LA CAIGUDA DE VALORACIÓ CIUTADANA DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC EXIGEIX UN CANVI EN LA POLITICA SANITÀRIA
El Baròmetre Sanitari de 2014 reflecteix les pitjors dades sobre la valoració del sistema sanitari des de 1997, al mateix temps que augmenta el percentatge de població que considera que l'atenció ha empitjorat en els diferents nivells d'atenció: primària, especialitzada, hospitalària i urgències
El Secretari de Protecció Social i Polítiques Públiques de CCOO, Carlos Bravo, ha denunciat aquest matí la deterioració de la sanitat que percep la població en els últims anys. D'acord amb la “Anàlisi crítica de CCOO sobre el Baròmetre Sanitari de 2014”, només un 62,7% considera que el sistema sanitari funciona bé o bastant bé, la pitjor dada registrada des de 1998. Cal remuntar-se a 1997 per trobar una dada de valoració positiva tan baix com el de 2014, apreciant-se una forta caiguda del percentatge des de 2010, quan el 74% de la població considerava que el sistema sanitari públic funcionava bé o bastant bé. Des de l'inici de la crisi es disparen els percentatges de població que consideren que l'assistència està empitjorant: un 30% ho veuen així en atenció primària, quan en 2010 aquest percentatge no superava el 8%; un 37% considera que la situació ha empitjorat en l'atenció especialitzada, quan quatre anys abans era només el 9%; igualment s'aprecia aquest gir en l'atenció hospitalària, passant del 7% en 2010 al 36% en 2014; i el 43% considera que en urgències les coses han empitjorat, quan el percentatge era el 28% en 2012 (primer any amb dades disponibles en aquest apartat).
En contrast amb aquestes xifres, assenyala CCOO, el sector sanitari públic és un sector ben valorat, en conjunt, per la població. És, entre els diferents serveis públics, l'àrea de major interès per a la població (un 28,3% així ho consideren), només per darrere de la inquietud per l'ocupació incrementada en els llargs anys de crisis. La sanitat pública té un fort recolzo en els percentatges de persones que diuen estar satisfetes amb el seu funcionament. Així ho expressen el 88% en atenció primària, el 83% en especialitzada, el 84% en hospitalària i el 80% en urgències. La proximitat dels centres d'atenció primària, l'oferta i els mitjans en l'atenció especialitzada i l'hospitalària, així com el bon tracte rebut pels professionals sanitaris són els aspectes millor valorats. Per contra, els temps en la gestió i l'espera constitueixen l'aspecte més crític del sistema, al costat de les manques d'informació, segons es reflecteix en el Baròmetre Sanitari.
Finalment, hem de destacar que en estar les competències sanitàries transferides i gestionades pels diferents serveis públics de salut, hi ha una gran variació territorial. Per exemple, atenint-se a la valoració global, pot assenyalar-se que Canàries i Ceuta estan per sota del llindar que podria considerar-se mínim, mentre que Astúries, Navarra i Euskadi es troben per sobre del llindar màxim.
El Baròmetre assenyala una forta deterioració de la situació a Canàries, regió en la qual el 14% considera que el sistema sanitari està tan mal que caldria refer-ho. No només supera àmpliament la mitjana estatal del 6%, sinó que ha de recordar-se que des de fa anys registra valors negatius elevats. També cal destacar Castella - la Manxa, que passa del 3% en 2010 al 9% en 2014, després d'haver aconseguit el màxim negatiu en 2013 amb el 14% dels enquestats opinant que el sistema sanitari havia de reformar-se en profunditat. I al costat d'elles, apareixen en 2014 Ceuta i Melilla, el *INGESA, amb una forta deterioració almenys des de la percepció ciutadana.
D'altra banda, poden veure's diferències en preguntar per saber quantes persones consideren que ha empitjorat l'atenció. El 44% ho aprecia així a Catalunya en relació amb l'atenció primària, i no és l'únic àmbit d'aquesta Comunitat en la qual es veu així. De fet, en especialitzada el percentatge és el 49% i en hospitalària el 48%. Igualment destaca l'empitjorament en atenció primària percebut a Balears (37%), Castella - la Manxa (35%), Madrid (33%) i Comunitat Valenciana (33%). En atenció especialitzada es veu a Castella - la Manxa (43%), Balears (42%) i Navarra (39%). En hospitalària cal destacar també el cas de la Comunitat Valenciana (44%), Balears (44%), Castella - la Manxa (43%) i Navarra (41%). De nou convé recordar que en 2010 aquests percentatges solien estar per sota del 10%.
En definitiva, es percep una deterioració en totes les CC.AA. i en tots els nivells d'atenció, encara que amb diferent intensitat en els serveis autonòmics de salut. Potser això expliqui que es percebi la Comunitat de residència com l'origen de diferències en l'atenció i que sigui tan ampli (83%) el suport de la població a la necessitat de posar-se d'acord entre totes les CC.AA. per oferir nous serveis als ciutadans.
Hi ha un bon servei sanitari públic que en aquests anys de crisis i retallades es percep que ha empitjorat respecte als anys anteriors. No obstant això, s'està encara a temps de reconduir la situació per mitjà d'un ampli consens polític i social que enforteixi el sistema nacional de salut garantint la seva sostenibilitat, suficiència, equitat i governabilitat. Un vell repte per a una futura etapa.
Calella a 31 de juliol de 2015