ALERTEM EN UN INFORME DE MÚLTIPLES i “GREUS” CONSEQÜÈNCIES EN EL SISTEMA NACIONAL DE SALUT PER LA POLITICA DE RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES

Les dades mostren les “greus” conseqüències que les retallades pressupostàries, i les modificacions normatives introduïdes en els últims anys, estan tenint tant en el nombre com en la qualitat de l’ocupació en el sector sanitari públic, i en l’accés a prestacions i a la butxaca de la ciutadania.

La Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO publica un informe sobre els pressupostos sanitaris de les CCAA per a l’any 2015, i indaga en les conseqüències que els pressupostos dels últims anys estan tenint a nivell assistencial i laboral, sobretot en un context de crisi econòmica que afecta durament moltes famílies.

Novament l'”Anàlisi de CCOO sobre els Pressupostos Sanitaris 2015″ pretén anar més enllà de les xifres i dades econòmiques, intentant donar una visió més global i contextual. L’estudi analitza múltiples dades d’organismes oficials espanyols i europeus en el septenni 2009-2015 (algunes fonts només tenen dades fins a 2013) sense oblidar donar un repàs a normes i documents que influeixen tant en els pressupostos en particular com en el sistema nacional de salut en general.

Als indicadors que analitzaven en anys anteriors (pressupostos, llits, satisfacció, ..) aquest any introdueixen 2 novetats importants centrades en ocupació al sector sanitari públic:

– Xifres d’ocupació autonòmiques desglossades tant a nivell de província com de sexe.

– Dades de pèrdua d’ocupació per categories

La FSS-CCOO creu que les retallades acumulats al llarg d’aquests anys estan tenint conseqüències severes en el sector, que s’aprecien fonamentalment en la importantíssima reducció del nombre de llits funcionants i en la gran destrucció de ocupació que s’ha produït.

També li ocupa i preocupa l’aposta que està fent pel govern estatal i algunes comunitats autònomes per les unitats de gestió clínica, ja que semblen suposar una nova alternativa per a possibilitar la privatització en lloc d’una eina per millorar la eficiència en la gestió.

A més del document escrit, la FSS-CCOO ha realitzat un vídeo en què tracta de mostrar a la ciutadania que les retallades pressupostàries no són innocus, exposant algun dels seus efectes.

A continuació relacionem una sèrie de conclusions que extracta el document, classificades per temes:

Pressupostos sanitaris autonòmics:

·        Després de quatre anys consecutius de caiguda pressupostària, la suma del  pressupost sanitari inicial  de les comunitats autònomes puja respecte l’any anterior. Així en 2015 s’incrementa el 964 milions d’euros respecte a 2014. Tot i això, el pressupost de 2015 és gairebé un 10% inferior al del 2010 (9,6%) i és el 3r més baix del septenni.. Per comunitats , i en relació al pressupost de 2014, el pressupost sanitari de 2015 puja a 15 d’elles, baixant només a Aragó i  Galícia.

·        Comparant el pressupost sanitari 2015 de cada CCAA amb el més alt del septenni per a cadascuna d’elles, constatem la següent reducció: A La Rioja i Galícia en més del 20%, a Múrcia, Extremadura, Castella la Manxa i Aragó entre el 15 i 20%, a Catalunya, Andalusia i Canàries entre el 10 i el 15%, a Astúries, Castella i Lleó i Navarra entre el 5 i el 10%, a Euskadi, País Valencià i Cantàbria entre el 0 i el 5%. En 2 CA el pressupost sanitari de 2015 és el més alt del septenni: Madrid i Illes Balears.

·        D’haver-se mantingut el pressupost sanitari de les comunitats autònomes en les xifres de l’any 2010 estaríem parlant d’una reducció acumulada en el període 2011-2015 de 24.500 milions  d’euros.

·        La suma del capítol I (despeses de personal) del pressupost sanitari inicial de les comunitats autònomes el 2015, tot i que algunes pressuposten l’abonament de part de la paga extraordinària suprimida en 2012, és un 7,2 % inferior al del 2010 (any amb major pressupost del septenni en aquest capítol), sent el 3r més baix del  septenni.

·        Comparant el  capítol I del pressupost sanitari 2015 de cada CCAA amb el més alt del septenni per a cadascuna d’elles, veiem la següent reducció: a Galícia és del 30%, a Catalunya el 17%, a La Rioja i Aragó entre el 10 i el 15%, a Múrcia, Astúries, Madrid, Canàries, Extremadura, País Valencià, Andalusia i Castella la Manxa entre el 5 i el 10%, a Cantàbria, Navarra, Euskadi i Castella i Lleó entre el 0 i el 5%. En 1, Illes Balears, el pressupost sanitari del capítol I de 2015 és el més alt del septenni.

·        Per comunitats, i en relació al pressupost de 2014, el capítol I del pressupost sanitari inicial s’ha incrementat en 14 d’elles, baixant a Aragó, Canàries i  Galícia.

·        Després de cinc anys consecutius de caiguda pressupostària, la suma del  capítol VI  del pressupost sanitari inicial de les comunitats autònomes puja respecte l’any anterior. Així en 2015 s’incrementa en 109 milions d’euros respecte a 2014. Tot i això, el pressupost de 2015 és un 62,2% més baix que el 2009 (any amb major pressupost del septenni en aquest capítol), sent el 3r més sota del  septenni.

·        Comparant el capítol VI del pressupost sanitari 2015 de cada CCAA amb el més alt del septenni per a cadascuna d’elles, constatem que s’ha reduït en totes: a La Rioja i Castella-la Manxa entre el 80 i el 91% , a Andalusia, Navarra, Astúries, País Valencià i Madrid entre el 70 i 80%, a Extremadura, Cantàbria i Canàries entre el 60 i 70%, a Euskadi, Catalunya i Castella i Lleó entre el 50 i el 60%, a les Illes Balears, Múrcia i Aragó entre el 38 i el 42% ia Galícia el 24%.

·        Per comunitats, i en relació al pressupost de 2014, el capítol VI del pressupost sanitari inicial s’ha incrementat en 13 d’elles, baixant a Astúries, Catalunya, Illes Balears i Múrcia.

Ocupació:

·        Segons dades del Butlletí Estadístic de Personal(BEPSAP), en 3 anys, de gener de 2012 (primer any amb possibilitat de comparar totes les CCAA) a Gener de 2015 (última dada publicada),  les comunitats autònomes han eliminat 20.500 llocs de treball en institucions sanitàries del SNS (13.087 el 2012, 6.177 el 2013 i 1.224 el 2014), fet que suposa una reducció de més del  4%.

·        Segons xifres del Sistema d’Informació d’Atenció Especialitzada (SIAE), el 2013 (última dada publicada) havia contractades 21.000 persones menys en atenció especialitzada que en 2010 (primer any amb dades), desglossant així: 8.446 el 2011, 9.797 el 2012 i 2.768 el  2013.

·        D’aquestes 21000 persones,  58% era personal sanitari i el 42% no sanitari.

·        Analizant les dades per categories o agrupacions de les mateixes (i utilitzant la denominació que utilitza el SIAE) destaca pel seu nombre la  reducció  en l’any 2013 respecte al més alt que tenien en la sèrie 2010-2013 de:  6.333 Tècnics de grau sanitaris de grau mitjà (TC auxiliars d’infermeria, …), 4.104 DUES, 1.047 especialitats mèdiques i personal facultatiu i 1.689 resta de personal sanitari no facultatiu. Entre el personal no sanitari destaquen els  4563 personal d’ofici  i els  2469 administratius.

·        Segons Dades del Sistema d’Informació d’Atenció Primària (SIAP), el 2014 (última dada publicada) havia 1154  professionals menys treballant que el 2011. Si veiem l’evolució respecte a l’any immediatament anterior, el 2011 es produeixo un increment de 998 professionals, descens de 328 i 873 en 2012 i 2013 respectivament, i augment en 47 el  2014.

·        D’aquests 1154 professionals menys el 2014 respecte al 2011,   el 3% eren personal sanitari i el 97% no sanitari. 

Despesa sanitària pública vs despesa en concerts (sense computar a Catalunya que representa un percentatge molt elevat de la despesa total en concerts i distorsiona les dades):

·        Segons l’Estadística de despesa sanitària pública (EGSP) el  despesa sanitària pública  total de les CCAA  es  va reduir  en 2013  (última dada publicada)  respecte a 2009  en un  11,3%, mentre que la despesa en concerts  només es va reduir en un  2, 9%.

Despesa sanitària de les llars vs el de les administracions públiques:

·        Segons el Sistema de Comptes de Salut 2013 [1] (SCS), en  2009  el  despesa sanitària de les administracions públiques suposava el 7% del PIB, mentre que l’any 2013 (última dada) ja només suposa 6,34%., el que significa una  reducció del 9,4%. Per contra, el  despesa de les llars  va passar de representar el 1,8% el 2010 al 2,1% el 2013, el que constitueix un increment del 19%.

·        En aquest període la diferència del% del PIB entre la despesa de les administracions públiques i el de les llars s’ha reduït en 1 punt, passant del 5,24% el 2009 al 4,26% el  2013.

·        El 2013  la despesa sanitària de les administracions públiques en euros per habitant ha baixat un 12, 6%  respecte a l’any 2009, mentre  que el de les llars va créixer un 14,6%.

·        La despesa sanitària de les llars en productes farmacèutics en 2013 ha crescut en 1.831.000 d’euros  respecte al 2011, fet que suposa un increment del 37 %. Recordem que el 2012 es va aprovar el RD Llei 16/2012 i un nou sistema d’aportació farmacèutica.

·        Per Contra,  la despesa de les llars  en  assistència odontològica  va caure el 2013 en 761 milions respecte a 2012, el que significa  un descens del 10% .

Llits en centres sanitaris públics:

·        Segons dades del  SIAE, en 3 anys, del 31 de desembre de 2010 al 31 desembre 2013 (última dada), tenim a Espanya 6.000 llits menys  en funcionament en centres sanitaris  públics-SNS.

·        Les dades demostren que  estem “tancant” llits en funcionament a un ritme aproximat de 2000 a  l’any.

·        El 2013 un 10,9% dels llits instal·lats no van estar en  funcionament.

·        Segons dades de  l’OCDE,mentre que a Espanya la ràtio de llits per habitants en centres públics queia el 2013 (última dada) un 4,7% respecte al 2010, a Portugal ho feia en un 2,8%. A Alemanya no només no va baixar, va créixer un 0,6%.

Llistes d’espera:

·        Segons el Sistema d’Informació sobre llistes d’espera en el Sistema Nacional de Salut (SISLE-SNS), el temps mitjà en  llista d’espera quirúrgica al desembre / 2014 ha millorat respecte a juny / 14, però  estem encara 11 dies per sobre del dada de juny / 12. Els altres 3 indicadors (% de pacients de més de 6 mesos, total de pacients en espera estructural i número de pacients per 1000 habitants) han millorat respecte a juny /  12.

·        Segons el SISLE-SNS les dades de  llista d’espera de consultes externes d’atenció especialitzada empitjoren  tant pel que fa a Juny / 14 com a Juny / 12. Respecte a Juny / 12 experimenten un increment del 23% en el temps mitjà d’espera i d’un 9,7% en el nombre de pacient per 1000 habitants.

Satisfacció:

·        El  Baròmetre sanitari informa que per tercer any consecutiu cau (unes dècimes per any) la valoració sobre el sistema sanitari públic.  Els 6,31 punts sobre 10 són el pitjor resultat en el període  2009-2014.

·        Es  manté la tendència a l’increment de les valoracions negatives  i el  decrement de les positives  respecte a l’evolució en els darrers 5 anys de l’Atenció especialitzada, primària, urgències i  hospitalització.

·        Els resultats mostren que  els enquestats qüestionen l’actual sistema d’aportació farmacèutica.

Per accedir al document fes clic en el següent enllaç: Anàlisi de CCOO sobre pressupostas sanitaris 2015      

Calella a 30 de setembre de 2015

"EL SALARI DE LES DONES HAURIA D’INCREMENTAR-SE UN 32 PER CENT PER IGUALAR-SE AL DELS HOMES"

"La bretxa salarial de gènere ronda el 32 per cent a Espanya", ha denunciat Ana Herranz, secretària de Dona i Igualtat de CCOO, en declaracions prèvies als mitjans de comunicació al començament de la Jornada en la qual el sindicat ha presentat les conclusions del projecte ACCTIOON EQUAL PAY, promogut i coordinat per CCOO, amb el sindicat noruec EL com a soci.24/09/2015

"L'objectiu de la Jornada és exposar les conclusions d'un estudi sobre bretxa salarial a Espanya, el Projecte ACCTIOON EQUAL PAY", va explicar Ana Herranz, "que ha investigat les causes de la desigualtat salarial, que no són unes altres que la discriminació que sofrim les dones en la nostra vida quotidiana, les dificultats perquè la dona pugui incorporar-se al món del treball a temps complet per la cura dels fills o les resistències en les empreses a promocionar a les dones".

Segons la responsable de Dona i Igualtat de CCOO, "tot això incideix en la bretxa salarial que té una influència en el present, un impacte negatiu en la protecció social en cas de perdre l'ocupació - "Guanyes menys, cotitzes menys, tens menys cobertura de desocupació", va resumir -, i encara pitjor si cap, té un impacte terrible en les pensions on existeix una bretxa del 40%".

La conferència Final del Projecte ACCTIOON EQUAL PAY compta amb la participació d'Ana Herranz, Secretària Confederal de Dona i Igualtat de CCOO; Marcos Peña, President del Consell Econòmic i Social d'Espanya; D. Johan Christopher Vibe, Ambaixador de Noruega; i Rosa Urbón Esquerre, Directora de l'Institut de la Dona i per a la Igualtat d'Oportunitats. Igualment intervindran Synnøveu Konglevoll, per la confederació sindical EL DE Noruega, i Verónica Fernández Méndez, per la confederació sectorial UNI Global Union. A més, la jornada comptarà amb les intervencions de Raquel Gómez, de l'equip tècnic de la Secretària Confederal de Dona i Igualtat de CCOO; Rita Moreno, adjunta de la Secretaria Confederal d'Acció Sindical de CCOO i Pilar Morales, Secretària de Dona i Cooperació de CCOO Madrid.

El Projecte ACCTIOON EQUAL PAY, promogut i coordinat per CCOO i amb el sindicat noruec EL com a soci, és un projecte cofinançat pel Mecanisme Europeu de l'Espai Econòmic Europeu (EEA Grants) 2009-2014, en el marc del Memoràndum subscrit entre el Regne de Noruega, Islàndia i el Principat de Liechtenstein («Estats donants») i el Regne d'Espanya («Estat Beneficiari»)", específic del Programa d'Igualtat de Gènere i Conciliació, dirigit a reduir les desigualtats econòmiques i socials en el EEA mitjançant la promoció de la igualtat entre dones i homes en la vida laboral.

Calella a 29 de setembre de 2015

CCOO i UGT COMENCEN A RECOLLIR SIGNATURES PEREQUÈ EL CONGRÉS LEGISLI UNA RENDA MÍNIMA DE 426 € PER MÉS DE DOS MILIONS DE PERSONES

Els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d'UGT, Cándido Méndez, han presentat en roda de premsa la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per establir una prestació d'ingressos mínims para prop de 2,1 milions de persones que manquen de recursos.

Segons va explicar Toxo, la prestació que demanda els sindicats és un dret subjectiu que dotaria d'una renda de 426 euros mensuals a persones de 16 a 64 anys demandants d'ocupació sense ingressos o inferiors en còmput anual al 75% del SMI, 5.800 € per persona a l'any, i que es percebria mentre es mantinguin les condicions que donen dret a la prestació.

“La pobresa a Espanya ha pres una dimensió considerable com a conseqüència de la intensitat de la crisi i la seva durada, que han fet saltar les costures de la protecció social, i les retallades socials aplicades que s'ha traduït en més desocupació, desigualtat i pobresa”, ha assenyalat el secretari general de CCOO. Toxo va explicar que amb la prestació es pretén cobrir manques extremes, com les quals sofreixen els integrants de 757.000 llars que no tenen ingressos de cap tipus o els 1.800.000 llars que tenen a tots els seus membres en atur.

Així mateix, va recordar que només el 20% dels aturats registrats rep la prestació per desocupació contributiva, mentre que el 35%, percep l'assistencial, la qual cosa suposa que gairebé la meitat dels aturats no compta amb cap tipus de renda, per la qual cosa "Espanya necessita una reformulació completa del seu sistema de protecció".

Abans de donar inici la roda de premsa per presentar la ILP, Toxo i Méndez han estat els primers a signar la petició perquè el Congrés legisli aquesta prestació, seguits del secretari de Protecció Social i Polítiques Públiques de CCOO, Carlos Bravo, i de la secretària d'Igualtat d'UGT, Almudena Fontecha. A partir d'aquest moment, els sindicats hauran de recollir mig milió de signatures en els propers 9 mesos.

Calella a 28 de setembre de 2015

ELS COL·LEGIS PROFESSIONALS DE LA SANITAT RECLAMEN QUE S’ACABIN LES RETALLADES

Adverteixen que un pas més perjudicarà la qualitat assistencial i el sistema sanitari

Els col·legis professionals de la sanitat han advertit que les retallades, que han afectat inversions i salaris, "no es poden mantenir més sense perjudicar el nostre sistema sanitari i la qualitat assistencial", i han demanat als partits que no utilitzin la sanitat per a les seves confrontacions polítiques.

Vuit col·legis professionals (el de Metges,  Infermeria, Farmacèutics,  Veterinaris,  Odontòlegs  i  Estomatòlegs, de Psicologia, de Fisioterapeutes i de Podòlegs de Catalunya), han firmat un manifest amb motiu del 27-S en què asseguren que la qualitat assistencial s'ha pogut mantenir fins ara només per l'esforç dels professionals.

"La crisi econòmica ha posat en greu perill la sostenibilitat dels pilars de l'Estat del Benestar i, concretament, del sistema sanitari", expliquen els col·legis professionals. "Catalunya --afegeixen-, al no disposar d'eines fiscals suficients i adequades, ha aguditzat la insuficiència de recursos econòmics i de tresoreria que pateix la sanitat, des de fa anys".

Cobraments a proveïdors

Els col·legis professionals informen que la insuficiència de recursos ha afectat les inversions i les retribucions dels professionals, "que han hagut d'assumir més càrregues de treball amb pitjors condicions i amb molta més precarietat". I recorden que també ha afectat els proveïdors que no han cobrat regularment de l'administració "i altres agents del sistema que han hagut de fer sacrificis importants".

Malgrat això, els professionals sanitaris asseguren que Catalunya és un dels països amb millors resultats sanitaris i que el sistema "disfruta de la confiança dels nostres conciutadans".

Aquest èxit, segons els col·legis, "radica en els seus professionals i en el model sanitari, basat en un finançament públic i en la diversitat en la provisió de serveis que l'ha fet més flexible als efectes de la crisi i amb més capacitat de resistència". No obstant, els professionals subratllen que "si la qualitat del sistema, en general, no s'ha vist afectada en els últims anys ha sigut sobretot pel compromís ètic dels professionals".

Disminució de recursos

Els vuit col·legis professionals demanen que Catalunya disposi "plenament d'estructures i recursos necessaris per dissenyar i finançar de manera justa i adequada la seva sanitat" i alerten que "la disminució de recursos, que afecta bàsicament inversions i retribucions dels professionals, no es pot mantenir sense perjudicar el nostre sistema sanitari i la qualitat assistencial".

Davant les pròximes eleccions, els col·legis professionals apel·len al "màxim consens polític" per preservar "la singularitat i diversitat del nostre model sanitari que el fan més flexible i adaptable a la realitat".

També reclamen "debats sobre els grans reptes de la sanitat de forma constructiva, serena, amb rigor i fugint de tecnicismes partidistes, i evitar que s'utilitzi la sanitat com a eina de confrontació partidista que només provoca més pressió que pot acabar desconcertant els professionals, perjudicant la confiança ciutadana i generar més incertesa sobre el futur".

Calella a 24 de setembre de 2015

Font: El Periodico

DRET A DECIDIR SOBRE EL MARC INSTITUCIONAL i EL MODEL SOCIAL

Considerem que davant la crisi democràtica i institucional que estem vivint és necessari reforçar la democràcia. Per això, cal una participació directa de la ciutadania en els temes que l’afecten i que són del seu interès. El dret a decidir és un principi democràtic per defensar i que s’ha de poder exercir de forma àmplia, tant pel que fa al marc institucional com en relació amb el model social.

Catalunya és una nació i té dret a decidir el seu propi futur i la forma de relació que vol tenir amb l’Estat Espanyol. I les Comissions Obreres de Catalunya, en el 50è aniversari de la seva fundació, volen reafirmar aquest principi, que està vigent en els seus Estatuts des de la seva constitució. Per CCOO, la defensa dels drets socials i dels drets nacionals és indestriable.

El coneixement de la llengua catalana s’ha d’entendre com un dret de ciutadania i se n’ha de promoure l’ús en tots els àmbits. La nova realitat social reforça aquesta necessitat, per la qual cosa cal rebutjar els atacs contra la llengua i el model d’escola catalana, que busquen trencar la convivència.

Convençuts que no pot haver-hi progrés nacional sense progrés social, CCOO de Catalunya, fa una crida als nostres afiliats i afiliades a expressar, en els actes i mobilitzacions, la profunda aspiració de construir un país més just on viure i treballar amb drets. I poder-ho decidir amb plena llibertat.

Calella a 23 de setembre de 2015

CCOO INFORMA QUE EL PASSAT 17 DE SETEMBRE AL BOE SE VA PUBLICAR LA RESOLUCIÓ QUE CONVOCA LA PROVA CORRESPONENT A L’ACCÉS AL TÍTOL D’INFERMER/A ESPECIALISTA EN INFERMERIA PEDIÀTRICA

Els aspirants admesos a la prova objectiva, disposen per fer-la d'un màxim de dues convocatòries

Les dates de realització de la prova són les següents: 

- dissabte, 24 d'octubre de 2015 

- diumenge 25 d'octubre de 2015 

- diumenge 22  de novembre de 2015  

La relació provisional d'aspirants admesos a la prova es publicarà juntament amb el document de la Resolució a la web del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.  

Els aspirants que no es presentin en la data assignada per al primer examen o que no hagin superat la prova, podran accedir a la tercera data de convocatòria (22 de novembre de 2015), que serà comuna per a tots. 

La prova es farà a la Universitat Complutense de Madrid, al campus de Moncloa - Ciutat Universitària.   

Fes clic aquí per veure  la publicació al BOE

L'adreça electrònica per accedir a aquesta informació és la següent:

http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/catalogo-servicios/gestion-titulos/estudios-universitarios/titulos-espanoles/ciencias-salud/concesion-titulo-via-excepcional-enfermeros.html     

Calella a 22 de setembre de 2015

UNA SANITAT ASFISIADA PER LES TISORES

El sector sanitari públic català ha sofert, en quatre anys, una retallada pressupostària d'1.400 milions d'euros

Una mica més de quatre anys han bastat per posar contra les cordes el modelsanitari català. El conseller de Salut i expresident d'una de les patronals del sector, Boi Ruiz, entrava al Govern recomanant als catalans fer-se una mútua privada i advertint que el sistema, tal com es coneixia, era insostenible i calia estrènyer-se el cinturó. I l'hi va estrènyer. Concretament, en més d'1.400 milions d'euros de pressupost, que es van traduir en fortes reduccions salarials i de plantilles, llistes d'espera disparades i tancaments sistemàtics de serveis, llits i quiròfans, entre altres mesures.

