eliminar l'IVA reduït dels productes bàsics, que serveix per alleujar la regresivitat d'aquest impost, i augmentar el copago en el serveis sanitaris i educatius, la qual cosa contribuiria a deteriorar, encara més, la situació de les famílies i les persones pobres o en risc d'exclusió, el nombre de la qual ha crescut apreciablement durant la crisi i continua fent-ho durant la recuperació de les xifres macroeconòmiques. 771.000 llars no té ingressos laborals, segons dades corresponents al primer trimestre de la EPA, 40.000 més que en el trimestre anterior. En ells viuen 1.600.000 persones, de les quals 330.000 són nens.
Calella a 10 de juny de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada