INFORMACIÓ SINDICAL A L'ABAST

PER CADA EURO RETALLAT EN SANITAT,

EL PIB EN PERD 1,5

LES RETALLADES EN LA SANITAT PÚBLICA PERJUDIQUEN PERSONES i ECONOMIES

Quan va començar la recessió se’ns va dir que l’única manera de combatre-la era amb les retallades. I les més doloroses han estat les sanitàries. Però la realitat ha demostrat, com prova el Sr. David Struckler (director de l’equip d’Economia de la Salut a Oxford), que el que realment ha funcionat ha estat el creixement encoratjat per polítiques expansives, com les dels EUA i, últimament, el Japó. Mentrestant, han passat cinc anys de retallades sanitàries les de més efectes contractor, que han contribuït a la recessió. Tant de bo l’experiència hagi servit per evitar malbarataments, que també n’hi havia, perquè el que ha demostrat sens dubte és que les destralades sense mesures a la sanitat perjudiquen la salut i la butxaca de tothom.

Els errors que s’han comès amb les retallades pressupostàries en sanitat en diversos països europeus han costat vides i patiment, però és que, a més a més, han estat contraproduents: Han restat creixement a les economies.

Com ha reconegut el mateix economista en cap de la FMI, Oliver Blanchard, que va demanar perdó als grecs pel seu error en haver menyspreat l’efecte nociu de les retallades indiscriminades i especialment en sanitat.

La teoria econòmica considera que un euro d’inversió pública aconsegueix un determinat augment en el creixement d’un país que ajuden a discriminar a l’hora de retallar despesa pública, perquè resta més creixement a l’economia retallar  en educació i, sobretot, en sanitat –la inversió pública que més multiplica el PIB- que en armament.

Hauria estat molt més eficient deixar caure els bancs, salvant els dipòsits dels estalviadors, que mantenir-los operant artificialment contra tota lògica de mercat. Això si que ha estat malgastar.

L’FMI havia calculat que retallar un eruro en sanitat provocaria una reducció de 0,6 euros en el PIB. Però en revisar les dades consolidades van veure que, per cada euro que el Goverm deixava de gastar en sanitat, el PIB Grec es reduïa fina a gairebé  un euro i mig. O sigui que la retallada sanitària va aconseguir patiment, però no estalvi. I també a Espanya, Itàlia, Portugal , el Regne Unit i altres països que han retallat despesa en sanitat. De fet, les retallades ens van fer perdre diners, perquè cada euro en despesa sanitària té una repercussió en el creixement del PIB molt superior a un  euro.

Les retallades en sanitat ha provocat no només malalties i morts innecessàries, sinó que, a més, ha frenat el creixement a Grècia i a Espanya, temem que les retallades hi ha una maniobra interessada de privatització de la sanitat pública espanyola, com ja passa a la Comunitat de Madrid i  fa més de 20 anys a Catalunya Per això aquest números son incòmodes per a un govern que vol privatitzar i aprofitar oportunitats de negoci s’obliden.

La UE té l’obligació estatutària de fer aquest càlculs, però ja es van demanar l’any 2008 i encara no els han donat.

Som una economia de mercat i aquests incentius influeixen (exemple: gastar en fàrmacs cars).

Estalviar en vacunes i en prevenció  és el malbaratament més estúpid. Aquesta apreciació es pot  fer extensiva a gran part del sistema sanitari, els dirigents del qual, en canvi, solen ser molt reticents a  estalviar receptant genèrics en lloc de medicaments cars amb marca, que reparteixen incentius entre els receptadors i passa el mateix amb les proves mèdiques, quan proporcionen beneficis a tercers privats. Hi ha incentius per fer-ne més del compte.

Lo perdut es difícil de recuperar; salvar el que queda de la sanitat, depèn dels governs i de la pressió que els ciutadans organitzats sàpiguen fer amb els vots, exigint com i en què es gasten els diners de tots  

Hauran d’adaptar les seves polítiques a l’evidència que els fonaments intel·lectuals de l’austeritat han estat completament rebatuts per la realitat.

Calella a 5 d’agost de 2013