No va enganyar Ruiz quan va dir que anaven a augmentarles llistes d'espera. En 2011, el nombre de pacients esperant a ser operats es va disparar un 26% pel que fa a l'any anterior, aconseguint el rècord de 193.879 persones. Però després de tres anys de col·lapse en les llistes, Ruiz va entrar en 2015 presumint que en 2014 havien complert els temps d'espera en les 14 intervencions amb terminis garantits per llei. I gairebé es van complir,  però a costa de derivar 16.253 pacients a altres centres de la xarxa pública, alguns de titularitat privada.

El pressupost de Salut va passar de 9.875 milions d'euros en 2010 a 8.466 en 2015. Ruiz atribuïa les retallades a la “infla finançació crònica”de l'Estat i es vanagloriava que la Generalitat havia dedicat el 40% del seu pressupost a Salut.

El conseller va justificar amb la crisi les noves reformes que anava a imposar. En un model sanitari com el català —basat en la col·laboració públic-privada—, Ruiz es va servir de les aliances estratègiques —convenis de col·laboració entre centres, independentment de la seva titularitat— i la externalització de serveis per alleugerir costos. No va privatitzar cap hospital, però les empreses privades van aconseguir més presència que mai en el sector públic.

A més, Ruiz va reduir horaris de quiròfans i va tancar sales d'operacions que, en alguns casos, es posaven a la disposició del pacient de pagament quan estaven tancats per a la via pública. El conseller va apel·lar a l'auge de la cirurgia major ambulatòria (que no requereix ingrés) per justificar el tancament de llits als hospitals (unes 1.000 places menys), una mesura que va acabar provocant col·lapses en les urgències dels centres sanitaris e, fins i tot, en l'estiu de 2014, motins dels pacients perquè no tanquessinmés plantes. Segons el sindicat Metges de Catalunya (MC), es van tancar a més la meitat dels punts d'atenció continuada que hi havia a Catalunya (van passar de 142 en 2010 a 76 en 2014). “Això és dramàtic i repercuteix molt en els pacients del món rural, que han de traslladar-se molts quilòmetres”, assenyala el president de MC, Francesc Duch.

Però si en alguna cosa coincideix el conseller amb els seus detractors és que la qualitat assistencial s'ha pogut mantenir gairebé intacta gràcies a el “sacrifici” dels treballadors, que van sofrir el gruix de les retallades: els sanitaris van veure disminuïdes les seves retribucions (un 30% en 2011) i congelades les seves pagues mentre els augmentaven la càrrega de treball al no cobrir-se les baixes de personal. Només en l'Institut Català de la Salut (ICS), que engloba a vuit grans hospitals, es va reduir la plantilla en 5.659 persones en aquests quatre anys.

A la llista de retallades es van sumar, a més, ombres de privatització del sistema. La Sindicatura de Comptes va trobar irregularitats"recurrents" en els consorcis sanitaris (adjudicacions a dit i pagaments injustificats a directius, entre altres) que van fer qüestionar el model mixt que ha perviscut durant 20 anys amb la connivència dels grans partits.

“Hem baixat en salut i qualitat assistencial perquè han volgut aprimar el sistema públic per donar recursos a la privada”, critica Pep Martí, portaveu de la Marea Blanca en defensa de la sanitat pública. Segons un estudi del Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP), el Govern només ha complert 2 de les 34 propostes electorals que va fer CiU en la campanya de 2012 sobre salut. “Ha estat el mandat de les retallades i les privatitzacions”, termina dient Jaume Gabarró, de CCOO.

Calella a 21 de setembre de 2015

Font: EL PAIS